Policies locals al límit a la Gran Barcelona: la tensió creix a L'Hospitalet, Badalona, Sant Adrià i Sabadell

El termòmetre del descontentament policial està en vermell. L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Adrià de Besòs o Sabadell viuen conflictes oberts amb els seus policies locals.

Darrere de cada conflicte bateguen problemes estructurals que transcendien als governs locals: desigualtat retributiva, escales de comandament qüestionades, una pèrdua de vocació que amenaça de desbordar els serveis de seguretat urbana, manca de personal, sobrecàrrega de treball i un deteriorament progressiu del clima laboral.

Manifestació a Sabadell per denunciar la "precarietat" a la Policia Local Cedida

Els ajuntaments asseguren que han intentat negociar millores. Però a tot arreu els agents coincideixen: el que s'ha ofert no en prou. I mentrestant, les conseqüències es noten al carrer.

Un símptoma generalitzat

La fotografia actual de les policies locals a l'àrea metropolitana de Barcelona mostra, per tant, una fractura preocupant.

En grans ciutats, com Badalona o L’Hospitalet, l'impacte és especialment greu: l'escassetat d'agents repercuteix directament en la seguretat i en la percepció ciutadana.

Badalona: un conflicte enquistat

La Guàrdia Urbana de Badalona viu un dels escenaris més tensos. La plantilla arrossega des de fa anys un dèficit d'efectius que ha obligat a reduir patrulles i limitar serveis. A això s'afegeix un enfrontament intern que ha traspassat el pla sindical, amb denúncies creuades i una sensació de desconfiança generalitzada.

L'Ajuntament ha intentat recompondre la relació amb els agents mitjançant la incorporació de nous efectius i la promesa de millores organitzatives, però les tensions continuen vives. La conseqüència: una policia dividida i desmotivada en una de les ciutats més grans de l'àrea metropolitana.

Un agent de la Guardia Urbana de Badalona mostrant l'esquena / ÁNGELA VÁZQUEZ

L'Hospitalet, un diàleg sense resultats

A L’Hospitalet de Llobregat, el consistori assegura mantenir una interlocució constant amb la plantilla. No obstant això, els sindicats sostenen que les propostes municipals són "retalls" que no resolen els problemes de fons.

La ciutat pateix una gran pressió urbana --alta densitat poblacional, conflictes veïnals i fenòmens d'incivisme--, i la manca de personal es tradueix en una resposta més lenta i en un desgast emocional dels agents.

L' Hospitalet i Esplugues esclaten contra la inseguretat: milers de veïns prenen els carrers en una manifestació 'històrica’

El resultat és una paradoxa: hi ha diàleg, però no avanços substancials. La plantilla sent que les bones paraules no basteixen quan el ritme de treball és insostenible.

Sant Adrià: protestes per dignitat

A Sant Adrià de Besòs, el malestar s'ha fet visible en manifestacions i comunicats públics. Els agents denuncien mancances materials, baixos incentius i un tracte desigual respecte a altres cossos de l'entorn.

L'Ajuntament defensa haver posat sobre la taula una oferta de millora, però els sindicats la consideren insuficient. Mentrestant, els problemes de seguretat s'acumulen, especialment en barris on la presència policial resulta crucial.

“El que demanem no és luxe, és dignitat professional”, repeteixen fonts sindicals. En una ciutat petita, la manca d'agents no només esgota als que queden: desprotegeix el mateix territori.

Sabadell: estructura pesada i clima tens

El cas de Sabadell no respon tant a una manca d'efectius com a un problema organitzatiu. Part de la plantilla denuncia un model jeràrquic rígid, manca de comunicació interna i escassa motivació.

Les tensions han derivat en conflictes sindicals i episodis de baixa moral professional. La sensació entre els agents és que el pes de l'estructura impedeix avançar cap a un model policial més modern i proper.

Unes 350 persones es manifesten a Sabadell per denunciar la "precarietat" a la Policia Municipal

Models oposats: Santa Coloma i Terrassa

No totes les històries són negatives. Santa Coloma de Gramenet i Terrassa representen l'altre costat de la balança: plantilles més cohesionades, comandaments estables i una comunicació fluida amb els ajuntaments.

Un agent de la USIR de la Policia Local de Santa Coloma GALA ESPÍN

En ambdós casos, els consistoris han apostat per una política de proximitat interna --escoltar als agents, facilitar la promoció i millorar la conciliació--. El resultat: menys conflictivitat i major compromís.

Són exemples que una gestió preventiva i participativa pot transformar el clima d'un cos policial.

Santa Coloma, ferm contra la multirreincidència: “La policia tindrà accés immediat a l'historial dels detinguts”

Un malestar que també toca Barcelona

Encara que Barcelona no viu un conflicte tan visible, els sindicats també alerten de sobrecàrrega i manca de plantilla. No obstant això, la magnitud del cos i el seu pressupost permeten amortir tensions que en altres ciutats serien insostenibles.

Així i tot, la capital no està exempta de reptes: la fugida d'agents a municipis amb millors condicions és una constant.

Conclusions: la crisi invisible de la seguretat local

El malestar a les policies locals no és només una qüestió laboral: és un problema de model. La manca d'efectius, la gestió jeràrquica obsoleta i l'absència d'incentius reals provoquen un efecte domino que acaba afectant la seguretat ciutadana.

Els ajuntaments, majoritàriament, reconeixen el problema, però no disposen de marge pressupostari ni consens polític suficient per emprendre una reforma profunda. Mentrestant, les plantilles es desgasten i el servei es ressent.

Un dels agents de la Policia Local de Sant Adrià AJUNTAMENT SANT ADRIÀ

Una crisi a foc lent

El contrast entre municipis conflictius i els pocs casos d'estabilitat demostra una conclusió clara: quan hi ha escolta, transparència i reconeixement, el cos respon. Quan no, la desmotivació es converteix en una bomba silenciosa que tard o d'hora esclata en forma de protestes, baixes o desconfiança.