En ple barri del Raval, a la cantonada dels carrers Sant Pau i Sant Ramon, es troba un dels bars més emblemàtics i antics de Barcelona: el Marsella. Fundat el 1820, aquest local no només ha sobreviscut al pas de dos segles de història, sinó que ha mantingut intacta la seva essència, convertint-se en un autèntic icona de la bohèmia barcelonina.
El seu interior, carregat d'una atmosfera decadent, però única, conserva detalls originals del segle XIX: llums penjants de cristall, grans miralls gastats, mosaics al terra i les famoses taules de marbre.
Tot al Marsella sembla xiuxiuejar històries del passat. No és estrany que per les seves cadires hagin passat figures com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ernest Hemingway o altres intel·lectuals de l'època que acostumaven a reunir-se allà per debatre, beure i deixar-se dur per l'encanteri de l'absenta.
Exterior del Bar Marsella del Raval
Una beguda amb llegenda: l'absenta
L'absenta, també coneguda com “l'hada verda”, ha estat durant dècades el segell d'identitat del Marsella.
Aquesta beguda alcohòlica anisada, famosa pels seus efectes gairebé al·lucinògens i per haver estat la musa líquida d'artistes com Van Gogh, Baudelaire o Oscar Wilde, segueix servint-se en aquest bar amb el mateix ritu de temps enrere.
Sobre una forquilla recolzada a la copa s'hi col·loquen dos torrons de sucre, i lentament s'hi aboca aigua fins que la mescla comença a tenir aspecte embafador del licor. El resultat és una beguda intensa, aromàtica i amb història, que segueix fascinant els visitants del local.
Interior del bar Marsella del Raval
Dels genis de l'art a les estrelles del pop
A més d'acollir algunes de les ments més brillants del segle XX, el Marsella ha continuat atreient figures rellevants de la cultura contemporània.
Una de les seves aparicions més recents i destacades va ser en el videoclip Vampiros, de Rosalía i Rauw Alejandro el 2023.
Rosalía y Rawl Alejandro en el bar Marsella del Raval
En el vídeo, tots dos artistes recorren els carrers del Raval fins a endinsar-se al bar, on beuen, ballen i es fonen amb l'atmosfera única del local.
L'elecció del Marsella com a escenari no va ser casual: representa aquest costat fosc, passional i autèntic que la cançó vol transmetre. Les llums càlides, les parets esborrades i els reflexos desgastats del lloc accentuen l'estètica vintage i crua que caracteritza el videoclip.
Va viure l'època fosca del franquisme
Una de les curiositats més conegudes del Marsella són els seus cartells originals, que continuen penjats des de fa dècades i que diuen missatges com “Prohibit cantar” i “Prohibit estacionar-se a les taules”.
Aquestes advertències no van sorgir per caprici, sinó com a resposta als temps foscos del franquisme, quan els bars eren vigilats per acollir reunions clandestines.
Les autoritats obligaven els locals a limitar el comportament dels clients, i el Marsella va adoptar aquestes normes com a mesura de protecció. Avui, lluny de ser aplicades al peu de la lletra, formen part de l'imaginari del bar i del seu caràcter irreverent.
Interior del Bar Marsella del Raval
Una càpsula del temps en constant transformació
Malgrat que el temps no ha passat en va, el Marsella ha aconseguit conservar la seva identitat original.
Als anys 80 i 90, la seva fama es va expandir entre els joves que buscaven autenticitat i preus accessibles. Amb l'aixecament del turisme, el bar es va transformar també en un punt d'interès cultural per a qui busquen descobrir la “altra Barcelona".
En els últims anys, tot i que s'han fet petites reformes per garantir la seguretat de l'espai, el Marsella ha sabut preservar la seva estètica d'antany. No hi ha música alta ni pantalles, només converses, gots d'absenta i una energia particular que el converteix en un lloc atemporal.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial