El Europa s'aferra a Gràcia i rebutja sortir del Nou Sardenya: “No anirem al Narcís Sala del Sant Andreu”
L'ascens del club de la Vila a Primera Federació planteja un problema en haver de canviar la gespa artificial del seu camp si vol acabar la temporada com a local a l'estadi municipal del barri, on ha forjat una connexió especial i única amb els seus socis
El reportatge: La rivalitat de barri que ha enamorat Barcelona: el derbi de l'ànima i la passió
El CE Europa es nega a abandonar el Nou Sardenya. El club, un dels fundadors de la primera divisió nacional, es troba en un encreuament davant de l'obligació federativa per substituir el seu gespa artificial per un natural després de l' ascens a la Primera RFEF del seu equip masculí.
La situació urbanística del terreny de joc -amb un garatge just sota-, l'elevada inversió i la quantitat de partits que es disputen complican el canvi de superfície. “Suposa un problema greu”, ha afirmat el president del club de la Vila de Gràcia, Hèctor Ibar, en conversa amb Metròpoli.
La manca d'alternatives a la capital catalana també dificulta trobar una solució factible, senzilla i que agradi a totes les parts. “La ciutat de Barcelona no té cap camp de gespa natural més enllà del Lluís Companys”, lamenta Ibar. Des del club volen buscar una moratòria anual per no haver de sortir del barri i perdre la seva connexió social, que els ha fet créixer en la seva popularitat d'una forma extraordinària.
L'estadi del Nou Sardenya en una imatge d'arxiu
Un canvi de gespa complicat
El problema rau en la normativa federativa de la nova competició en la qual debutarà l'Europa. El reglament de Primera RFEF és clar: estableix que els conjunts que participin en la lliga han de disputar els seus encontres com a locals en un estadi de gespa natural.
Aquesta condició, que pretén aproximar la categoria al futbol professional, suposa un gran entrebanc per a un Europa, que ha sumat dos ascensos en tres anys i que per primera vegada des de la temporada 1994-95 jugarà en la tercera categoria del futbol espanyol.
En el cas del Nou Sardenya, com en la resta de camps de futbol de la ciutat a excepció del Camp Nou i el Lluís Companys, la superfície del terreny de joc és de gespa artificial, la habitual perquè suposa uns despeses de manteniment molt inferiors, amb menys ús d'aigua, i permet la disputa d'una gran quantitat d'encontres sense que es deteriori, com no succeeix en les superfícies naturals.
Afeccionats del CE Europa durant un dels encontres
Problemes urbanístics
Canviar la gespa artificial per una superfície natural no és tan senzill com sembla. El primer dels problemes que assenyalen des de la direcció de l'entitat és la gran quantitat d'equips de futbol base que tenen, que en molts casos també juguen a l'estadi del barri de la Vila, a més d'altres com el Camp de l'Àliga de Gràcia.
"En el nostre camp juguen altres equips del futbol base. Tenim entre 26 i 27 equips, i els de futbol 11 juguen a l'estadi. Amb gespa natural això seria inviable, no es poden jugar més de dos o tres partits per setmana", explica el president del club, que defensa amb fermesa la necessitat de seguir al seu estadi. "No podem abandonar Gràcia. El nostre creixement ve precisament d'aquest arrelament en el barri".
Les dificultats tècniques tampoc són menors. El Nou Sardenya té un aparcament subterrani, la qual cosa complicaria "seriosament" la instal·lació d'un sistema de gespa natural. "Hauríem d'eleva... Si necesitas algo más, házmelo saber.
