David Quirós: "Ara hi ha voluntat política de la Generalitat per combatre la inseguretat a L'Hospitalet"
L'alcalde celebra el canvi de rumb en matèria de seguretat amb l'actual Govern, una bona predisposició que s'estén a altres àmbits clau de la ciutat, com l'urbanístic i el sanitari
L'Hospitalet lidera la lluita metropolitana per endureixre la regulació dels patinets: "Han de tenir matrícula i assegurança"
David Quirós (L’Hospitalet, 1974) vol encarar tots els reptes de la seva ciutat. La transformació de la segona ciutat de Catalunya ha estat enorme, però serà major en els pròxims anys, amb projectes com el BioClúster de Gran Via, relacionat amb la innovació i la salut. Però la gestió de l'quotidià, el que caracteritza als alcaldes, apassiona a Quirós, que sap que ha de guanyar-se la confiança dels seus veïns per ser elegit a les eleccions del 2027, després d'assumir el càrrec després de la sortida de Núria Marín, un ícon socialista a l'àrea metropolitana.
Quirós afronta, en aquesta entrevista amb Metròpoli, tot el relacionat amb la seguretat. Al marge de les xifres, de si pugen o baixen els delictes, de si s'organitzen operacions per detenir els delinqüents, és vital que hi hagi la percepció de voler encarar el problema. I l'alcalde de L’Hospitalet creu que això ja s'ha produït, perquè la Generalitat no vol deixar de banda els grans municipis metropolitans.
La Guàrdia Urbana fa la seva feina, però és prioritari, per a Quirós, que els Mossos es volquen amb els municipis. I diferents operacions realitzades en les darreres setmanes demostren que estem en aquesta nova etapa. Quirós ho verbalitza amb claredat: “Hi ha voluntat política de la Generalitat per combatre la inseguretat a L'Hospitalet”.
Com està L'Hospitalet en matèria de seguretat respecte als últims anys?
Les dades de la Junta de Seguretat no són bones, però al segon semestre del 2024 la tendència va començar a canviar. La intervenció i presència policial estan canviant, també lluitem contra la percepció d'inseguretat. La coordinació entre forces de seguretat s'ha reforçat en aquesta nova etapa, s'ha incrementat la presència d'efectius i hi ha un compromís de la Conselleria d'Interior per adaptar l'àrea bàsica policial a la nova realitat de la ciutat. La part policial està dimensionada amb uns criteris del 2003, depenem d'una comissaria que està a deu quilòmetres de L'Hospitalet.
En les darreres setmanes s'han realitzat operacions importants. Què ha canviat respecte a la situació viscuda fins ara?
Hi ha voluntat de revertir les dades negatives i la percepció d'inseguretat. Els problemes no es resolen únicament amb l'àmbit policial, però necessitem tenir aquesta presència i definir on i com anem a actuar. Hem posat en marxa el Pla Nautilus, una eina amb la qual cada 15 dies es reuneixen els cossos i forces de seguretat. A més, hi assisteixen altres actors que faciliten les intervencions. Portem dos mesos de tancaments i sancions. Ara hi ha voluntat política de la Generalitat per combatre la inseguretat. També hem de ser reforçats pel sistema judicial. Els judicis ràpids i la lluita contra la multireincidència han de ser una prioritat.
Dispositiu policial al local Agapito de L'Hospitalet
La zona nord i sud de L'Hospitalet van a diferents velocitats en matèria de seguretat?
La planificació d'intervenció està prevista a tota la ciutat. Hi ha punts més calents, on s'intervé prioritàriament. Que hagi hagut més dispositius Brida a la Torrassa que a la rambla de Just Oliveras es deu al pas de la L9, que ve de l'aeroport i es dirigeix cap a Barcelona. Prioritzar determinades zones evita tenir una ciutat a dues velocitats.
Els barris del nord de la ciutat compten amb densitats de població màximes a escala europea. Quina és la planificació municipal per esponjar-los?
Hem posat en marxa un pla de regeneració urbana en l'àmbit del Samontà. Hi ha cinc barris que sumen dos quilòmetres quadrats, on viuen unes 140.000 persones. Hem de guanyar espai públic, verd, i millorar les condicions de l'habitatge. El 87% de l'habitatge d'aquesta zona té més de 60 anys. Hem demanat a la Conselleria que aposti per la rehabilitació. Tenim la complicitat de la Generalitat per actuar amb celeritat, planificació i recursos.
La rehabilitació dels blocs de la Florida és una prioritat?
Estem treballant en conèixer les condicions en què estan aquests edificis i quins drets tenen els seus habitants. No parlaré dels llocs on anirem a intervenir fins que no ho tinguem clar. Anirem a fer intervencions, però no farem res que no garanteixi el dret habitacional a totes aquelles persones que el tenen. És una operació de microcirurgia, en la qual es podrà recol·locar a totes les persones que tenen el seu dret adquirit per continuar amb el seu projecte de vida. Volem connectar la ciutat mitjançant grans bulevards que permetin la millora de l'espai públic, amb la incorporació d'equipaments.
El alcalde de L'Hospitalet, David Quirós, durant l'entrevista Barcelona
L'Ajuntament encara defensa la construcció del nou Hospital General en els terrenys de Can Rigal malgrat la proximitat del nou Clínic?
No tindria cap sentit, estaria a 150 metres d'un macrohospital. Hem de parlar amb la Conselleria per abordar l'atenció integral sanitària dels ciutadans de L'Hospitalet. No pot ser que tinguem un hospital de referència, com Bellvitge, l'hospital de la Creu Roja, que històricament s'ha anat deixant, i que els veïns que viuen a 50 metres s'estiguin anant a morir al Moisès Broggi. Els ciutadans de L'Hospitalet han de poder ser atesos al seu territori.
Els canvis que s'han produït en els darrers mesos evidencien l'acompanyament de l'actual Govern a l'Ajuntament?
Sí, i s'agraeix. Quan parles amb algun membre del Govern, et escolta i és sensible amb la realitat del municipi. Olga Pané, consellera de Salut, ja ha visitat dues vegades L'Hospitalet. També ens ha visitat el conseller d'Empresa, el conseller de Justícia i la consellera de Territori. El canvi és notable, i ha de seguir així.
La crisi de l'habitatge, que també afecta a L'Hospitalet, requereix una resposta a escala metropolitana?
Hi ha polítiques que s'hauran de reflexionar i valorar, com la d'habitatge. Municipis com L'Hospitalet, Barcelona, Badalona o Santa Coloma no serem capaços de donar una resposta sols. Una política metropolitana d'habitatge podrà facilitar, per exemple, el desenvolupament d'un projecte vital pels joves. Però cal reforçar-la amb una política de mobilitat, perquè a aquests joves els pugui resultar més interessant viure en ciutats on no treballen.
Qui ha de liderar aquestes polítiques?
La suma és de tots. Hi ha una aposta de la Generalitat per acompanyar l'àmbit metropolità, però l'àrea també ha d'establir les seves prioritats. Existeixen unes realitats que es donen pel continu urbà. Un exemple és la seguretat. La plaça de la Bòbila està compartida entre Esplugues i L'Hospitalet. Si algú cometeix un delicte i un agent de la Guàrdia Urbana ha de perseguir-lo, se li escapa al no tenir potestat per canviar de municipi. Són qüestions incoherents, hem de canviar-les des de les institucions.
L’Hospitalet ha estat una gran beneficiària de la política del "no" que Ada Colau va establir durant els seus mandats a Barcelona. Quina afectació pot tenir per al municipi la fi de la "Barcelona del no" marcada per Jaume Collboni?
Tenir Barcelona com a veïna sempre suma. La Gran Barcelona, la marca Barcelona, ha de ser una oportunitat, però cal gestionar bé. Tenim un pla d'hotels de l'any 2000 que s'ha desenvolupat en l'entorn de la Fira, que està creixent en 60.000 metres quadrats a L'Hospitalet. Cal garantir que la planificació a futur respongui a la nova realitat de la ciutat. Tenim la necessitat de millorar el sistema educatiu, d'impulsar les polítiques culturals, d'aconseguir que els emprenedors que s'instal·len a la ciutat i aposten per ella segueixin fent-ho. Cal pensar en la ciutat dels pròxims 15-20 anys, amb la realitat que tenim ara. Crec que no necessitem més hotels, cal tancar l'etapa aprovada fa 25 anys.
Render del futur clúster biomèdic de L'Hospitalet
Què significarà per a L’Hospitalet l'arribada del BioClúster d'Innovació i Salut?
Hi ha moltes empreses i centres de recerca interessats, però el pla urbanístic de l’enterrament de la Gran Via ha de prendre forma. Estem treballant en aprovar la forma jurídica del BioClúster el més aviat possible, espero que abans de l'estiu, la qual cosa permetrà que les institucions impulsem el contingut, que ara mateix compta amb més de 1500 investigadors, dos centres hospitalaris de punta a nivell internacional i la Universitat de Barcelona. L'arribada del Clínic, a més de Sant Joan de Déu, van a encaixonar L'Hospitalet entre dos centres potentíssims de l'àmbit de la salut i la investigació. És una gran oportunitat, hem d'aprofitar-la consolidant i ampliant el BioClúster.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
