Ordenat. Cada cosa al seu lloc. Cada fulla al seu feix. El despatx de José Antonio Gras és un reflex --o almenys així sembla-- d'ell mateix. Una persona metòdica, que construeix la casa pels fons, al contrari del per el teulat.
Potser per això es va guanyar la simpatia de l'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete. Va ser per allà al 2022 quan Gras va decidir instal·lar-se al costat de la seva parella al barri de La Catalana. Va recalar a la ciutat després de passar la major part de la seva vida recorrent Europa. I és que aquest arquitecte callosí --nascut aCallosa de Segura, Alacant-- de 36 anys ha viscut a Anglaterra i també ha treballat a Escòcia o Alemanya. "Vaig voler veure món", explica. Però l'arquitectura el va portar a Barcelona. I el filó el va veure a Sant Adrià.
Un estudi de La Catalana
L'actual quart tinent d'alcaldia i regidor de Territori Sostenible, Medi Ambient i Benestar Animal es desperta cada dia a les 05:00 hores. No és només la política la que inunda el seu dia a dia, detalla a Metròpoli. També és professor en dues universitats i lidera alguns dels projectes més ambiciosos del municipi.
José Antonio Gras durant l'entrevista amb Metròpoli
Tot va començar amb una reunió amb Filo Cañete fa uns anys. Com un veí més, Gras es va preocupar pels problemes de La Catalana, que en aquell moment tenia alguns solars municipals en complet desús i una manca de serveis llatent.
Segueix sent així, de fet, però el regidor va realitzar un estudi fonamentat per fer veure a l'alcaldessa el que succeiria en uns anys al barri si la situació no millorava. Va emprar un to "estratègic", com ell ho defineix, i això va captar l'atenció de Cañete, que temps després el va anar a buscar. "Li va agradar el que vaig proposar i em va dir que ho portés a terme". I en això està.
Aposta pel Besòs
Gras està segur que actualment "sí que s'aposta molt pel Besòs". Admet que el color polític --el vermell coincident a la Generalitat de Catalunya i administració local-- ajuda, però no llença per terra el treball anterior d'ERC, "que era difícil perquè era un govern en minoria".
El regidor diu que explicar els problemes és necessari, "però ha d'anar acompanyat sempre de propostes". Queixar-se sense més, assegura, no funciona. I la unió entre municipis també és important, "anar tots a una". Badalona i Santa Coloma de Gramenet especialment, amb qui es "comparteix la realitat".
Una ruta clara, el desafiament
Així que quan Gras va aterrar a Sant Adrià de seguida va saber que el major repte seria establir una "planificació i estratègies de ciutat clares": "Faltava un discurs que permetés explicar fora els projectes del municipi".
Una ruta que assegura que el consistori ja té. A la vista està, exemplifica, l'interès "desmesurat" últimament de diversos sectors i indústries per la zona de les Tres Xemeneies. "O per altres en desenvolupament com La Catalana, els polígons industrials o el que hi ha al voltant de la Ciutat Esportiva Dani Jarque", afegeix el regidor.
José Antonio Gras durant l'entrevista amb Metròpoli
Contaminació
Un cop es va posar mans a l'obra per definir l'estratègia de treball, es va trobar amb dos colosos: la contaminació i les Tres Xemeneies.
Viure entre una incineradora --la sempre conflictiva Tersa-- i una central de cicle combinat és difícil, però "no significa que sigui la zona més contaminada de tota Catalunya", tranquil·litza Gras. Habla amb rigorositat: "No parlem d'emissions contaminants, sinó d'immissions. Agresions ambientals o concentració de la contaminació en un lloc i en un moment concrets".
Trasllat de Tersa
Cert és que amb l'arquitecte van venir una sèrie d'al·legacions contra el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), l'instrument que ordenarà dels propers anys el territori en àmbits com la mobilitat, la infraestructura i el territori. Aquestes al·legacions van ser una mesura de pressió contra l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per desmantellar la incineradora.
De fet, Gras revela que la intenció és que es traslladi fora de Sant Adrià. A on? L'arquitecte no desvetlla tant. Però, "ja és el moment que s'apliqui aquesta solidaritat compartida de la qual tant se n'ha parlat. Abans, això estava desolat, però ara no podem seguir incinerant aquí els residus de quatre milions de persones".
Un nou ecosistema
Sens dubte, el major projecte urbanístic en positiu és tota la transformació que suposarà la creació d'un nou barri al costat de les Tres Xemeneies. Ja no es parla només dels beneficis econòmics que portarà, sinó d'un ecosistema completament renovat. I és que aquest enorme projecte es basa en tres cantonades. Un "triàngle d'innovació", com aclareix Gras.
Comença amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que s'allarga fins a Districlima --el vèrtex de l'enginyeria i l'energia--, el de les Xemeneies i el polígon del Sot --la part audiovisual i digital-- i el polígon de La Verneda i Montsolís --el·lo industrial--. "Volem que la gent es pugui formar i pugui quedar-se a Sant Adrià", diu Gras, que complementa aquesta mena de promesa amb una "obsessió": més teixit i activitat comercial.
José Antonio Gras durant l'entrevista amb Metròpoli
Més habitatge
Sembla que tot vindrà rodat. O és la intenció. Més formació, igual a més treball --en teoria--. I més treball igual a més possibilitats d'accedir a un habitatge. Encara que aquest és un tema sensible. Molta joventut no pot permetre's viure a Sant Adrià. El mercat està tensionat i al municipi hi ha moltes cases en mal estat.
Per això, l'arquitecte opina que es deu, per una banda, crear un pla integral de rehabilitació d'habitatges i, per l'altra, incentivar als petits propietaris a que treguin els seus pisos al mercat. I, com no, construir. "Que no significa especular". Posant l'objectiu en les 1.783 noves vivendes que s'aixecaran al costat de les xemeneies: "El 40% seran públiques i protegides". I encara hi haurà més: on actualment s'ubica la abandonada fàbrica de cartró, per exemple, que s'enderrubarà i en altres solars municipals.
Gentrificació?
Però, aquestes vivendes realment seran per als veïns de Sant Adrià? O hi ha risc de gentrificació? Des del govern municipal s'assegura que s'està fent tot el possible perquè això es compleixi, dins de les seves limitacions.
"Necessitem regenerar tota la zona perquè vivim entre fous industrials i cal cosir-nos amb Barcelona i Badalona", insisteix Gras.
José Antonio Gras durant l'entrevista amb Metròpoli
La Mina
Aquí toca oss. Perquè el barri de La Mina també és una de les parts de Sant Adrià que està patint una transformació. Nous pisos, nous hotels. Tots amb preus per damunt de la mitjana del municipi, fets pel turista. No per res el preu del metre quadrat és el més car de la ciutat. Com evitar la gentrificació d'aquests residents i conservar, al mateix temps, la comunitat que conviu?
"Cal diferenciar entre la gentrificació de les classes més humils, que volem preservar i mantenir, i la de la delinqüència". Aquesta última, que és latent, no és benvinguda. "Però no es tracta de posar més policia, encara que sigui dissuasòria, perquè això no treu el mal. La prova està en què a la que deixen de aparèixer les forces de seguretat, floreix tot de nou".
Doncs? "Cal treballar La Mina des de moltes vesants,