Barcelona no és el que era. En l'última dècada ha patit transformacions importants en els terrenys econòmics, socials i polítics. Ho diuen els 'documents zero' manejats pels comuns, que són els documents de partida que discutiran durant els pròxims mesos per aprovar-los després en el seu primer congrés i adoptar-los com a programa electoral per competir en les municipals de 2027.
Barcelona en Comú (BeC) s'ha fixat com a objectiu guanyar les pròximes eleccions locals. Per aconseguir-ho, necessita reeixir les seves propostes i tornar a guanyar el favor de la ciutadania. Aquestes propostes seran portades al primer congrés del partit, que es celebrarà el 2025, però pel qual encara no hi ha una data fixada. La seva intenció és convocar-lo per a la propera tardor.
"Vivim en un món en transició, vivim una etapa d'inestabilitat i crisi continuades i superposades que també tenen impacte en la ciutat. Socioeconòmicament, és evident que el rumb de la ciutat ha canviat i en bona part és degut a l'acció i voluntat de BeC i els seus aliats nacionals i estatals: la pujada del SMI, la reforma laboral o l'escut social pandèmic van provocar millores visibles en les classes populars de la ciutat".
Aquest és l'anàlisi que fan els comuns de la situació actual.
Un gir conservador
El document referit fa èmfasi en què estem en una “Barcelona postcapitalista”, amb desigualtats socials més localitzades que el 2015, quan els comuns van agafar el poder.
Per una banda, la gent tendeix més a viure sola (és a dir, hi ha un creixement de l'individualisme). També s'ha enquistat una bretxa idiomàtica en alça degut a que més del 50% dels ciutadans de entre 25 i 39 anys van néixer a l'estranger. I, per últim, segons els comuns, s'ha produït “un gir conservador en el govern de la ciutat”.
Ada Colau, durant la seva etapa com a alcaldessa
Els dirigents de BeC parteixen de la base que els comuns van saber capitalitzar el malestar existent el 2015 i copar el poder per construir un nou model de ciutat.
“Barcelona en Comú s'ha convertit en l'única força política del consistori que només es deu a Barcelona (...) De fet, el lideratge de Ada Colau exemplifica, abans i ara, a la perfecció el nostre municipalisme internacionalista”.
Radicalitat democràtica
La seva fulla de ruta passa per no caure “en la inèrcia de la vella política” i apostar per la “radicalitat democràtica, la democratització radical de les institucions, la participació ciutadana i la justícia social i ambiental”.
El denominat ‘document zero’ és un bany d'autoafirmació no exempt d'eslògans electoralistes.
“BeC va trencar les inèrcies i va posar la vida de la gent al centre de l'acció política. Vam canviar l'agenda: de les prioritats de les elits a les prioritats de la gent comuna”.
Aquestes prioritats es resumixen en el “llegat urbanístic i econòmic, que havia afavorit l'especulació, el turisme de masses i les desigualtats socials”. Gràcies a aquest llegat, expliquen el text, la capital catalana es va convertir “en una ciutat cada vegada més excludent per a molts dels seus habitants amb barris gentrificats, l'habitatge convertida en una mercaderia inaccessible i amb autèntiques autopistes urbanes que esquerdaven els llocs on vivíem”.
Dinant bulla al carrer
Per dur a terme els seus plans de tornar a aplicar l'ideari dels comuns, la seva aposta passa per combinar "la presència institucional amb la mobilització ciutadana que reforcin els nostres vincles amb els moviments socials per atreure i formar "una nova generació de lideratges capaços de tirar endavant les nostres idees amb fermesa i determinació (...) No només per tornar a l'alcaldia, sinó per continuar transformant Barcelona en una ciutat més justa, inclusiva i democràtica”.
Ada Colau al costat dels seus companys de partit durant un acte de campanya
En realitat, aquesta tàctica no és altra cosa que l'escenificació que ha d'acompanyar a la seva candidata a alcaldessa, que molt probablement serà de nou Ada Colau, retirada del focus públic des de fa uns mesos per repensar la ciutat i posar sobre la taula les noves propostes amb les quals recuperar l'alcaldia.
I l'autocrítica?
El document inicial reconeix que “per fer-ho millor, és precís fer l'autocrítica necessària en allò en què vam fallar, com la pèrdua de suports en els barris populars de la ciutat, la falta de perfils que s'assemblin més a la gent de les classes populars, unes expectatives de canvi massa altes que no vam poder complir, etc”.
Tot aquest anàlisi es realitza per després llençar la bomba: “Derrotats davant la possibilitat d'accedir a un tercer mandat pel sorgiment d'una coalició del vot i la concjura dels atacs mediàtics mitjançant lawfare, ara ens toca repensar com tornem a ser útils per iniciar un nou cicle de democratització i transformació de Barcelona”.
En altres paraules, s'acudeix de nou al victmisme del qual tant va fer gala la pròpia Ada Colau durant el seu segon mandat, amb una acusada absència de l'autocrítica anunciat.
Reforçar l'estructura
Per incidir en la política municipal, reforçarà les seves 14 assemblees de barri, deu assemblees de districte, vuit espais de mobilització, nou eixos i tres comissions tècniques, a més d'altres grups anomenats de “segon ordre”, com les estructures territorials que es reuneixen quinzenalment.
Janet Sanz, líder de BComú
Totes estan controlades per la Coordinadora Central, un espai executiu que decideix el que es fa, que té 41 membres i que també es reuneix cada 15 dies.
Després, hi ha el ple i El Comú, que es reuneix un cop a l'any i que ve a ser una assemblea general.
Les decisions polítiques operatives les decideix la Coordinadora; les estratègiques, el ple i les de gran transcendència organitzativa i de criteri, El Comú. Els comuns tenen, segons el document organitzatiu, 1.416 activistes i 21.070 simpatitzants.
A 10 anys vista
Per posar en marxa aquesta maquinària considera el partit que “és fonamental formar nous quadres polítics i acompanyar i ser punta de llança als moviments socials de la ciutat”.
Així, la seva estratègia passa per fer el contrari que el 2015: aquell any, “vam fer el trajecte de les places a les institucions, canalitzant el malestar social cap a una proposta transformadora.
Ara, és possible que ens toqui fer el trajecte invers: tornar als carrers, mantenir el contacte amb la base social que ens va impulsar i construir des de la proximitat amb els moviments que defensen la justícia social, l'habitatge, el feminisme i l'ecologisme”.
Tot això adobat amb la decisió de “mantenir la bandera alta, perquè això ens donarà prestigi i coherència. Necessitem construir una hipòtesi d'acció política que pensi a deu anys vista, que continuï sent vàlida més enllà de les municipals del 2017”.
El rellotge dels comuns ja s'ha posat en marxa.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial