No ho sabies, la història secreta dels búnquers del Carmel: com van sobreviure a la Guerra Civil?

Els búnquers de Barcelona han viscut una transformació sorprenent. A mesura que s'acosta una Setmana Santa que portarà xifres rècord de turistes, superant fins i tot els nivells previs a la pandèmia, i amb un estiu igualment ple de visitants a la vista, el conegut mirador del Turó de la Rovira s'ha convertit en un punt neuràlgic de tensions entre els residents i el turisme massiu.

Búnquers del Carmel / CR

A la darrera setmana, les queixes dels veïns han augmentat considerablement. Les festes massives que se celebren al mirador i els inconvenients que causen als residents han obligat les autoritats a desplegar un dispositiu policial per controlar l'accés.

CANVA

La carrer de Barcelona que ha canviat de nom fins a set vegades: de les més importants i llargues de la ciutat

No obstant això, les queixes continuen: els veïns denuncien sorolls, cotxes malmesos i turistes ebrius que fins i tot toquen a les seves portes a altes hores de la matinada buscant obrebotelles.

Com hem arribat a aquest punt?

Què ha passat perquè els búnquers, que abans eren un lloc gairebé oblidat, s'hagin convertit en un imant turístic tan concorregut? Per entendre-ho, cal retrocedir en el temps.

Primer, cal aclarir un malentès: els famosos "búnquers" no són realment búnquers. El que trobem a la cima del Turó de la Rovira són restes d'una bateria antiaèria construïda durant la Guerra Civil per protegir la ciutat dels atacs de l'aviació feixista.

Els búnquers del Carmel amb grafits / VALENTS

Els canons van estar en funcionament fins al 1939, quan les tropes republicanes es van retirar i van abandonar el lloc.

Les instal·lacions van quedar en peu, però els canons van ser inutilitzats. Poc després, els voltants van començar a ser ocupats pels veïns, que van construir barracades en les antigues dependències militars.

Jocs Olímpics de 1992

El nou assentament, conegut com el barri dels Canoons, va ser una comunitat d'habitatges autoconstruïdes, sense serveis bàsics com aigua o electricitat.

Al llarg dels anys, el lloc es va anar consolidant com un barri marginal, amb prop de 500 barracades en la seva època de major auge. Aquest veïnat improvisat va sobreviure fins als Jocs Olímpics de 1992, quan es va dur a terme un procés de reurbanització a la ciutat.

Al 1990, els habitants dels Canoons van ser realojats en habitatges més moderns a Can Baró, i l'àrea va quedar abandonada, oblidada per molts durant dos dècades.

Visitants als búnquers del Carmel / HUGO FERNÁNDEZ

No va ser fins al 2011, quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir rehabilitar l'espai com un atractiu turístic i patrimonial, que els búnquers van tornar a rebre atenció.

Es van restaurar les antigues bateries i es va habilitar el lloc com a mirador, el que ràpidament el va convertir en un dels punts més visitats de la ciutat.

Més de 12 milions de turistes

No obstant això, aquesta rehabilitació va coincidir amb l'auge del turisme a Barcelona, que va passar de rebre 7 milions de turistes a l'any al 2011 a més de 12 milions al 2019.

A mesura que el turisme a la ciutat creixia, també ho feia la necessitat de distribuir els visitants per altres zones de la ciutat, fora del tradicional centre històric.

El mirador dels búnquers, malgrat la seva bellesa i la seva història, es va convertir en un lloc de masses, on la convivència entre turistes i veïns s'ha tornat cada vegada més difícil.

Els búnquers del Carmel, plens de gent / METRÓPOLI

Avui, el futur dels búnquers sembla incert. A mesura que el turisme continua guanyant terreny, les tensions entre els residents i els turistes continuen creixent, i la necessitat de trobar un equilibri entre la preservació del patrimoni i la qualitat de vida dels veïns es torna cada vegada més urgent.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial