L'ampliació de l'aeroport de Barcelona generarà controvèrsia. Unes setmanes després que Illa anunciés la proposta de la Generalitat, que contempla ampliar la tercera pista en més de 500 metres –això sí, amb compensacions ambientals–, els imprevistos per complir amb la seva paraula comencen a posar en dubte la seva viabilitat.
Tot va començar fa quatre anys, quan la Comissió Europea va exigir al Govern afegir més hectàrees de ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) als voltants de l'aeroport per tal de frenar la degradació del Delta del Llobregat.
Una ampliació que no es va executar fins fa un any, el juliol del 2024, sota el govern en funcions de l'aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Un avió sobrevola per l'espai protegit de la Ricarda, a El Prat de Llobregat
La mesura, que va elevar la superfície protegida a 2.407 hectàrees després de sumar 1.472 més, no va ser ben rebuda ni per Foment del Treball ni pels agricultors, qui la van trobar “exagerada”.
Illa, d'altra banda, va veure un model d'ampliació compatible amb la protecció de l'entorn natural, tal com exigia Europa. El que no podia preveure llavors és que aquestes exigències ambientals es trobarien de front amb l'objecció del FC Barcelona i del sindicat agrari Unió de Pagesos, tal com va destapar El Periódico.
Negociació oberta
El club blaugrana és propietari de les finques Les Filipines Noves i Els Reguerons, situades en el terme municipal de Viladecans. La Generalitat s'ha fixat en aquests terrenys per aconseguir les 270 hectàrees de zones protegides que es contemplen com a compensació per l'ampliació de l'aeroport barceloní.
Amb aquest objectiu, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha plantejat la possible adquisició al Barça, tot i que el club no té, de moment, la intenció de vendre-la. Almenys no sense abans negociar-ho.
Els Reguerons és un dels terrenys del delta que componen la ZEPA, d'aquí que el FC Barcelona impugnés la seva ampliació impulsada per l'Executiu d'Aragonès.
Terrenys que són propietat del Barça a Viladecans
El club ha volgut deixar clar que la seva intenció no és, per cap motiu, desprotegir la zona ni reclassificar els terrenys, sinó simplement aclarir què succeirà amb ells.
Consultades per Metròpoli, fonts internes del Barça expliquen que, per ara, no hi ha novetats al respecte. “Hi ha converses, però és massa aviat per saber com acabaran”, han assenyalat. Sobre els terrenys de Les Filipines Noves encara no és clar què passarà.
55 hectàrees a Viladecans
Els Reguerons van passar a ser propietat del Barça en els anys 70, durant la presidència d'Agustí Montal. La idea inicial era destinar els 272.130 metres quadrats a la Ciutat Esportiva, un projecte pel qual mai es van concedir els permisos necessaris.
La parcel·la de Les Filipines Noves va ser adquirida per Joan Laporta el 2008, durant la seva primera etapa al capdavant del club, per 18,7 milions. La finca té una superfície de 278.544 metres quadrats. En aquell moment, Laporta va plantejar construir-hi la Ciutat del Soci, un complex amb diversos equipaments esportius.
“Per a Viladecans hauria estat un projecte molt positiu”, apunten fonts municipals a aquest mitjà. No obstant això, Sandro Rosell ho va desestimar, i actualment són uns terrenys agrícoles en desús.
Un avió sobrevola l'espai protegit de la Ricarda, a El Prat de Llobregat
Actualment, totes dues parcel·les estan catalogades com a zones naturals no urbanitzables, la qual cosa impedeix qualsevol tipus de construcció o explotació comercial.
Parcel·les a L’Hospitalet
El Barça també és propietari de quatre parcel·les situades a L’Hospitalet de Llobregat, amb una superfície aproximada de 30.783, 23.676, 3.578 i 2.533 metres quadrats, respectivament. Les dues primeres estan adscrites a la Modificació del PGM del sector Can Rigal.
El 30 de juny de 2024, la Junta Directiva del club va encarregar una actualització de la taxació d'aquests terrenys a un expert independent.
En aquest informe es reflecteix la necessitat de registrar una dotació per deteriorament per valor de 3,75 milions d'euros (amb una reversió de 141.000 euros respecte al 30 de juny de 2023).
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial