Diu la llegenda que va ser l’escenari dels amors de la dona del comte Berenguer III, Dolça de Provença, amb un jove trobador. Dolça estava enamorada de les terres de conreu que conformaven aleshores Sant Martí de Provençals i s’estava llargues temporades a la casa gaudint del paisatge i fugint de l’aire malsà de la claustrofòbica Barcelona tancada entre muralles. La llegenda del cor menjat de Joan Amades explica que la dona també es distreia amb els amors d’un jove i que, assabentat de la infidelitat, Berenguer va ordenar matar l’amant i li va donar a menjar el cor de la víctima a la seva dona amagat entre altres viandes. Un cop va acabar l’àpat, el comte li va explicar a Dolça el que s’havia menjat i la dona es va declarar en vaga de fam fins que va morir.

Segons Amades, Dolça va arribar a Barcelona des de la Provença l’any 1112 per casar-se amb Berenguer III i el seu seguici es va allotjar al voltant d’aquesta casa de pagès, tot i que la documentació oficial la data del segle XVI, no del selge XII. Parlo de la Torre del Fang, un dels monuments més emblemàtics del barri del Clot i tanmateix en estat ruïnós per culpa del nyap de l’estació de la Sagrera. La modesta torreta ha estat batejada amb aigua de tramussos i se suma a la llarga llista de danys col·laterals d’aquesta faraònica obra que ha resultat ser una festa per als directius d’Adif i els constructors amics. La seva mala sort s’arrossega des de fa dècades i, tot i estar catalogada com a bé d’interès històric local, l’Ajuntament de Barcelona mai s’ha pres seriosament la reclamació veïnal de restaurar-la i retornar-la al barri com a equipament.

Situada en el xamfrà dels carrers del Clot i Espronceda, i testimoni silenciós del pas dels trens i de la vida de la comunitat gitana que va habitar les barraques de la Perona, aquesta casa d’argila s’aguanta dempeus gairebé de miracle. Hi passo sovint pel seu davant amb l’autobús i encara segueix tancada darrere un mur i recoberta d’una tela metàl·lica cada dia més llardosa. Amb l’inici de les obres de construcció del túnel del TGV va estar nominada per anar a terra perquè la seva feble construcció d’argila no permetia gaires invents i Foment no va voler ni sentir a parlar de modificar el seu projecte. Les queixes veïnals i la pressió política van fer que el consistori, aleshores governat per Jordi Hereu, es plantegés reconstruir-la amb les restes aprofitables a un solar situat al barri de Sant Martí de Provençals, entre els carrers Espronceda i Huelva.

Des del districte de Sant Martí no es parlava ben bé de reconstrucció, sinó de “readequació” del modest monument. El pla d’actuació municipal del districte 2007-2011 proposava fer un nou edifici aprofitant les parts de la casa menys malmeses i convertir l’equipament en la seu de l’Arxiu Històric del districte. Per sort, al final el projecte de trasllat va quedar en res perquè l’oposició es va negar a votar a favor de la descatalogació de l’edifici i la Torre del Fang va continuar al seu lloc de sempre impertèrrita mentre el món seguia canviant a pitjor al seu voltant. També va ajudar bastant la dura batalla que va plantejar la Plataforma veïnal Ave pel Litoral i que va aconseguir que el projecte del túnel es modifiqués i es fes a més profunditat per no afectar ni la casa pairal protagonista dels amors de Dolça de Provença ni els edificis del carrer Mallorca.

Entenc que plantejar el cas de la Torre del Fang quan les obres de la Sagrera estan com estan pot semblar una fotesa. En la llarga llista de reclamacions dels barris que pateixen aquesta vergonya en forma de cicatriu ferroviària la caseta d’argila figura en l’últim lloc si és que hi apareix. Les entitats veïnals de Sant Andreu i Sant Martí es desesperen davant de tanta incompetència i tanta poca vergonya en forma d’un suposat frau de mínim 113 milions d’euros, i porten anys denunciant l’estat lamentable de tot l’entorn de la Sagrera sense, de moment, cap notícia més enllà de promeses. I ja sabem que les promeses se les du el vent. El projecte de l’estació del TGV va ser qualificat de faraònic quan es va presentar i el pas del temps i la crisi econòmica han confirmat les pitjors prediccions.

I enmig d’aquest desgavell monumental, amb dues causes judicials obertes i un informe del Tribunal de Comptes que recull les irregularitats comeses des que el 2013 un subcontractista va anar a al Fiscalia Anticorrupció a denunciar el frau, la Torre del Fang s’ha convertit en una zona d’emmagatzematge i mals endreços. Quan es va acabar el túnel el seu exterior es va anar omplint de màquines, trossos de grues, eines i sacs de runa, alguns dels quals es recolzaven en les seves delicades parets sense que a ningú l’importés perquè l’edifici queda en un carrer de pas, just en la frontera del barri del Clot amb Sant Martí de Provençals. La magnitud de l’abandó no es veu a primera vista perquè l’amaga una paret que també s’aguanta dempeus miraculosament i qualsevol dia matarà un vianant. El millor lloc per veure l’estat de la casa és des del pont de Bac de Roda, tot i que jo no ho recomano perquè tot el voltant és només desolació. Salvem la Torre del Fang!