Així es viu al B9 de Badalona: l'edifici pres per centenars d'okupes al cor de Sant Roc

A la plena carrer Alfons XII de Badalona conviuen dos grups molt diferents entre ells. La comunitat gitana s'agrupa als blocs de baixa alçada a una banda de l'andana. Desenes dels seus nens corretegen a primera hora de la tarda d'un dijous qualsevol, entre una gran quantitat de plàstics i escombraries que s'acumula al terra. Aquell dia, les fortes ràfegues de vent no han ajudat, però ells mateixos ho diuen: "Nos come la mierda".

A l'altra banda, a tan sols uns passos, homes d'origen africà entren i surten de l'antic institut B9. Un terreny que ocupa tota la illa, amb els carrers Tardor i Guifré, i que té tres portes d'accés. L'ir i venir de gent és continu i l'olor a marihuana que desprèn l'interior també. "Que els facin fora ja", expressen amb vehemència els residents.

No obstant això, sembla que hi ha una mena de convivència pacífica. Uns deixen fer als altres. Tot i que no sempre. "Alguna vegada ha passat que ells han assetjat a nenes o a nois i llavors sí que tenim problemes", comenta a Metròpoli --això sí, sense càmeres-- un dels gitanos de pes d'aquesta zona de Sant Roc. 

Diferents faccions

Aquell dia concret, l'ambient al B9 está "caldejat": "Si entreu, us tallaran el cap", assegura el mateix home gitano, advertint a aquest mitjà. "S'han pelejat entre ells i n'hi ha un ferit", detalla. "Els d'allà són els que estan més bojos. Hi ha diversos grups i uns quatre o cinc caps que són els que manden".

Al suposat ferit el truca per telèfon. Té agendats al mòbil a diversos dels caps del complex. "Diuen que està estirat al llit i no pot rebre-us. Li han obert el cap", explica el veí. Llavors, prova sort amb un altre. "Aquest també diu que és perillós entrar avui, però sortirà a parlar amb vosaltres".

Africans de diversos països

Dit i fet. De l'interior del B9 surt un jove senegalès anovellat amb ulleres de sol, diverses polseres, anells i un mòbil. El noi atén a Metròpoli i explica que conviuen africans de diversos països: "Han vingut de Ghana, Mali, Senegal...". Però cap d'ells està còmode allà. "¿Creeu que ens agrada viure així? Jo tinc una filleta a Senegal i vull portar-la aquí amb la meva mare, aconseguir diners i una feina. Però, com que som negres, no ens volen", continua.

A la pregunta de com va acabar ell a l'enorme complex --ja fa dos anys i mig-- l'okupa diu: "Si tu tens un amic que et comenta que hi ha un lloc on viure, amb més gent com tu, què faries tu?".

Ell no nega els conflictes. Molts d'ells estan relacionats amb dones. Ja és conegut, de fet, que dins dels quatre murs hi ha prostitució. "Però aquí les coses es parlen abans d'arribar a les mans".

No ho va semblar aquest estiu, quan un dels ocupants de la nau va matar a un altre a punyalades. "Jo us parlo de mi. Sempre resolc les coses parlant", justifica l'improvisat entrevistat.

En mans dels advocats

En portaveu dels seus, aquest noi no sap on aniran un cop la policia desokupi el recinte. Passa la pilota als seus advocats, que són els que porten el tema.

Mentre conversa amb aquest mitjà, alguns paisans seus surten a buscar ferralla amb carros. Altres, escorcollen entre els escombraries i agafen els bocins de fusta que reposen al costat dels contenidors. El jove acaba entrant de nou al seu "llar" i reitera la impossibilitat d'accedir al recinte.

"Vingueu de nit i ja veureu com està tot animat, amb música i timbals", afegeix el veí gitano des del seu cotxe, un Audi, ja acostumat a aquesta forma de viure.

La desokupació, en l'aire

Fins al lloc arriba l'alcalde, Xavier García Albiol, que respon a unes ràpides preguntes. Quant a la data de la desokupació, el dirigent diu que és qüestió de "setmanes".

L'actuació, explica Albiol, serà coordinada amb els Mossos d’Esquadra i la Guardia Urbana per “recuperar la normalitat” de l'espai i destinat-lo posteriorment a ús municipal: la intenció oficial és convertir la nau en una comissaria de la Guàrdia Urbana, i deixar oberta la possibilitat que també l'ocupin els mossos.

En les seves declaracions, l'alcalde situa el problema en termes de seguretat: ha assegurat que entre les 400 i 500 persones que habiten la nau hi ha “una part important” que, en la seva opinió, són “violents”, es dediquen al “tràfic de drogues, a la prostitució, a robar” i, en molts casos, “estan en situació irregular”.

"Hi ha altres alcaldes més solidaris"

Albiol sosté que “a Badalona els okupes conflictius ho tenen difícil” i que en altres ciutats “estan més còmodes”.

“Hi ha ajuntaments on els alcaldes són més solidaris que jo, i probablement aquests okupes estaran millor allà”, afirma amb ironia, en al·lusió a municipis veïns.

Un polvori

En tot cas, el B9 i el que l'envolta és un polvori. Els veïns del Remei, ajuntat a Sant Roc, porten denunciant anys. No viuen tranquils ni amb uns ni amb altres.

A l'espera que arribi l'ordre judicial, al carrer Alfons XII es respira una calma tensa. Els veïns gitanos observen amb recel la nau, mentre els ocupants del B9 continuen la seva rutina diària: sortir, entrar, carregar carros i sobreviure entre restes d'escombraries. Ningú sap què passarà quan es produeixi l'enderrocament.

La majoria tem que la violència torni a esclatar. “Aquí hi haurà follon, això segur”, pronostica un dels veïns de Sant Roc, que porta anys convivint amb el problema. Altres, més resignats, només demanen “que netegi tot i no tornin a deixar-ho igual”.

Símbol de degradació

Mentrestant, l'edifici segueix en peu, convertit en un símbol de la degradació que pateix aquesta part de Badalona. Els rumors sobre la imminent actuació es barregen amb la rutina de sempre: trapicheigs, música de fons i l'olor a marihuana que s'escapa per les escletxes.

L'Ajuntament insisteix que la intervenció és imminent i que, un cop es produeixi l'enderrocament, les màquines entraran “d'immediat” per derrocar les estructures internes.

Tot i així, a Sant Roc molts dubten que el problema acabi aquí. “Tiren una nau i s'instal·len en una altra. Si no hi ha una solució de veritat, això seguirà igual”, sentencien els gitanos de la zona.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial