Veïns i entitats critiquen la reforma de Via Laietana a Barcelona: "Viure al Gòtic és cada cop més difícil"
Després de més de tres anys d'obres, aplaudeixen la finalització de la reforma d'una artèria emblemàtica, tot i que adverteixen d'importants deficiències en el model de mobilitat adoptat
Barcelona estrena la nova Via Laietana: obre al trànsit el carrer renovat el 29 de juny
Les obres de reurbanització de la Via Laietana han arribat al seu fi després de més de tres anys de treballs. La transformació ha estat rebuda amb satisfacció per bona part del teixit veïnal, econòmic i empresarial de la ciutat, tot i que, al mateix temps, han mostrat la seva preocupació pels efectes que pot tenir sobre els veïns i comerços.
Més de 30 entitats que formen part de la plataforma Taula Mou-te per Barcelona han denunciat que la reforma s'ha executat sense consens ciutadà i alerten que la pèrdua del doble sentit de circulació posa en perill la funcionalitat d'una via clau per a Ciutat Vella.
Les entitats reconeixen que la renovació ha millorat l'accessibilitat de vianants i la qualitat de l'espai públic. “Considerem positiva la transformació urbanística d'aquesta via emblemàtica, que connecta mar i muntanya i vertebrava el districte de Ciutat Vella”, asseguren.
Obres de la Via Laietana, en una imatge d'arxiu.
No obstant això, critiquen amb fermesa que el projecte s'hagi impulsat “amb un únic objectiu: restringir dràsticament la circulació del vehicle privat entre un 20% i un 30%, segons l'Ajuntament de Barcelona”.
Dret a l'ús de la via
La reforma ha convertit Via Laietana en un bulevard amb un únic carril de pujada compartit pel transport públic i vehicles privats, sense vies d'escapament al llarg d'un quilòmetre. Aquesta nova configuració, asseguren les entitats, “genera embussos circulatoris i redueix severament la funcionalitat d'una via clau per a l'accés a Ciutat Vella, especialment per a treballadors, serveis, comerç, restauració i transport de mercaderies”.
"L'Ajuntament no ha dubtat a limitar l'ús del carril de pujada dels vehicles. Tenim vehicles que estan en un pàrquing a Capellans i que estan obligats a anar cap al mar", expliquen fonts de l'associació veïnal a aquest diari.
"És contradictori que es negui el dret dels cotxes del barri a fer ús de la via i que en nom de la pacificació s'hagi de contaminar molt més", denuncien.
Obres a la Via Laietana
Sense consens de veïns ni comerciants
Des de la plataforma expliquen que van traslladar les seves propostes de mobilitat a l'alcalde Jaume Collboni i van mantenir múltiples reunions amb responsables municipals d'urbanisme i mobilitat, però denuncien que “les aportacions del teixit veïnal i empresarial no han estat escoltades”.
Les entitats signants lamenten que el procés participatiu previ fos “parcial i esbiaixat”, i reclamen una estratègia integral de mobilitat urbana.
“Peatonalitzar, sí; tallar el trànsit, no. La mobilitat ha de ser compatible amb la sostenibilitat, però també amb la realitat de les persones que vivim i treballem aquí”, reivindiquen.
A més, han exigit una política de mobilitat més inclusiva, que contempli també el transport privat sostenible i preservi la connectivitat essencial d'eixos estratègics com la Via Laietana.
Risc d'expulsió
D'altra banda, els veïns del Gòtic també se senten agreujats. Denuncien que no podran gaudir dels mateixos usos de la via que altres barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera o la Barceloneta. Asseguren sentir-se “marginats” i temen que el districte acabi convertit en un senzill decorat turístic.
"No ens sembla de sentit comú. Viure i treballar al Gòtic és cada cop més difícil", apunten fonts veïnals en conversa amb Metròpoli.
"S'està produint una expulsió de la gent que viu i que té feina de comerç local. Només vindran a viure aquí gent de pas o botigues dirigides al turisme", afegeixen les mateixes fonts.
Una vianant i un ciclista utilitzant alhora el carril groc de la Via Laietana en la seva part més ampla / V.M.
Processos judicials
La polèmica ha arribat també als tribunals. Diversos recursos contenciosos administratius qüestionen la legalitat de la intervenció.
Segons apunten des de la plataforma, en un d'ells, el jutjat ha donat la raó als demandants en considerar que el consistori no va tramitar correctament la modificació del Pla General Metropolità ni va presentar estudis sobre els impactes que el projecte podria generar.
"Aquesta decisió posa en dubte la validesa jurídica de l'actuació i obre la porta a possibles revisions en un futur", asseguren en un comunicat remès als mitjans de comunicació.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
