Àngel Fernández és un expert de la restauració. No ha obert cap restaurant ni ha invertit en locals, però des de la seva preuada barra i entre safates i gin-tonics ha après com ningú d'una professió que pertany a "un món apart".
Així descriu l'ofici ell mateix, un dels maîtres que ha aconseguit ser un dels personatges del sector més estimats i coneguts a la zona alta de Barcelona. "No es pot explicar quin és el paper d'un cap de sala", explica en conversa amb Metròpoli.
Àngel Fernández assegut en una taula de 'Il Giardinetto'
"Preocupació pel futur de la restauració"
Després de més de 40 anys de servei a Il Giardinetto, Fernández es va jubilar el passat novembre amb molta tranquil·litat davant la continuïtat del seu restaurant, però amb preocupació pel futur del sector a la ciutat.
El maître recorda amb brillantor als seus ulls la "coa de l'època daurada" de Barcelona, que ell va viure des de l'italià de la família Pomés i el va connectar amb la cultura, la política i l'alta societat d'una ciutat que brillava com mai.
Decadència en la restauració
Àngel evoca els seus anys de professió i lamenta que la restauració a la capital catalana "ha viscut una decadència". "Hi ha restauradors molt bons a la ciutat, però els ajuntaments ens pessiguen massa les turques", sentencia.
Per a Fernández, les normatives i permisos actuals estan "privant" de llibertat als negocis, sobretot en l'horari nocturn. "És una llàstima que només hi hagi ambient els divendres i dissabtes a la nit. Vas a Madrid i està tots els dies", opina.
La planta baixa i entrada al restaurant 'Il Giardinetto'
Les terrasses, una de les grans polèmiques
Els darrers anys, les terrasses de la capital catalana han estat una de les grans polèmiques entre restauradors i grups veïnals. Per a Fernández, és incomprensible que es "limiti tant" l'activitat en una ciutat com Barcelona que, en la seva època, "va ser una referència a Espanya per a l'oci i la restauració".
En la mateixa posició es troba el Gremi de Restauració que, fa només un mes, va denunciar la decisió de l'Ajuntament de reduir l'horari de les terrasses al carrer de Tuset, la via de l'oci nocturn per excel·lència.
“Ens trobem davant un cas idèntic al del ‘Triangle lúdic’ del Poblenou: en un espai d' oci nocturn que pivota al voltant d'una o diverses discoteques, les mesures de l'Ajuntament posen l'accent en les terrasses”, lamentava Roger Pallarols, director del Gremi.
“Quin canvi suposarà que no hi hagi terrasses d'una a dues els divendres i dissabtes a Tuset?”, qüestionava el director.
Restaurants "impersonals" i "transportadors de plats"
Més enllà de les "trames administratives" que denuncia, el maître també creu que molts restaurants són "impersonals". "A Barcelona encara en queden molts molt personals i que donen un servei molt bo", celebra.
Noobstant això, assegura que està "preocupat" perquè el personal es va "jubilant" i la formació que es fa a les noves generacions "no té els mateixos valors".
"En els meus temps, els cambrers i caps de sala érem imprescindibles en l'experiència del client. Sabíem aconsellar-los al detall i coneixíem el producte a fons. Ara es recomana el que està de moda i no es coneix què hi ha darrere d'un bon licor o un bon plat", explica Fernández.
La planta alta del restaurant 'Il Giardinetto'
La restauració, un dels negocis "més arriscats"
Ex treballador d'Il Giardinetto detecta que hi ha un problema en el sector perquè coneix molts casos de noves locals que tanquen als tres anys d'obrir.
Per què succeeix? "La gent es creu que muntar un restaurant és entrar diners a dojo i no. És un dels negocis més arriscats que et pots trobar avui en dia", sentencia.
L'evolució del client
sabia menjar molt més del que saben ara", diu amb convicció.
L'error, al seu parer, recau sobre la influència de les ressenyes d'internet i les xarxes socials. "No et pots fiar d'un comentari que veus a les xarxes. Les crítiques les ha de fer un client quan ha anat, com a mínim, quatre vegades al restaurant", considera Fernández.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial