Afogats pels preus del lloguer, la inseguretat i la massificació, molts joves que viuen a Barcelona han abandonat la ciutat a la recerca d'una millor qualitat de vida. Tot això, sense perdre la seva feina.
La fórmula que han trobat per assegurar la seva única font d'ingressos és a través d'un trasllat o demanar el teletreball.
Pujada del lloguer
Macarena, una jove canària de 26 anys que va venir a Barcelona el 2021 per feina, s'ha demanat aquest any un trasllat a Sabadell. "Em va passar de tot... El lloguer no parava de pujar-me, la llum és caríssima i estava farta de tanta gent. Vaig triar aquesta ciutat per fugir d'un cau caríssim a Barcelona", explica.
La jove va viure fins a març a prop del centre comercial Maremagnum, al Barri Gòtic, i explica que li van augmentar el lloguer 125 euros per un pis que no ho valia. "Les finestres donaven a la casa del meu veí, per la qual cosa tampoc les podia tenir obertes", afegeix.
A l'edifici hi havia fins i tot apartaments turístics il·legals i se sentia molt insegura tant de dia com de nit.
Carrer del Gòtic de Barcelona
Més tranquil·litat als afores
Ja fa gairebé sis mesos que ha deixat Barcelona i la jove ha notat un gran canvi. En l'actualitat, viu en una urbanització residencial de Sabadell i, tot i que paga 100 euros més, la llum i l'aigua són més barates i té piscina.
A més, els veins també són "molt simpàtics" i tota la inseguretat que sentia a la capital catalana l'ha substituït per la tranquil·litat de les afores.
Comprar un pis
El cas d'Abel, tot i diferent, comparteix moltes de les opinions de Macarena. Fa un parell d'anys, fart del bullici de Barcelona i els seus elevats preus, es va comprar un pis en un poble a prop de Manresa.
El jove vivia independent des dels 22 anys a l'Eixample i, amb els anys, ha vist com la vida a la ciutat es tornava més cara i massificada. "Sobretot a l'estiu, era un agobi. Hi havia molta gent i festes per les nits...", explica.
Turistes abandonant un pis
Teletreball des de Manresa
"Justament va finalitzar el meu contracte amb l'empresa en la qual treballava i sabia que no volia estar tota la vida de lloguer", recorda.
Va ser llavors quan Abel va trobar un lloc a Barcelona on li permetien teletreballar i no se'l va pensar dues vegades: era el moment de marxar.
Després de mirar unes tres o quatre opcions, el jove va aprofitar l'oportunitat i es va hipotecar. Ara, "tot són avantatges".
Vista de Manresa, al Bages
"Tot és més econòmic. La hipoteca em surt millor que el que pagava de lloguer, i l'alimentació i els serveis també són més econòmics", afirma.
A més, destaca que la gent del poble "són com família" i que la seguretat que sent no té res a veure amb la de Barcelona: "Pots passejar a les 03:00 o les 04:00 hores de la matinada i no passa res".
A prop i lluny de Barcelona
Macarena i Abel han trobat la manera de seguir connectats amb Barcelona, però amb una qualitat de vida molt més alta que la que tenien a la capital catalana.
Al final, tardo 45 minuts en arribar de Manresa a Barcelona, gairebé el mateix temps que trigar a anar de l'Eixample a Horta per veure als meus amics...", ironitza Abel.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial