Rentat de cara a Gràcia: Barcelona inverteix més de sis milions per pacificar els seus carrers
L'Ajuntament encarrega les obres de reurbanització del barri de Can Farigola a Rogasa per 6,1 milions d'euros i 16 mesos per acabar-les
Barcelona tindrà nous reguladors de trànsit 'ultramoderns': inversió de més de 17 milions
Els socialistes sempre han presumit de pacificar Barcelona, però per la via de l'enteniment. Mentre en l'època d'Ada Colau es feia unilateralment, sense consultar moltes vegades als veïns afectats o als col·lectius cívics més enllà de les plataformes amigues, el PSC sempre havia fet palès el seu savoir faire en pacificacions de vies tan importants com el Portal de l'Àngel, que no va provocar conflictes greus amb els veïns o els comerciants.
Seguint aquesta tradició, el govern que encapçala Jaume Collboni es proposa pacificar tot un barri de Gràcia que estava deixat de la mà de Déu i la degradació del qual es fa patent per a qualsevol visitant. Es tracta de Can Farigola (al nord de l'avinguda Vallcarca) i, concretament, els carrers Mare de Déu del Coll, Farigola, Medes, Cambrils, l'Argentera i Calendau.
Reduir el trànsit
El bufet PCG Arquitectura i Enginyeria va redactar el projecte de pacificació d'aquest barri, un dossier de res menys que 1.370 pàgines en el qual treu els colors a l'Ajuntament per haver deixat degradar tant un espai públic.
El propòsit de la pacificació és "redueix l'espai destinat al trànsit rodat i la velocitat de circulació de forma que sigui possible guanyar un espai considerable per als vianants".
El nucli central d'aquest barri eren les finques agrícoles Can Falcó, Can Mas i Can Gomis, així com l'Hostal La Farigola. Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció de l'Hospital Militar i els de Mas Falcó acullen una petita urbanització de torres aïllades. Fins a mitjans del segle passat, la zona pertanyia al terme municipal de Horta.
Un infern per als vianants
Actualment, Can Farigola és un barri ple de solars buits i edificis en mal estat. Les seves voreres són molt reduïdes, de menys d'un metre, amb una deficient col·locació del mobiliari urbà (llegiu safates de correus, senyals de trànsit o fanals). També té el problema d'un aparcament massificat de motocicletes en les estretes voreres.
El voluminós projecte destaca que "tot això dóna lloc a que, en determinats punts, l'amplada lliure pels vianants sigui pràcticament inexistent. Les reduïdes dimensions de les voreres actuals dificulten enormement els moviments longitudinals dels carrers i molt especialment l'activitat comercial dels negocis".
Barreres arquitectòniques
A més, la configuració dels vials impossibilita una adequada permeabilitat. Hi ha moltes barreres arquitectòniques que fan del barri un suplici per a les persones amb mobilitat reduïda i pràcticament no existeixen les zones verdes. A això se li suma el fet del fort desnivell del terreny, que dificulta encara més la mobilitat.
La pacificació consisteix en reduir l'espai destinat al trànsit, eliminar l'efecte barrera de calçada segregada d'aceres, incrementar notablement les zones verdes, eliminar les barreres arquitectòniques existents, l'actualització del mobiliari urbà i executar una xarxa de recollida pneumàtica estesa a tots els vials.
La pacificació es notarà especialment perquè desapareixeran les aceres segregades de la calçada, és a dir, es generarà "una plataforma única", provocant el trànsit de baixa densitat i pacificat, creant un espai més permeable al vianant, minimitzant l'impacte del vehicle i maximitzant l'ús dels veïns.
Juntament amb això, es pretén "generar un espai amable amb presència de verd i ombra, de forma que sigui un espai per estar, amb zones verdes i arbrat". A això s'hi suma la utilització de materials constructius de baix impacte ambiental i una racionalització del mobiliari urbà, prioritzant que cap element sigui obstacle per als vianants.
Per això s'aprofitarà que es substitueixen totes les faroles i els semàfors, així com alguns arbres: el disseny ha de permetre un pas de, com a mínim, 1,5 metres d'ample i 2,2 metres d'alt lliures d'obstacles perquè puguin circular els veïns. Les faroles en tres dels carrers (Calendau, Argentera i Cambrils) s'ubicaran en les façanes dels edificis, a 7 metres d'altura.
Cinc licitadors
Les obres depenen de l'Institut Municipal d'Urbanisme i han estat encarregades a finals d'aquest mes de gener a la constructora Rogasa Construccions i Contractes, que va guanyar el concurs públic licitat, al qual es van presentar cinc ofertes de grans constructoras que acostumen a licitar amb projectes públics de l'Ajuntament. El projecte costarà 6.105.354 euros i estarà llest en 16 mesos, segons els termes del contracte.
Un informe intern del consistori detalla que la urbanització dels vials de Can Farigola, a més de guanyar espai pels vianants, pretén "incrementar les zones verdes, incorporant sistemes de drenatge sostenible als parterres drenants i executar la xarxa de recollida pneumàtica que depèn del centre de Lesseps i que ja està instal·lada al llarg de l'avinguda Vallcarca.
En definitiva, en uns mesos hi haurà una transformació tal que es passarà "de les vies circulatòries amb prioritat absoluta del trànsit rodat sobre els vianants a un carrer tipus bulevard, que afavoreix les relacions humanes i comercials en tot l'àmbit urbanístic objecte del projecte".
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
