El castellà reforça la seva posició com a llengua majoritària a Barcelona, mentre el català assoleix el percentatge d'ús habitual més baix des que existeixen registres.
Així es desprèn de l'Enquesta de Serveis Municipals 2025. Segons les dades proporcionades, només el 35% dels barcelonins declara utilitzar el català com a llengua principal en la seva vida diària, el nivell més reduït des de 1989, quan es va començar a realitzar aquesta enquesta.
En contrast, el castellà es manté com a llengua habitual del 57% de la població, confirmant una tendència que evidencia el retrocés del català a la capital catalana.
Turistes i barcelonins passegen per La Rambla
Tres dècades de descens
L'enquesta municipal, que es realitza cada any a partir d'entrevistes a 6.000 residents, marca un punt d'inflexió històric.
Tot i que el castellà fa anys que és llengua majoritària a la ciutat, el català mai havia descendit tant en els registres. La davallada s'interpreta com a resultat de canvis demogràfics, migracions i la consolidació de Barcelona com a metròpolis global, on conviuen multitud de llengües.
De fet, l'estudi revela que un 10% dels barcelonins ja no utilitza ni el castellà ni el català com a llengua habitual, sinó altres llengües. Es tracta de la xifra més alta en 36 anys.
Una ciutat cada vegada més diversa
L'informe també apunta a transformacions socials que expliquen aquesta tendència. Només un 35% dels ciutadans afirma haver viscut sempre a Barcelona, mentre el 12% resideix a la capital catalana des de fa menys de cinc anys.
El passeig Sant Joan de Barcelona amb persones circulant
Aquestes arribades recents, amb orígens molt variats, contribueixen al fet que el mapa lingüístic es diversifiqui i que llengües tradicionalment menys habituals guanyin pes en la vida quotidiana.
Aquest fenomen no és exclusiu de Barcelona i es repeteix en altres grans urbs europees, on l'idioma autòcton tendeix a perdre espai davant de la llengua franca i les llengües de comunitats migrants.
Debat polític i social
El retrocés del català aviva un debat recurrent a Catalunya. Mentre alguns partits reclamen reforçar les polítiques d'immersió lingüística i l'ús del català a l'administració i l'educació, altres apunten a la necessitat d'assumir el plurilingüisme com una realitat irreversible en una ciutat cosmopolita com Barcelona.
Altres, en canvi, han plantejat una batalla judicial per acabar amb el sistema d'immersió del sistema educatiu català i han sol·licitat que el seu ús s'equipari.
Tres avis passejant per un carrer de Barcelona en una imatge d'arxiu
La baixa transmissió intergeneracional del català és un dels factors clau en aquest declivi. Tot i que la llengua segueix sent llengua vehicular a l'escola, l'entorn familiar i social mostra cada vegada menys prevalença.
Un termòmetre de ciutat
L'Enquesta de Serveis Municipals no només mesura qüestions lingüístiques, sinó també la valoració dels ciutadans sobre serveis públics, mobilitat o seguretat. Tanmateix, l'apartat dedicat als usos lingüístics s'ha convertit en un dels indicadors més seguits, en reflectir amb precisió els canvis culturals i socials de la capital catalana.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial