La solitud no desitjada creix a Barcelona: així és el pla milionari per ajudar als grans
L'Ajuntament destina 2,5 milions al projecte Radars perquè els veïns, entitats o comerços detectin als avis que puguin necessitar ajuda
Relacionat: Així serà la nova residència d'avis del Guinardó: una històrica masia que va ser de Núñez i Navarro i va comprar l'Ajuntament
Notícies relacionades
Barcelona està en “un procés demogràfic de sobreenvelliment i longevitat, augmentant l'esperança de vida, on pràcticament quatre de cada 10 persones grans viuen en domicilis unipersonals”.
A això se li suma que una cinquena part de la població té més de 65 anys i que el 40% de les persones de més de 85 anys viuen soles. Són dades de l'Ajuntament de la capital catalana.
A la llum d'aquesta circumstància, el consistori barceloní intenta garantir una qualitat de vida a les persones grans, cada vegada més nombroses i alhora més soles.
Quines són les conseqüències d'aquesta situació? “La solitud no desitjada pot tenir un efecte devastador en la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones grans. Pot causar desordre del son, fatiga, malalties coronàries, problemes nutricionals, etc”.
Un projecte propi
A Barcelona, l'operatiu per detectar problemes de persones grans amb el seu entorn es denomina Projecte Radars, que tracta de brindar l'oportunitat, a les persones que pateixen solitud no desitjada, de vincular-se a la seva comunitat o entorn més proper.
Foto d'un treballador social cuidant d'una dona de la tercera edat / ACCENT SOCIAL.CAT
El seu nom prové de la intenció que cada veí, entitat o comerç sigui un radar que detecta quan una persona gran té problemes de solitud.
El contracte de gestió dels projectes Radars de Barcelona va ser adjudicat aquest 26 d'agost a l'entitat Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials pels pròxims quatre anys.
La quantitat del mateix serà gairebé 2,5 milions d'euros, la meitat dels quals ja han estat signats (els corresponents als dos primers anys). Les clàusules del contracte preveuen una pròrroga de dos anys més.
Un servei preventiu
El projecte Radars, segons s'especifica a les bases del contracte, s'adreça a les persones grans de 65 anys i té com a objectiu “combatre la solitud no desitjada, prevenir situacions de risc i fomentar comunitats més sensibles i respectuoses”. És, doncs, un servei preventiu d'ajuda als avis.
Des que fos posat en pràctica l'any 2008, el projecte Radars s'ha anat ampliant a barris de la ciutat per combatre la solitud, tot i que encara no cobreix tot el territori: només arriba a 59 dels 73 barris i a 33 dels 39 centres socials, tot i que ja hi ha 10 municipis adjacents sumats a aquest projecte.
Gestió des dels centres socials
Cada projecte Radars és gestionat pel centre de serveis socials del territori corresponent, la qual cosa facilita el control dels barris.
D'aquesta manera, és relativament fàcil coordinar tota l'actuació municipal, per la qual cosa Progess ha de centrar la seva feina des dels propis centres de serveis socials que depenen de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). A Barcelona existeixen 60 ‘radars’ territorials i centres socials associats.
Una treballadora de serveis socials ajuda una persona gran a casa seva
Els seus objectius principals, segons s'especifica a les bases del contracte, són detectar i prevenir situacions de risc en persones grans de 65 anys; evitar conseqüències socials i sanitàries de les situacions de soledat no desitjada en aquestes persones; connectar els avis amb el seu entorn més immediat; sensibilitzar i conscienciar la població sobre la situació dels nostres avis; i crear noves xarxes de barri que fomentin entorns més segurs, amables i accessibles pels ancians.
Un treball en equip
La seva execució parteix de la feina conjunta amb els veïns, comerços, farmàcies, voluntaris, entitats i equipaments “amb l'objectiu de transformar els barris en comunitats humanes, segures, participatives i solidàries”.
Per què incloure a comerciants i farmàcies? Segons l'Ajuntament, perquè són els que detecten amb major facilitat si passa alguna cosa. “Estan atents a la dinàmica de les persones i, si detecten algun canvi significatiu, es posen en contacte amb Radars”. El mateix passa amb els centres de salut dels barris.
La 'cadena de comandament'
Un cop detectada una anomalia, són els serveis socials els que decideixen què fer. Segons l'Ajuntament, per pal·liar el sentiment de solitud, les persones grans sota la seva vigilància reben periòdiques trucades telefòniques de voluntaris que col·laboren amb la plataforma de suport.
Des d'aquesta manera, s'intenta establir una “relació de confiança, que serà un primer pas per promoure la seva vinculació al territori”.
Paral·lelament, els casals, centres cívics, entitats veïnals i socials o altres organitzacions de voluntaris promocionen noves iniciatives comunitàries perquè les persones que se senten soles s'incloguin en el seu entorn més proper i en la societat.
Per fer la feina de suport, cal comptar amb professionals amb perfils i formacions molt específics en diferents disciplines, “que han de permetre, d'una banda, executar els serveis i les seves línies d'actuació des d'una perspectiva transversal, i, d'altra, garantir un resultat final satisfactori”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
