Els alcaldes de la Gran Barcelona critiquen que els tècnics municipals retarden la concessió de llicències per buscar 'el risc zero'.

El temps de concessió de llicències, que és competència exclusiva dels governs locals, s'ha allargat mesos i fins i tot anys a causa de tota la burocràcia que hi ha darrere. Barcelona, on hi ha un gran volum de sol·licituds, aquestes poden endarrerir-se fins als dos anys.

Així ho ha afirmat el jurista Joan Trayter en les jornades del Barcelona Desperta, en una taula en què han participat l'arquitecte i regidor de Sant Adrià de Besòs, José Gras, i l'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó.

Sant Cugat i Badalona, els municipis de Barcelona amb més retard en la concessió de llicències d'obres

I no són solament les llicències, sinó qualsevol matèria urbanística. Gras ha retret que en el cas de Sant Adrià de Besòs es tardi 15 anys des que es va configurar el pla director per la zona de les tres xemeneies fins que es lliurin totes les claus de les vivendes.

“Les necessitats que hi havia el 2016 ja no seran les mateixes que les que hi haurà el 2030”, ha argumentat.

Traves administratives

Tant Gras com Budó han afirmat que existeixen "traves" en la concessió de llicències i que genera una situació “frustrant” per als ajuntaments, a qui han definit com a “la primera trinxera”.

L'arquitecte i regidor de Sant Adrià de Besòs, José Gras, a les jornades del Barcelona Desperta SIMÓN SÁNCHEZ

“L'administració local és la que està més a prop de la vida quotidiana. Per això, és important que els diferents nivells de l'administració vagin totalment coordinats i que els interessos municipals siguin atesos per les administracions superiors, i viceversa”, ha defensat Gras.

El pes de Barcelona 

En aquest mateix sentit, Budó ha denunciat que la gestió de llicències urbanístiques es veu lastrada per una sovoregulació que converteix en lents procediments que haurien de ser automàtics.

“Una llicència és un acte reglat: si compleixes el que marca la llei i el codi tècnic, hauria de ser immediat”, ha defensat.

No obstant això, la realitat és que les administracions disposen d'uns funcionaris que en la seva feina "busquen el risc zero", segons l'alcaldessa, fet que extralimita els processos burocràtics i els allarga pel fet que diverses persones han de verificar un únic cas. "Igual estem un any esperant els informes sectorials", ha descrit.

L'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, a les jornades del Barcelona Desperta SIMÓN SÁNCHEZ

Aquesta excessiva càrrega d'informes no fa sinó més que frenar el procés, ha retret.

Un ‘xoc’ d'interessos

El jurista ha donat la raó a l'alcaldessa i al tinent d'alcalde que “els governs locals fan tot el que poden” i ha reconegut que hi ha un ‘xoc’ entre els polítics i els tècnics.

“És veritat que els tècnics, interventors, arquitectes i el secretari de l'ajuntament a vegades estan posant informes molt exhaustius i posant pals que en altres circumstàncies no farien”, ha afirmat durant la xerrada.

100 modificacions legislatives

Malgrat tot, a favor dels treballadors municipals, ha recordat que és una feina “molt lloable perquè donen seguretat jurídica” en un paradigma en què això és molt difícil de conseguir.

I és que en els últims 15 anys ha hagut 100 modificacions legislatives en matèria de vivenda i urbanística a Catalunya, ha informat Trayter.

“Els ajuntaments també han de modificar els seus plans urbanístics i ningú sap quines regles aplicaran dins d'un o dos anys”, ha explicat. Per això, el sistema va “molt lent”.

El jurista Joan Trayter a les jornades del Barcelona Desperta SIMÓN SÁNCHEZ

La posició dels arquitectes

Segons una enquesta recent del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya realitzada aquest any, el alt volum de sol·licituds i la complexitat de la normativa urbanística són les principals causes del retard en la concessió de llicències.

Els tècnics també van assenyalar l'excés de la normativa, que “complica la tasca dels arquitectes municipals” i fins i tot van criticar algunes contradiccions entre les diferents regulacions.

Sant Cugat y Badalona, municipis de Barcelona amb més retard en la concessió de llicències d'obres

A més, hi ha governs locals que no compten amb suficients tècnics per gestionar la quantitat de les sol·licituds.

En aquest sentit, per agilitzar la tramitació, els arquitectes proposen unificar el sistema en tota Catalunya perquè els col·legis professionals supervisin la part tècnica dels projectes, deixant als arquitectes municipals la validació urbanística.

Què poden fer els ajuntaments

Trayter ha argumentat que, malgrat les traves, els governs locals tenen instruments entre mans “poc explotats” com els patrimonis municipals del sòl i la vivenda.

“Així, cada vegada que es urbanitza un tros del territori municipal el 10% ha de quedar per fer vivenda pública”, ha explicat.

A més, ha advocat per utilitzar una mesura que ha funcionat al País Basc i que consisteix en cedir sol municipal al promotor perquè construeixi vivenda i després es reverteixi.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial