Miguel, cambrer a Gràcia, sobre la massificació de les festes: "A vegades sembla més un botellot que una celebració del barri"
Els bars del barri encaren la setmana més intensa de l'any entre més facturació, logística col·lapsada i nits mogudes
Maria Garganté serà la pregona de la Festa Major de Gràcia: crítica, art i tradició des del balcó del districte
A Gràcia, quan arriba cap a la meitat d'agost, la festa baixa pels carrers com una riuada. S'escola a les barres, a les cuines, als turns dels cambrers.
Augmenta la facturació, sí, però també les escombraries, l'estrès, el descontrol. Mentre els carrers s'engalvaneixen i els escenaris protagonitzen les places, els bars del barri s'enfronten a la setmana més exigent de l'any.
Per comprovar-ho, només cal recórrer uns pocs metres. Des de Torrent de l’Olla fins a la Plaça Raspall, els restauradors comparteixen una barreja d'entusiasme i esgotament.
Façana del bar Can Codina, situat al carrer del Torrent de l'Olla, 20 Barcelona
"Això és una bogeria"
Estefano, un dels cambrers de Can Codina, no es volta pel tema: "Els ingressos entre setmana es multipliquen per tres. És una setmana que ens rebenta i ens posa a prova", assegura mentre assenyala les taules ja ocupades a ple migdia.
Durant les festes, aquest bar de cantonada treballa a ple rendiment. Han renovat el menú per agilitzar el servei i reorganitzat els torns. "No és sostenible mantenir el ritme d'una setmana així durant tot l'any. Però forma part de la identitat del barri, i aquí ho vivim intensament", diu.
Interior del bar Can Codina Barcelona
Allò que més els incomoda: les escombraries. "No es reforça prou el servei de recollida, especialment del vidre. Acabem acumulant caixes i ampolles durant hores", lamenta.
Malgrat tot, reconeix que la part econòmica compensa i que les Festes també són una forma de "posar el bar a prova".
Façana del restaurant Bilbao, situat al carrer del Perill, 33 Barcelona
"Afrontem com una altra setmana"
A pocs passos, al Restaurant Bilbao, l'ambient es percep diferent. José, l'administrador, és clar: "No som un bar a peu de carrer on es vingui a picar una cosa ràpida. Aquí la gent reserva, s'asseu, menja. Així que ho notem, però poc".
No fan canvis ni en la carta ni en l'horari. Però hi ha inconvenients: "La logística es complica. Els camions no poden pujar, hi ha carrers tallats, i tot es decanta", explica.
Interior del restaurant Bilbao de Gràcia Barcelona
L'any passat es van instal·lar lavabos portàtils, i això va ajudar a frenar un problema habitual: "Durant anys, la gent orinava als cantons. Ara està més controlat, però l'ambient nocturn segueix sent excessiu", sosté.
La festa, per a José, ni és una oportunitat ni un gran obstacle. "La vivim com a part del calendari. Sense més".
El restaurant Bilbao de Gràcia Barcelona
"Hi ha més gent, però l'ambient és més 'cutrillo'"
Al restaurant Salero, Miguel, cambrer, ofereix una mirada més crítica: "Sí, ve més gent. Però l'ambient ha canviat. Hi ha molts guiris, i s'ha desenvolupat un rotllo més quinqui. Més ceballot".
Segons ell, l'esperit de barri es dilueix per la massificació i per la transformació turística de les festes. "Al vespre, això es torna asfixiant. En ser oberts al carrer, la gent intenta entrar per qualsevol banda, no busquen ni la porta", comenta entre rialles forçades.
Malgrat tot, no nega que es treballa bé: "És una setmana forta. Però hi ha moments que semblen més una botellada que una festa de barri".
Façana del bar Raspall, situat al carrer Samsó Barcelona
"Jo, si pogués, tancaria el bar"
A Raspall, Gasto, el seu propietari, parla sense embuts: "És una bogeria. Som dels que tanquem més tard, i per aquí desemboca un carrer decorat. Al vespre s'ajunta de tot".
Durant la setmana de festes, els ingressos pugen, però també ho fan les despeses: "Guanyo més, sí, però contracto més personal, fem més hores... compensa, però poc", diu mentre organitza els comandes.
Barra del bar Raspall de Gràcia Barcelona
Han hagut de simplificar la carta: "Eliminem tapes. El mínim perquè el servei no col·lapsi". I amb els proveïdors, el problema és el de sempre: "No poden arribar fins aquí. Cal organitzar-ho tot amb molta antelació".
Gasto porta nou anys darrere de la barra; recorda que "abans es treballava menys i es guanyava més. Ara cal suar-ho". "Si pogués, me n'aniria de vacances aquesta setmana", admet.
Festa, identitat i contradiccions
L'Ajuntament consolida enguany el 2025 la "nit tranquil·la" del 18 d'agost i reforça els dispositius contra les agressions masclistes, alhora que els bars sostenen —sense gaire protagonisme— una part essencial de l'engranatge festiu.
Un mur del bar Raspall Barcelona
Aquest any, amb 23 carrers adornats, una trentena d'actes de cultura popular i programació a places, biblioteques i equipaments, les Festes de Gràcia han tornat a ampliar el seu radi d'acció.
Amb la Vila celebrant aquest agost els 175 anys de la seva independència municipal, les Festes de Gràcia arriben a una nova fita històrica.
Mentrestant, en cada barra, en cada cuina, en cada persiana que puja abans del migdia, els bars del barri segueixen ajustant el seu paper: entre l'acollida i el col·lapse, entre el negoci i la barricada.
La zona de darrere de la barra del bar Can Codina, a Gràcia Barcelona
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
