El conflicte de l’Ajuntament de Barcelona amb Endesa i Gas Natural pel contracte municipal de subministrament d’energia és un regal per l’alcaldessa Adau Colau. A diferència d’altres iniciatives, aquesta no té risc econòmic per la ciutat, compleix amb tots els requisits de la promesa de plantar cara als poderosos i tot plegat respon a una causa justa: fer complir la llei de pobresa energètica als dos grans oligopolis elèctrics. És la batalla ideal.

Colau manté molts fronts oberts amb els sectors econòmics més rellevants de la ciutat i està per veure quin serà el balanç final de la seva lluita. El més complex i discutible és el del turisme per la seva influència en el PIB de Barcelona i el perill de desviar part d’aquesta riquesa a les ciutats veïnes, en especial a l’Hospitalet, i els dels hotelers, per les probables conseqüències econòmiques directes en les arques municipals quan arribi l’hora de les indemnitzacions. Els més pessimistes calculen una factura del voltant de 400 milions d’euros.

Tanmateix, tot plegat va per llarg i el govern municipal necessitava una victòria popular i ideològica després d’haver-se hagut de menjar alguns gripaus en nom del pragmatisme sobirà, com ara el Mobil Word Congress, la recuperació de la marca Barcelona o la celebració dels 25 anys del Jocs Olímpics, èxit paradigmàtic de la política dels grans esdeveniments convenientment criticats en la campanya electoral.

Gas Natural i Endesa li ho han posat en safata en no presentar-se al concurs, pensant alegrament que sense la seva participació aquest quedaria desert i l’Ajuntament hauria de baixar del burro, acceptant les seves reticències a complir el protocol prèvia al tall de llum a les llars amb dificultats econòmiques. Aquest punt de supèrbia, de desconsideració amb els petits competidors, els ha perdut.

Malgrat el Tribunal Català de Contractes dels Sector Públic hagi suspès cautelarment el concurs en no haver respòs l’Ajuntament a les seves al·legacions (un oblit propi d’una manera de fer poc professional), difícilment el govern municipal perdrà aquesta batalla davant els seus fidels. En tot cas, el resultat d’aquest contenciós sempre beneficiarà el projecte final en aquest camp: disposar de la seva pròpia comercialitzadora. Si guanyen ara, perquè haurà estat possible vèncer a les grans companyies; si el tribunal els obliga a rectificar, perquè serà més urgent encara la creació de l’empresa municipal d’energia.

El conflicte és el missatge, en aquest cas. La ciutat no estalviarà ni un euro, les petites empreses guanyen una batalla simbòlica, però transitòria perquè d’aquí un temps també perdran els seus contractes en benefici de l’operador municipal; les companyies del sistema no s’enfonsaran per la pèrdua d’aquest client institucional però podran prendre nota dels canvis que s’estan covant; i Colau guanyarà una mica més de credibilitat pels seus plans. Uns tremolaran i els altres es fregaran les mans.