"Som éssers humans abans que policies". Així resumeix Juan, agent dels Mossos d'Esquadra amb 21 anys de trajectòria, l'experiència que va marcar la seva vida per sempre: una intervenció a Santa Coloma de Gramenet que podria haver acabat en tragèdia, enmig d'un carrer ple de nens i families.
El 30 de març de 2016, cap a les 17:00 hores, Juan va acudir juntament amb dos companys a l'avinguda de la Generalitat de la ciutat per detenir un home que havia intentat robar en una sala de jocs i estava molt alterat.
En aquest moment hi havia concentrades als carrers unes "200 persones", recorda Juan en conversa amb Metròpoli, perquè era hora punta de la sortida dels alumnes dels dos col·legis propers a la zona.
Gent congregada al voltant de la xerrada de Santa Coloma el 2016
Una actuació inesperada
Allò que semblava una actuació rutinària es va convertir en una pesadilla en qüestió de segons. L'individu, de nacionalitat georgiana i amb coneixements sobre armes, es va resistir violentament als agents.
En la baralla, va aconseguir arrabassar-li la pistola a un d'ells. A Juan li va trencar el nas, la mandíbula a un altre agent i va disparar contra la seva companya. La bala va impactar en el armilla antibales que portava posat: va sobreviure de miracle.
“Una actuació molt complicada. Vam estar a punt de morir. I vam estar a punt de matar-lo”, resumeix el mosso.
Estres posttraumàtic
Aquest succés, que podria haver acabat en massacre, va acabar amb l'agressor detingut i posteriorment condemnant a 13 anys de presó per intent d'homicidi, lesions i tinença il·lícita d'armes. La investigació va revelar que el detingut tenia antecedents i va actuar amb una violència extrema.
Anys després, Juan segueix marcat per aquell dia. “Vaig tenir estres posttraumàtic, lleu, però el vaig tenir. Ara sempre penso en el que em pot passar en cada servei”, rememora l'afectat.
Hiper vigilància, insomni, tensió constant. Són diversos els símptomes que es van acabar apoderant de la seva ment i el seu cos durant els anys posteriors.
Agents dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu
Conferències
Aquest episodi va empènyer Juan a canalitzar la seva experiència de manera constructiva. “Vaig fer una feina llegint molt sobre psicologia, vaig desenvolupar un projecte i ara ho explico de forma altruista a altres companys. La gent ha de saber gestionar emocionalment aquests moments. Quan passes per morir o matar, alguna cosa canvia”.
L'agent, que també ha estat docent a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha impartit ja entre sis i set ponències, també en el marc de programes europeus com Eupol. “No és només si el policia dispara o no. També hi ha les lesions que pots causar, o que pots matar algú. Cal reflexionar. Jo ho intento aportar”.
Més armes
Una preocupació que va en augment, segons Juan, és la creixent presència d'armes de foc al carrer. “Cada vegada n'hi ha més. Hi ha més possibilitats d'un enfrontament armat. Per sort no en hem tingut molts, però el risc és real”, afirma el mosso.
"Potser vas a una zona conflictiva i ja vas mentalitzat, però hi ha serveis que semblen inocus i acaben sent letals. A l'Eixample, fa anys, a un company li van disparar amb una escopeta en un avís així, per sorolls excessius en un domicili", alerta l'agent.
Més enllà de l'uniforme
Amb anys de servei patrullant carrers i zones conflictives, Juan reivindica que ser mosso va més enllà de l'uniforme: “Estem en la línia entre el bé i el mal. Mai valorem que podem morir, però tampoc que podem matar. Hem de ser conscients d'això quan anem a una actuació”.
I malgrat tot, conserva el compromís amb la seva vocació. “També vaig assistir a un part al carrer. Va ser una satisfacció enorme. Ens paguen per servir i protegir. Això és el que ens ha de quedar”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial