Barcelona dona el tret de sortida a les Festes de Gràcia 2025. La ciutat ja viu oficialment immersa en les festes populars més conegudes.
Aquest dijous a la tarda, 14 d'agost, l'escriptora i historiadora de l'art Maria Garganté ha donat el tret de sortida a la festa major més emblemàtica de la ciutat amb un pregon plé de crítica social, memòria històrica i una ferma defensa de la identitat popular.
Des del balcó del districte, a la Plaça de la Vila, Garganté s'ha adreçat als assistents amb emoció:"Estar avui en aquest balcó és una de les coses més grans que he imaginat", ha iniciat.
Natural de Sanaüja (Lleida), Garganté ha reivindicat els seus orígens i la seva vinculació amb Barcelona, especialment amb el Camp d'en Grassot.
Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, ha assegurat que es tracta de "la millor cita de l'estiu a Barcelona i Gràcia".
Preparació dels carrers de Gràcia per a les festes
Una festa com a acte polític i vital
En un discurs impregnat de contingut cultural i polític, la pregonera ha cridat a "santificar les festes", recuperant el títol del seu llibre, i ha defensat l'excepcionalitat festiva com una via de resistència: "La festa és una necessitat humana perquè va lligada a les nostres expectatives de felicitat. La festa és el que està per venir i que ens obre la porta a l'extraordinari", ha afirmat.
Garganté també ha reflexionat sobre els reptes actuals dels barris i la pèrdua d'identitat col·lectiva davant fenòmens com la massificació i la gentrificació:"El nostre ànim passa per una transformació", ha dit, alertant contra la mercantilització de l'espai festiu i la cultura popular.
Ha reivindicat els carrers guarnits com a expressions d'art efímer amb gran força comunitària: "Les manifestacions d'art efímer i caràcter popular són una gran fortalesa", i ha subratllat que "la festa sempre és una esquerda per a la revolta".
Respecte a la faceta de les festes "com a experiència transformadora", l'escriptora Maria Garganté ha assenyalat que sempre són "com una esquerda" per on pot aparèixer la "revolta", a més d'una oportunitat per "denunciar situacions d'injustícia, com l'especulació i la impossibilitat d'accedir a un habitatge en condicions justes".
El pregonament ha conclòs amb un emotiu missatge d'unió: "El que val és la consciència de no ser res si no es poble. Visca Gràcia i visca la Festa Major!".
Maria Garganté, pregonera de les Festes de Gràcia de Barcelona
Una setmana de cultura, convivència i creativitat
Després del pregonament, el barri es transforma. Del 15 al 21 d'agost, Gràcia acull més de 30 actes de cultura popular, 23 carrers guarnits, múltiples escenaris i un programa dissenyat per a totes les edats, amb espais accessibles, propostes inclusives i un fort component identitari.
Entre les decoracions destacades d'aquest any figuren “Rapinyàpolis”, una crítica a l'especulació immobiliària al carrer Ciutat Reial; una reinterpretació feminista de Sant Jordi al carrer Mozart; i “La Gràcia que anyorem”, una recreació històrica a la Plaça de la Vila. Els premis als guarniments es lliuraran el 19 d'agost.
A més, es consolida la “nit tranquil·la”, el 18 d'agost, amb activitats de baixa intensitat per respectar el descans veïnal. No faltaran els castells, el correfoc, concerts, tallers, danses i una gimcana dedicada als 175 anys de la independència municipal de Gràcia.
L'Ajuntament ha reforçat la seguretat, amb punts lila, zones de calma i un dispositiu especial de transport. El metro funcionarà sense interrupcions del 15 al 17, i el trànsit estarà restringit a la nit al perímetre festiu.
Gràcia ja vibra al ritme de la seva festa major. Una celebració que, com va recordar Garganté, no només entreté, sinó que construeix comunitat, història i resistència.
Vàries socorristes protesten durant la vaga indefinida a Barcelona, davant de la seu del PSC
Protestes
El pregonament ha comptat també amb la presència de col·lectius i grups que han aprofitat per mostrar la seva posició respecte de totes les protestes vigents a Barcelona.
Un dels grups més visibles ha estat el dels socorristes de les costes barcelonines, que des de fa 14 dies estan en vaga. Aquest mateix dijous, 14 d'agost, han lamentat que les converses amb l'Ajuntament estiguin estancades i han qualificat les propostes d'"irrisòries". Per la seva banda, el consistori ha assegurat que ja ha fet "tot el possible" per tancar un acord amb la plantilla.
Els socorristes han aprofitat l'acte per mostrar el seu desacord amb la gestió municipal i lliurar en mà el document que permet la millora de les condicions laborals i del servei.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial