BCN World es dirà Hard Rock Entertainment World, una denominació molt més apropiada geogràficament a la realitat del projecte de joc, esbarjo i comerç que s’instal·larà a Vilaseca-Salou, de no produir-se cap nou canvi en una idea que s’arrossega des de fa anys. No tenia cap mena de sentit que aquest nou parc situat al costat de Tarragona portés l’acrònim de la ciutat de Barcelona per molt que la força comercial de BCN ho aconsellés als promotors inicials. Aquesta iniciativa no desperta unanimitats per anar lligada al casino, tot i que ara sembla que només n’hi haurà un de casino, això sí, el més gran d’Europa. 

L’anunci dels promotors és una bona notícia per a Barcelona i Tarragona. Uns per alliberar-se de qualsevol mena de relació amb l’invent i els altres per consolidar-lo. A les terres de l’Orlando català els hi entusiasme aquest tipus de negoci, a partir de l’experiència de Port Aventura. Perfecte. Deu ser cosa del destí que qui hagi vingut a salvar un projecte que feia aigües des de fa mesos hagi estat justament la companyia Hard Rock, propietat dels indis seminola de Florida, única tribu que no ha firmat la pau amb el gran pare blanc de Washington. Amb els seus dòlars impulsaran una rèplica minúscula del paradís dels parcs existent a les seves terres ancestrals. 

Com sol passar en aquestes promocions tipus conte de la lletera, la inversió serà més petita del que inicialment s’havia dit, ara uns 2.000 milions, menys de la meitat dels originals. L’impacte en llocs de treball ha quedat fixat en 11.500, una mica lluny dels 40.000 insinuats en començar-se a divulgar la bona nova. Tanmateix no està gens malament si aquestes xifres resulten les definitives i es compleix l’impacte econòmic previst per la comarca d’1,3 milions d’euros anuals. I a més, l’hotel, amb les seves piscines, botigues, sales de joc i màquines escurabutxaques portarà un nom molt més adient a la seva ubicació: Hard Rock Hotel & Casino Tarragona. 

La concentració d’oferta lúdica a l’Orlando català pot ser beneficiosa per tot el país. No sé si per configurar un model turístic de futur, sostenible, de qualitat i eficient com a motor del PIB, però com a mínim no complicarà la vida a l’actual anar fent del sector. Per a l’àrea que acull els parcs, la multiplicació de l’oferta por ser molt atractiva pel públic, comptant amb la probable retroalimentació dels parcs veïns; per a la resta de zones turístiques, és una sort que el conjunt d’esbarjo els quedi a una distància prudencial i no hagin anat a instal·lar-se tots a París, poden beneficiar-se d’una proposició complementària estalviant-se la massificació local, i, per Barcelona, la mare acollidora de tots els turistes que venen a Catalunya, és una hipòtesi de programació d’excursions per perdre’ls de vista com a mínim durant un dia. I a demés, sense posar el nom de la ciutat en joc, per molt que alguns dels actuals governants no apreciïn massa el valor de la marca Barcelona.