Una grúa circula por delante del restaurante Moka, en La Rambla desde 1934
Ciutat vella

Les obres de la Rambla posen en perill la continuïtat del Moka, obert des de 1934: “Hem estat a punt de tancar”

La pèrdua de clients ha posat entre les cordes a Anna Matamala, actual propietària del restaurant, que durant mesos ha vist els seus ingressos caure fins a un 70%

Relacionat: La transformació de la Rambla dispararà els lloguers comercials després de la concessió de noves llicències

Publicada
Actualizada

Cada vegada falta menys per gaudir de la nova Rambla de Barcelona. El camí per arribar fins a ella –més de tres anys d'obres ininterrompudes– no és gens fàcil, sobretot pels restauradors, que viuen temps difícils. Les obres s'han convertit en un mal de cap per a ells, que diàriament es deixen la pell per tirar endavant el seu negoci.

La reforma ha provocat una caiguda en el flux de vianants, la qual cosa ha posat en perill la continuïtat d'alguns locals comercials emblemàtics de la zona. Un exemple d'això el trobem al Moka, un restaurant històric obert des de 1934 al número 126 de la Rambla. “Hem estat a punt de tancar”, lamenta la seva propietària a Metròpoli.

Jordi i Anna Matamala, propietaris del Moka de la Rambla

Jordi i Anna Matamala, propietaris del Moka de la Rambla Òscar Gil Coy Barcelona

Anna Matamala és la quarta generació de restauradors de la família. Ho porta a la sang perquè ha après d'un bon mestre: el seu pare, Jordi Matamala. Juntament amb ell ha superat tots els cops que la vida ha donat al restaurant: la crisi econòmica del 92, l'atemptat de la Rambla, la pandèmia i ara les obres de reforma. “Després de tot el que hem superat, pensava que d'aquesta vegada no en sortiríem”, expressa Anna.

Pèrdues del 70%

Els treballs de reforma de la Rambla han fet caure en picat les vendes del Moka un 70%: “de 15.000 euros que ingressàvem a la setmana, hem passat a 5.000”. Així ho assenyala a aquest mitjà la seva propietària, que tot i estar a favor de les obres de transformació, assegura viure un malson.

“He passat moltes nits sense dormir i he demanat ajuda a tothom”, relata la mateixa. Un dels molts crits d'auxili dels Matamala va arribar fins a l'Ajuntament de Barcelona, que va atendre els seus pregons. El principal, retirar les tanques de les obres de davant del restaurant, ja que obstaculitzaven l'entrada dels clients.

Tanques grogues davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934

Tanques grogues davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934 Òscar Gil Coy Barcelona

I així ho va fer el govern municipal per Nadal, la qual cosa li va donar a Anna una mica d'oxigen per sobreviure fins a febrer. A més, els van traslladar la terrassa –que representa el 80% de les vendes– enmig de la Rambla. “Hem salvat el Moka per un pèl”, puntualitza la seva propietària.

Durant les festes de Nadal, Anna va poder recuperar part dels ingressos perduts a l'estiu. “Si no fem l'agost, no fem l'any”, explica a aquest diari. La pèrdua de clientela la va compensar amb el personal, i mentre el Moka va tenir les obres davant del local, aquest va operar sota mínims històrics, amb dos responsables a sala i altres dos a cuina. “Vaig estar mesos formant a uns cambrers als quals vaig haver de despatxar”, lamenta.

Una grua circula davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934

Una grua circula davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934 Òscar Gil Coy Barcelona

Anna explica que el pitjor moment –de juliol a desembre– ja ha passat. “Ara estem una mica millor, tot i que esperem remuntar a partir de març, quan comença el bon temps”, expressa. “Ho hem passat molt malament. Tot l'any hem anat arrossegant pèrdues”, afegeix la mateixa.

A aquestes pèrdues cal sumar-hi el deute de 450.000 euros que la família Matamala arrossega des de la pandèmia i que segueix pagant mes a mes. “És molt dur”, sentencia.

Millores de la seguretat

Malgrat tot, Anna es mostra esperançada amb Jaume Collboni, alcalde de la ciutat. A favor seu, assenyala una certa millora de la seguretat a la zona, que mesura segons els bassets que roben al seu restaurant. “Fa uns anys eren tres al dia, ara és un cada tres mesos”, explica a aquest digital.

Així mateix, tant ella com els seus companys de professió confien que la nova il·luminació de la futura Rambla ajudi encara més a millorar aquest aspecte, a més d'atraure aquells barcelonins amb ganes de reconnectar amb l'emblemàtica avinguda. “Espero que aquesta enemistat amb la Rambla bruta, lletja i insegura passi a la història”, expressa Anna. 

Treballadors treballant davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934

Treballadors treballant davant del restaurant Moka, a La Rambla des de 1934 Òscar Gil Coy Barcelona

Actualment, el consumidor local només representa el 5% de la clientela del Moka, majoritàriament freqüentat per turistes. Aquests van començar a concórrer el restaurant a partir dels anys 90, quan es descentralitzaren les oficines del centre de la ciutat i el barceloní es traslladà a altres zones. “Tinc molts expatriats”, assenyala Anna, per als quals ha adaptat l'oferta, tot mantenint-se fidel a la gastronomia catalana.

Icona de la Rambla

El 1934, Esteve Sala va inaugurar el Café Moka, el mateix empresari que va remodelar el quiosc de Canaletes i que, a més d'obrir l'American Soda i el Restaurant Royal, va portar la primera cafetera expresso a Barcelona. El 1987, i després de passar per diferents mans que no van saber cuidar el local, Jordi Matamala li va donar una segona oportunitat amb l'objectiu de recuperar “el Moka de sempre” que va conèixer a la seva joventut.

“Fa noranta anys era tot un referent gastronòmic de la ciutat i el punt de trobada dels barcelonins”, recorda el mateix. En aquella època, el cafè era l'especialitat del Moka (com indica el seu nom), però Jordi va apostar per incloure també la dieta mediterrània. Amb molta feina i tenacitat, el seu somni es va fer realitat i va tornar a posicionar el restaurant com l'emblemàtic de la Rambla que era.

Entrada al restaurant Moka, a La Rambla des de 1934

Entrada al restaurant Moka, a La Rambla des de 1934 Òscar Gil Coy Barcelona

Amb la segona generació al capdavant, el Moka manté intacta la seva identitat. “Volem seduir qui ‘rambleja’ per la zona”, expressa Anna. Per a molts, el restaurant és un punt de trobada, per a altres el local on trobar la millor xocolata amb xurros de Barcelona, en paraules dels Matamala.

Estreta relació amb Orwell

La història del Moka és singular. Inspirat en els cafès de París, als anys 30 es va convertir en parada obligatòria de periodistes, intel·lectuals, crítics i autors de teatre que freqüentaven la Rambla, per aquell temps el centre cultural de la ciutat. Però del majestuós local d'aleshores, decorat amb enormes palmeres, ja no se'n conserva res.

La cadena d'hamburgueses Wimpy va arrasar amb tota la decoració quan es va instal·lar a 1983, enterrant per sempre la història i el passat de l'estimat Moka. Ja ningú recorda com era aquesta antiga cafeteria, tot i que la seva personalitat va quedar plasmada per sempre en la novel·la ‘Homenatge a Catalunya’, de l'escriptor George Orwell. En ella va narrar les Jornades de Maig de 1937 que va viure des del cor del Moka, un dels protagonistes del conflicte barceloní.

Imatge d'arxiu del restaurant Moka, ubicat a la Rambla

Imatge d'arxiu del restaurant Moka, ubicat a la Rambla AJ BCN

De tant en tant, Orwell freqüenta la planta baixa del restaurant. Ho fa a través de les xerrades que s'organitzen allà sota el nom ‘Orwell pren cafè al Moka’. En elles, es reivindica el llegat històric del restaurant que l'escriptor anglès va tenir a la mira durant els Fets de Maig del 37. Se celebren a la sala on abans es torrava el gra.

Allà, ara hi ha una sala dedicada a la figura d'Orwell, flanquejada per fotografies de l'època que recorda a tots els qui hi accedeixen el que un dia va ser el Moka: la casa dels barcelonins.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial