Vint-i-cinc anys després, sembla un bon moment per recordar alguns dels incidents ocorreguts durant la preparació i el desenvolupament dels Jocs dins l’Estadi Olímpic. Uns incidents que ens van obligar a aplicar la imaginació.

UN ESCENARI REINVENTAT

A poc més de 30 dies de la cerimònia inaugural, després de dinar, l’escenari va fer aigües. Els cinc anells que el coronaven, instal·lats feia poc, es van col·lapsar, caient un darrere l’altre enmig d’un festival de sorolls. Aquells anells eren de fusta, de 50 centímetres de diàmetre aproximadament i conformaven uns arcs d’uns 50 metres. Els tensors que els suportaven tiraven perillosament de l’estructura de l’Estadi, inclosa la porta de la Marató.

Es va tancar l’Estadi i es “segrestaren” tots els aparells capaços de prendre alguna mena d’imatge, però dins el recinte hi havia centenars de persones. Com una mostra més de la complicitat que regia llavors, no solament no van aparèixer imatges del desastre enlloc, sinó que ni tan sols va ser notícia.

Aquella tarda-nit es va fer molt llarga! Què fer davant d'aquell desastre? Com netejar-ho? La decisió no era fàcil. Les piles de fusta, embolicades amb els cables, s’assemblaven molt als bastonets xinesos del "joc del Mikado”, però amb unes peces d’un pes i unes dimensions descomunals. Com que la immensa grua que va permetre instal·lar els arcs des de fora de l’Estadi ja havia marxat i estava a mig camí de Saragossa, van entrar dins l’Estadi dues macrogrues i els corresponents equips. Va caldre esperar fins a les dues de la matinada per tancar l’acord sobre com actuar i amb el suport inestimable d’un reduït grup de bombers de la ciutat.

Amb molt d’ofici i dedicació es va aconseguir desfer aquell puzle, tallar les restes dels anells com si fossin un xoriço, carregar nombrosos camions i deixar-ho tot net a les 10 hores de l‘endemà al matí. Després de mesos de vetllar pel nou paviment de la pista d’atletisme, impedint el moviment de vehicles dins l’Estadi, grues i camions van transitar-hi a bastament. Va ser inevitable que el paviment sintètic patís en alguns punts, però era un mal menor i es van resoldre les avaries amb dignitat.

A tota velocitat, l’equip de cerimònies va ser capaç de dissenyar i muntar un nou escenari amb els excel·lents resultats que tots coneixem.

QUINA GESPA MÉS VERDA!

En la majoria dels Jocs Olímpics es produeix una certa confrontació entre les cerimònies i la competició d’atletisme, ja que l’ús intensiu per part dels dos usuaris és inevitable.

En el cas de Barcelona 92, els problemes provenien essencialment de la degradació de la gespa central. Els nombrosos i imprescindibles assajos de la cerimònia amb centenars de “galetes” donant voltes van malmetre la gespa malgrat la tela que la cobria i els esforços de l’equip de manteniment. Després del 25 de juliol, les imatges, sobretot les televisives, eren patètiques. No es podien iniciar les proves d’atletisme en aquell estat i era impossible canviar la gespa!

Es va recórrer un cop més a la imaginació. Després de fer unes proves per veure com quedava, es va pintar íntegrament la gespa fins a dues vegades, abans i durant la competició d’atletisme. La veritat és que va quedar ben verda.

UN MILER DE SEIENTS AMB DOS OCUPANTS

Els dimonis -sempre presents en esdeveniments d’aquesta dimensió- van actuar també en l’àmbit de les entrades venudes per a les cerimònies i per a les proves d’atletisme. Entorn d’un miler de seients s’havien venut dues vegades! Ho vam descobrir el dia de la cerimònia inaugural. Es va ubicar a la gent com es va poder (alguns seients de reserva, escales...) i com que la cerimònia va engegar a l’hora no quedava més remei que posar-se on fos.

Encara avui cal agrair a l’equip de gent de l’Estadi i per descomptat als voluntaris, l’eficàcia que van mostrar per esmorteir els efectes d’aquest fet i, sobretot, la paciència per aguantar els lògics exabruptes que van rebre per part de la gent afectada. Per a les proves atlètiques i per a la clausura es va poder millorar l’atenció als afectats, però cal dir que fou un tema que es va arrossegar durant tots els jocs.