Les escoles concertades de barri de Barcelona, ofegades pel retard dels pagaments i la infrafinançament.

Ofegades, amb estrès contínu i molt frustrades amb les administracions. Les petites escoles concertades de Barcelona estan a la vora i lluiten dia a dia amb un únic objectiu: evitar el tancament. Fins fa poc, la seva trinxera més gran era aconseguir el mínim d'alumnes matriculats per complir amb les ràtios i obtenir el concert. No obstant això, el problema s'ha agreujat.

CANVA

Tancament sobtat d'una famosa llar d'infants de Montjuïc: adeu a un altre centre a Barcelona

La finançament que han de aportar el Departament d'Educació de la Generalitat i el Consorci d'Educació no arriba. Així, molts directores es veuen obligats a avancar de la seva butxaca els diners de les subvencions dels nens de famílies vulnerables, les ajudes de menjador i altres despeses de funcionament.

Varis directors d'escoles dels barris més humils de la capital catalana han contactat amb Metròpoli per denunciar una qüestió que va més enllà de la baixada de la natalitat i que posa en perill el model d'escola concertada. Per evitar represàlies de les autoritats, han preferit mantenir la seva identitat oculta.

Tancament massiu de concertades

Des de la pandèmia, han estat molts els col·legis concertats que han tancat. L'últim en anunciar-ho ha estat el col·legi Mireia del Fort Pienc, que haurà de tancar les seves portes el curs que ve després de 65 anys d'història.

Google Maps

Adéu a una escola de Barcelona amb 65 anys d'història: es comença de l'Eixample per sempre

“Ha arribat un moment que sabem que l'escola concertada petita, d'una sola línia i de barris humils no pot tenir beneficis. Ho tenim assumit, però una cosa és no tenir beneficis i l'altra és tenir pèrdues”, ha denunciat un director que s'ha vist obligat a gastar els seus estalvis, els del seu pla de jubilació i fins i tot ha demanat ajuda a la família per evitar el tancament.

“Estem ofegats”, ha assegurat. “Ja no sabem d'on treure els diners”, ha confessat amb cert desesper, ja que s'ha vist obligat a demanar un crèdit.

Nens en una classe de Salesians Horta SALESIANS HORTA

Les subvencions no arriben

Una escola concertada ha de pagar amb els diners de les quotes dels seus estudiants el lloguer, llum, aigua, electricitat, gestors, Seguretat Social, secretaria, IRPF, neteja i moltes altres despeses de funcionament.

També cal tenir en compte els salari dels professors que donen classe en els cursos en els quals no s'ha aconseguit complir amb la ràtio mínima d'alumnes per aconseguir el concert. Si bé alguns d'aquests costos els cobreix la Generalitat en un 20% o 30%, els directors denuncien que les subvencions ja porten dos mesos de retard.

Beques de menjador

El problema és encara major amb les beques de menjador. “Aquest desembre hem cobrat la subvenció del curs anterior”, denuncien. El que significa que si, per exemple, la factura total és de 100.000 euros, són les persones al capdavant dels col·legis concertats les que han d'avançar un diners que no veuran fins mesos més tard i trossejat.

Taules d'un menjador escolar EUROPA PRESS

“Aquest octubre vaig cobrar un 6% de la subvenció d'aquest curs i aquest febrer un altre 9%, però al setembre vaig haver de pagar la factura mensual, i a l'octubre, desembre… Aquest gener no he pogut pagar-ho a temps”, ha relatat un dels directors, que ha assegurat que té nou de cada deu nens becats i la subvenció tampoc arriba a cobrir totes les despeses.

El menjador no consisteix únicament en el pagament dels àpats, sinó també els monitors i les persones que treballen en ell.

Infrançament dels nens vulnerables

Tant el Consorci d'Educació de Barcelona com el Departament d'Esnenyament de la Generalitat tenen programes de beques per als nens amb necessitats socioeconòmiques per ajudar les famílies més pobres: el plan de xoc per evitar la segregació escolar per barris i les motxilles escolars.

Si bé totes dues entitats públiques s'han compromès a financiar aquestes places, les concertades denuncien més infrançament.

“A mi em paguen uns 980 euros quan una sola plaça ja m'euros en què posar-la jo”, ha denunciat un dels directors, ja que els diners no arriben per cobrir la quota, a més del material escolar, la bata, el vestit esportiu, els llibres i les excursions.

Imatge de material escolar en un pupitre EP

Més retards

Per si no fos poc, aquestes subvencions també han començat a arribar amb retard. “No ens van pagar les subvencions dels nens de famílies vulnerables a l'estiu, just quan tocava pagar l'IRPF i la Seguretat Social, però els diners no van arribar fins després”, ha explicat un director.

El mateix ha admès que van arribar a entrar en números vermells, ja que tampoc van rebre ingressos de les quotes de les poques famílies que paguen per ser juliol i agost.

“Pensàvem que era cosa de l'estiu… però no. La cosa s'està allargant i pràcticament la meitat dels meus alumnes són vulnerables. Si no em paguen les despeses, no puc pagar als professors, la calefacció, l'aigua…”, ha lamentat.

La justificació de la Generalitat

Des del Consorci, atribueixen els retards en els pagaments a la Generalitat, han explicat els directors, ja que volen calcular a tots els nens vulnerables per repartir el diner equitativament. “El que passa és que hi ha molts moviments acabats d'arribar cada mes i la subvenció no arriba fins que acaba el curs sencer, han aclarit els directors.

Aquest mitjà ha preguntat a ambdues entitats públiques per la problemàtica, però no ha obtingut resposta.

La consellera d'Educació, Esther Niubó PSC

Repartiment desigual

El Consorci d'Educació va aprovar l'any 2019 un pla de xoc contra la segregació escolar per evitar que els alumnes de famílies més pobres es concentressin en unes poques escoles.

Per això, va adquirir competències per gestionar els nens i repartir-los entre els diferents centres educatius dels diferents districtes de Barcelona.

Els directores de les concertades han denunciat que aquest repartiment és desigual i es busca afavorir l'escola pública en detriment de la concertada.

“S'està afavorint des fa molt a l'escola pública. Primer amb aquesta asfíxia econòmica -que no sé si és a propòsit, però olora malament- i ara amb l'asfíxia de la gestió del dia a dia i de recursos”, ha assegurat un d'ells.

30 alumnes en un mes

En un mes, ha assegurat, li han arribat 30 alumnes vulnerables als quals haurà d'avançar tots els gastos, sense oblidar que l'alumnat nou que arriba és d'alta complexitat i amb moltes dificultats per l'aprenentatge.

“Estem d'acord a rebre als nens, però no tenim els recursos humans ni econòmics per atendre'ls”, ha admès.

L'escola d'aquest director es troba al districte de Horta-Guinardó, un barri que ha tingut molta arribada d'immigrants en els últims anys i que descriu com el Consorci els està sobrecarregant d'alumnes del plan de xoc.

Catalunya Cristiana

Aquesta és l'escola de Barcelona que ha tancat després de més de 80 anys d'història

Perdre el concert

Al nou extrem, una escola de Sant Martí ha explicat com l'any passat va perdre el concert en I3 i el Consorci no es va molestar a enviar-li cap alumne perquè arribés a la ràtio mínima, quan en els col·legis dels voltants no paraven d'arribar.

De fet, el director ha revelat que fins i tot li van posar entrebancs per aconseguir matricular l'alumne que li faltava de cara a aquest curs. Ha explicat que una família que estava interessada a matricular els seus dos fills havia acudit a l'escola, però com per matricular-se estan obligades a passar per l'ens públic, aquest els va acabar enviant a un altre centre escolar.

“Acabem pensant que hi ha mala intenció…”, ha confessat.

Imatge de diversos nens en una aula EFE

Les famílies es neguen a pagar

D'altra banda, diversos directors han relatat com des de l'entitat pública se'ls diu a les famílies vulnerables que no han de pagar "ni un duro", tot i que haurien d'assumir les despes