Joan Ramón Riera: "Els inversors que vulguin un rendiment superior al 10% amb l'habitatge se'n aniran de Barcelona"
El Comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona considera, després de la mesura de no renovar les llicències turístiques, que "cap propietari amb llicència turística deixarà el seu pis buit perquè és molt lucratiu tenir una vivenda a Barcelona"
Més informació: La regulació de l'al*lloguer temporal, un “nou parche” del Govern per “disimular” la manca d'habitatge públic a Barcelona
Noticias relacionadas
"Garantir l'accés a l'habitatge és avui la necessitat més urgent. Barcelona liderarà les polítiques més avançades en habitatge. Serà una acció transversal de tot el govern". Sota aquestes premisses va començar el mandat Joan Ramón Riera, Comissionat d'Habitatge a l'Ajuntament de Barcelona des del seu nomenament el juliol de 2023.
Amb una àmplia formació en el sector empresarial, va ser editor durant varios anys fins a la seva arribada al consistori com a conseller tècnic de l'Eixample en 2005. Després d'un ampli recorregut en diferents àrees del govern local, Riera s'enfronta ara al principal propòsit del mandat des de la primera línia: garantir l'accés a l'habitatge a la ciutat.
La línia estratègica de l'executiu, segons explica el comissionat a Metròpoli, és clara: seguir el Pla Viure que defineix els objectius, les accions i els serveis per al període 2025-2032. Entre els moviments destacats pels que aposta l'ajuntament es troba la necessitat d'"ampliar el parc assequible i social", la "rehabilitació i millora dels habitatges actuals" i l'"atenció a la vulnerabilitat".
En aquesta entrevista amb Metròpoli, Riera posa sobre la taula el ambiciós pla del consistori en l'actual crisi de l'habitatge, amb una perspectiva molt positiva de cara als propers anys. Amb el lloguer temporal en el focus de la polèmica, el comissionat repassa la nova normativa sobre els pisos turístics, el marge de creixement de la ciutat i la relació actual amb els inversors, entre moltes altres qüestions que envolten el debat actual.
Com es fomentarà que aquests 10.000 pisos turístics que l'Ajuntament ha anunciat que eliminarà el 2028 passin al lloguer de llarga durada?
Hem pres la decisió d'amortitzar les llicències d'ús turístic de l'habitatge, amb la qual cosa és previsible que la major part del que avui són allotjaments d'ús turístic passin al mercat residencial. No té cap sentit deixar aquestes vivendes buides perquè és molt lucratiu tenir una vivenda a Barcelona. No entrarem a dir si aquests 10.000 habitatges han de ser en lloguer o en propietat... Hi ha tanta escassetat d'habitatge que ens interessa que creixi en tots els sectors, no només el protegit o lloguer social. Si hi ha un gran tenidor amb 50, 100 o 200 allotjaments turístics, probablement, aquests aniran a la venda. Ja em sembla bé, és un dels camins.
I què passarà amb el lloguer assequible? Temeu que desaparegui?
El lloguer assequible és un segment que, en bona part, el cobrim amb la intervenció del preu i la declaració de les zones tensionades, a més de la producció d'habitatge públic assequible. Però cal tenir en compte que poc a poc entren privats interessats en aquest sector. Si abans hi havia uns models de negoci de compra de finques verticals per al lloguer temporal -.que és un model de negoci esgotat.-, cada vegada hi ha més promotors que posen sobre la taula propostes enfocades en la producció d'habitatge assequible.
Joan Ramón Riera, el Comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona Barcelona
Com es regularà una expansió del lloguer temporal, més rendible per al propietari?
Des de l'Ajuntament de Barcelona tenim en tràmit una modificació per incorporar l'ús de lloguer temporal dins del planejament urbanístic. Quan les regles del joc estiguin marcades, podrem fer un pla especial per determinar zones i densitats de l'allotjament temporal. Així ho vam fer amb els hotels a través del PEUAT: a Nou Barris o a Horta encara hi ha recorregut per crear places hoteleres; en el centre, en canvi, s'han d'amortitzar.
Regular el mercat del lloguer a tants nivells és positiu per a l'oferta?
L'intervencionisme és inevitable perquè el mercat ha fallat. Si es fa l'anàlisi d'on venim, ens trobem amb quan va ocórrer la bombolla immobiliària el gran gruix del sector de la promoció i la construcció va trencar, els preus de l'habitatge van baixar i va haver-hi un empobriment de la societat. En el moment en què torna el creixement econòmic i l'ocupació, el sector de la construcció encara no s'ha recuperat. La resposta, davant la incapacitat de produir habitatge, va ser la pujada de preus. Per tant, l'escassetat no és d'avui, l'arrosseguem des de l'any 2013.
El mercat necessita que l'Administració habiliti solars per construir. És un projecte en marxa?
Aquesta és la jugada. No podem fer una declaració de la zona tensionada si no va acompanyada d'un pla de promoció d'habitatge. El que hem de fer és crear un sector públic de l'habitatge que alhora creï economia d'habitatge, com s'ha fet amb la salut. Però això no es fa d'avui per demà.
Té Barcelona capacitat per créixer? En quines zones?
Quan vam entrar al Govern ens vam trobar amb la llegenda urbana de "a Barcelona no hi ha sòl", però vam obrir els calaixos i vam trobar sòl. Encara té capacitat per créixer aproximadament en 70.000 vivendes, de les quals algunes amb un règim de protecció. La meitat d'aquestes es troben a La Marina del Prat Vermell o La Sagrera, les zones que més creixeran en els pròxims anys, la resta es reparteixen per la ciutat.
Joan Ramón Riera Barcelona
Quines mesures s'han pres a curt termini per solucionar la crisi d'habitatge?
A curt termini tenim la intervenció de preus, que ja està donant resultats. Els petits propietaris s'adapten d'una manera molt massiva a la nova normativa perquè l'entorn fiscal els és molt favorable. On no funciona? En aquells que tenien una expectativa de guany molt superior. M'he trobat amb inversors que diuen que amb un rendiment de menys del 10% no treballen. I els he respost: "Doncs a Barcelona no treballaràs". Hauran d'anar a un altre lloc.
En aquest context, l'ajuntament rebutja inversors que vulguin un rendiment superior al 10%?
No és que no siguin benvinguts, és que no els sortirà. Els inversors que vulguin un rendiment superior al 10% amb l'habitatge marxaran de Barcelona. L'alcalde ho explica molt bé: hi havia models de negoci que fa uns anys podien funcionar, però que avui ja no tenen sentit, ja no hi ha lloc per a un rendiment del 15% a la capital catalana. Ara, els pisos d'ús turístic deixaran de existir i els propietaris hauran d'adaptar-se a nous usos, com el lloguer residencial. No tot val a l'economia, no tot val pel lucre. I menys quan hi ha drets de per mig que estan constitucionalment desenvolupats.
Com es fomentarà la promoció d'habitatge lliure, llavors?
Les administracions locals som els proveïdors de la matèria primera per construir habitatge: el sòl i el planejament urbanístic, i això és el que estem agilitzant. Volem preparar sòl per a 10.000 vivendes noves en finalitzar el mandat. Recentment hem fet un primer concurs de tres solars per la construcció de 350 vivendes i estem preparant un segon concurs de sòl per a tots els promotors, tant privats com socials.
La reforma del 30% és el gran canvi pendent a Barcelona. En quin punt es troba?
Tots estem esperant un acord polític en el sí de l'Ajuntament per poder tirar endavant aquesta reforma. Aquesta norma és un fre per a Barcelona comparat amb la resta de municipis del país. Ningú qüestiona el 30%, però hem de trobar la fórmula per fer-lo efectiu i això avui no està passant, només ens ha reportat en 26 vivendes. Nosaltres proposem que es pugui dur a terme en un mateix barri o el barri colindant i fer elements compensatoris. Si tens un 30% a Balmes-Diagonal i vols portar-lo a Sagrada Família, no és el mateix preu, per tant, ha haver-hi algún factor de proporció. Ja tenim càlculs fets i la proposta està en discussió.
Estem a la meitat de mandat i encara no s'ha arribat a un acord entorn d'aquesta norma. Es preveuen avenços a curt termini?
Ens cal fer que arribi, però hi ha competències que són del Govern municipal i altres que són del ple. De moment està paralitzat, tot i que des del govern municipal ens encantaria avançar en aquesta matèria. Hem de posar l'objectiu de la ciutat per sobre de l'objectiu polític o de partit i, des d'aquí, apel·lo a la responsabilitat de tots els partits polítics.
Creieu que la inversió aflorarà quan es do...
