El rellotge s'acosta a les cinc de la tarda, és la fi d'agost i, a la Terminal C del moll Adossat, la imatge és inconfusible.
Autobusos en filera índia, portes que s'obren, turistes carregats amb bosses de compres, nens adormits després d'un dia d'excursió i parelles que es fan les últimes fotos amb el Mediterrani de fons abans de tornar a bord.
Imatge d'arxiu de turistes al Port de Barcelona
La jornada a Barcelona toca a la seva fi per als milers de creueristes anglesos que avui han desembarcat.
“El que m'ha agradat més ha estat la cervesa i les tapes”
“El que m'ha agradat més ha estat la cervesa i les tapes”, confessa un jove britànic mentre espera que avanci la cua cap al seu vaixell.
Al seu costat, una parella de mitjana edat coincideixen que el que més els ha sorprès són “les Rambles, plenes de vida”, tot i que matitzen que els preus de la ciutat són “molt semblants als del Regne Unit". "Pensàvem que tot era més barat", confessen.
Imatge d'arxiu de turistes en un quiosc a les Rambles de Barcelona
L'ambient és jovial, gairebé festiu. “M'encanta el model de creuer perquè puc conèixer moltes ciutats en poc temps”, explica un altre viatger, somrient i amb diverses bosses penjant del braç.
Barcelona, líder europeu en creuers
Més enllà de les tapes i les fotos, les dades confirmen el que es percep a la Terminal: Barcelona és avui el port líder d'Europa en tràfic de creueristes, amb 3,65 milions de passatgers el 2024, per davant de Civitavecchia (Roma), Southampton, Marsella o Palma.
Només en els set primers mesos de 2025 ja han passat pel port 2,15 milions de passatgers, un 12% més que en el mateix període de l'any anterior.
Amb 791 escales l'any passat, la capital catalana es consolida també com el sisè port del món, només superat per gegants del Carib com Miami, Nassau o Cozumel.
Un creuer amarrat al Port de Barcelona al mes de juliol
Un matrimoni anglès ho resumeix entre rialles i ventalls: “Barcelona és cara, però val la pena. Volem tornar perquè queda molt per veure encara”.
Aquesta sensació es repeteix en altres testimonis: la ciutat fascina, però també aclapara per la seva grandària i els seus preus.
El nou pacte del Port i l'Ajuntament
L'auge dels creuers contrasta amb les crítiques per la massificació i l'impacte ambiental.
Per això, l'Ajuntament i el Port han signat un protocol històric que preveu reduir de set a cinc les terminals abans del 2027 i aixecar una nova terminal pública d'última generació, capaç de gestionar fins a 7.000 passatgers alhora.
La capacitat màxima diària també es reduirà: de 37.000 a 31.000 creueristes, la qual cosa suposa un descens del 16%.
Un creuer amarrat al port de Barcelona en imatge d'arxiu
A més, es donarà prioritat als vaixells més petits i que utilitzin Barcelona com a port base, amb l'objectiu de fomentar un turisme menys massificat i de major qualitat.
“No ens podem permetre seguir créixent sense control”, va advertir l'alcalde Jaume Collboni, en presentar l'acord. “Posem límits per assegurar un model turístic més equilibrat i amb menys afectació sobre la vida quotidiana”, va afegir.
Un lideratge amb debat obert
Tot i que el creixement de Barcelona (+2,4% el 2024) ha estat més moderat que el d'altres ports com Civitavecchia (+4,3%) o Nassau (+26,1%), la ciutat segueix en el centre del debat.
Mentre que per a les navilieres i el sector hoteler el lideratge és un motor econòmic, col·lectius com Stop Creuers adverteixen que les mesures “no reduiran de forma efectiva el nombre de passatgers” i que l'impacte a l'aire, el soroll i els barris del front marítim seguirà sent considerable.
El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, al V Fòrum Catalunya.
“El turisme d'escala és més massiu i deixa menys valor en el territori. Apostem per menys quantitat i més qualitat”, defensa el president del Port, José Alberto Carbonell, el dia de la firma del protocol.
Entre la festa i el debat
De moment, a la Terminal C, ningú pensa en pactes institucionals ni en estudis de mobilitat. Els creueristes tornen carregats de bosses, amb el record fresc d'una cervesa freda a les Rambles o unes tapes davant del mar.
El contrast, però, està servit: la Barcelona festiva i estiuenca dels visitants davant la Barcelona que debat el seu futur turístic.
Imatge d'arxiu d'una turista a La Rambla de Barcelona
I mentre les fotos familiars es multipliquen a les cues per embarcar, la ciutat busca com conviure amb un fenomen que l'ha situat al mapa mundial… però també en el centre de la discussió sobre la massificació.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial