Información municipal
Jordi Martí (Junts): "Modificar la reserva del 30% en habitatge protegit està en mans de Collboni"
El líder de Junts repassa l'actualitat municipal i estén la mà al govern socialista per aconseguir pactes que facilitin solucions a la crisi habitacional que viu Barcelona
Altres informacions: Jordi Martí: "JxCat és l'alternativa a Collboni i la nostra oposició serà contundent"
Noticias relacionadas
Jordi Martí Galbis (Barcelona, 1961) és un veterà de la política municipal. Llicenciat en Dret, va començar a militar en l'antiga Convergència el 1979, i va iniciar la seva etapa de regidor el 2011, sota les sigles de CiU i l'alcaldia de Xavier Trias.
Després de formar part del Consell Municipal durant prop de 14 anys, Martí Galbis s'ha convertit en un dels regidors amb major coneixement de la capital catalana, i ha assumit el lideratge del seu grup després de la sortida de Trias de l'Ajuntament.
L'edil de Junts repassa l'actualitat barcelonina amb Metròpoli, fent especial èmfasi en la crisi de l'habitatge. Martí Galbis deixa la porta oberta a possibles pactes amb el govern municipal per corregir, entre altres qüestions, la fallida reserva del 30% per a habitatge social en noves construccions. També assenyala que està a "disposició del partit" per ser el proper aspirant a alcalde. Ell vol. Però haurà de decidir-ho el propi grup municipal, el partit a Barcelona, i, principalment, Carles Puigdemont.
Què hauria fet Junts amb Casa Orsola?
El tema Orsola s'ha fet mediàtic i tothom en parla, també, per la transcendència política que té. No hauríem fet el que s'ha estat fent en aquests últims deu anys. Casa Orsola és un exemple del fracàs de les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona.
I davant una decisió judicial?
L'Ajuntament ha d'avançar-se i intervenir de seguida, sabent que la propietat ha estat disposada en tot moment a interlocutar, negociar i mediar. Hi ha un debat interessant, i és que aflora una situació que fa anys que la denunciem des de Junts. Hi ha persones de classe mitjana i mitjana-baixa que no han tingut opció per accedir a ajudes de l'administració, i que mereixen subvencions, incentius, bonificacions, acompanyament i assessorament. S'ha d'ajudar a tot aquell qui ho necessita, de manera proporcional.
Quin és el posicionament de Junts respecte a l'arrendament de temporada?
Barcelona necessita una oferta d'allotjament rica i variada. Som una capital mundial. Al desembre vam presentar les 25 mesures més importants per reactivar l'habitatge a Catalunya, entre elles regular l'arrendament de temporada de forma rigorosa, proporcional i legal. Hem de estudiar quin percentatge d'oferta volem que tingui Barcelona. Hem demanat que hi hagi una llei del Parlament que especifici la capacitat dels ajuntaments de regular la seva pròpia oferta.
L'Ajuntament ha d'avançar-se i intervenir de seguida, sabent que la propietat ha estat disposada en tot moment a interlocutar, negociar i mediar. Hi ha un debat interessant, i és que aflora una situació que fa anys que la denunciem des de Junts. Hi ha persones de classe mitjana i mitjana-baixa que no han tingut opció per accedir a ajudes de l'administració, i que mereixen subvencions, incentius, bonificacions, acompanyament i assessorament. S'ha d'ajudar a tot aquell qui ho necessita, de manera proporcional.
Quin és el posicionament de Junts respecte a l'arrendament de temporada?
Barcelona necessita una oferta d'allotjament rica i variada. Som una capital mundial. Al desembre vam presentar les 25 mesures més importants per reactivar l'habitatge a Catalunya, entre elles regular l'arrendament de temporada de forma rigorosa, proporcional i legal. Hem de estudiar quin percentatge d'oferta volem que tingui Barcelona. Hem demanat que hi hagi una llei del Parlament que especifici la capacitat dels ajuntaments de regular la seva pròpia oferta.
Aquest model és compatible, també, amb l'arrendament turístic?
Totes les ofertes són complementàries i necessàries. Una altra cosa és la proporció. Però Barcelona ha de seguir sent capital, una capital nacional turística, tecnològica, industrial, cultural, esportiva i d'altres tipus.
La regulació hauria de comportar una limitació de preus?
No estem d'acord. El sostre de preus ha portat a una limitació, a un constrenyiment del mercat que ha incrementat els preus. No podem donar suport a les polítiques que han suposat anar cap enrere, que són les de Collboni i Colau.
Jordi Martí Galbis durant l'entrevista Barcelona
Hi ha una possibilitat d'aproximació amb el PSC per modificar la reserva del 30%?
Modificar el 30% està en mans de Collboni. Quan governes tens la responsabilitat d'arribar a acords. Collboni va confiar en els vots dels comuns i del PP per ser alcalde. Aquest és el pecat original, que fa que moltes coses no funcionin. Depèn de Collboni que hi hagi acords, siguin pressupostos, ordenances o mesures urbanístiques, entre d'altres. Ell ha repetit que vol negociar amb els socis d'esquerres i fer un govern d'esquerres.
Però el PSC ha trencat la negociació amb els comuns pels pressupostos, sembla que els han deixat de banda...
Possiblement sigui una estratègia de distracció, perquè en la pràctica Collboni i el seu govern estan fent les mateixes polítiques que Colau. Vam oferir un govern de 21 regidors, amb quatre pressupostos, i ell va renunciar. Estem disposats a parlar amb el govern i amb altres forces de l'Ajuntament.
Hi ha negociacions entre Junts i el PSC?
No hi ha negociació. Liderar les negociacions és responsabilitat seva. I si no les lidera ell, estudiarem com fer-ho nosaltres.
Les negociacions són compatibles amb fer una oposició dura?
És compatible. La política és molt complexa, tenim l'obligació de superar els lleigs que ens ha fet Collboni, perquè la ciutat està per sobre d'ell. Serem oposició tot el mandat municipal, i això és compatible amb parlar amb grups de l'oposició i amb el govern, però tenim les prioritats molt clares. Esquerra i comuns poden arribar a ser mules, però nosaltres mai serem una muleta del PSC.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, reunit amb el líder de Junts, Jordi Martí Galbis
Creu que Collboni evitarà fer canvis significatius en les polítiques de la ciutat?
Sí, perquè en dos anys no ha aprovat cap pressupost. Això projecta dues idees: debilitat i conformisme. Veu que no li poden fer una moció de censura, es relaxa, i fa moviments a favor del PSC. No veiem que vulgui canviar la manera de fer les coses, ser productiu, arribar a acords de ciutat i ser generós. Collboni està aprofitant la inèrcia i fent polítiques dels comuns.
Ve una continuïtat de les polítiques de Colau en matèria de seguretat? Quina és la recepta de Junts per afrontar aquesta qüestió?
Des del punt de vista dels resultats, estem igual que en els últims anys. La inseguretat a Barcelona continua sent molt alta. Batlle és tinent d'alcalde de Seguretat des del 2019, aquí no ha canviat res. Hi ha un discurs diferent i una pressió político-mediàtica respecte a com atacar la problemàtica de la inseguretat, però no hi ha resultats tangibles. Junts està en primera línia amb un discurs molt rigorós, amb mesures com més autoritat per a la Guàrdia Urbana i més coordinació amb Mossos.
El Pacte de Ciutat Vella està facilitant canvis al districte?
Hi ha un pla, amb una branca propagandística, però hi ha gent que diu que ja hem perdut el Raval. Jo em resisto a dir-ho. El Raval i altres barris de Ciutat Vella no poden esperar. S'ha d'aplicar un pla de xoc multidisciplinari i interadministratiu. El Raval necessita un alcalde.
Fa unes setmanes, l'Ajuntament va presentar el Pla de Mobilitat Urbana amb la intenció de passar 250.000 desplaçaments per treball en vehicle privat al transport públic. Creu que és un pla realista?
És un pla que no es portarà a terme. Compartim la necessitat que Barcelona sigui una ciutat més amable, amb menys trànsit i més sostenible, però no es parla amb els afectats. Ens veiem amb entitats importants de la ciutat, que estan preocupadíssimes perquè aquest pla no s'ha consensuat. Tampoc es parla del problema d'origen, que és la quantitat de gent que entra i surt de Barcelona cada dia, de forma obligada i sense alternativa amb transport públic. Ens estem obsessionant, sobretot les esquerres, en com restringir la mobilitat d'aquest 10-12% de barcelonins que es mouen en vehicle. Cal transport públic intermodal, Park & Ride a les entrades de Barcelona... Mentre no arreglem la major part del problema, perjudicarem més que beneficiar.
Sí, perquè en dos anys no ha aprovat cap pressupost. Això projecta dues idees: debilitat i conformisme. Veu que no li poden fer una moció de censura, es relaxa, i fa moviments a favor del PSC. No veiem que vulgui canviar la manera de fer les coses, ser productiu, arribar a acords de ciutat i ser generós. Collboni està aprofitant la inèrcia i fent polítiques dels comuns.
Ve una continuïtat de les polítiques de Colau en matèria de seguretat? Quina és la recepta de Junts per afrontar aquesta qüestió?
Des del punt de vista dels resultats, estem igual que en els últims anys. La inseguretat a Barcelona continua sent molt alta. Batlle és tinent d'alcalde de Seguretat des del 2019, aquí no ha canviat res. Hi ha un discurs diferent i una pressió político-mediàtica respecte a com atacar la problemàtica de la inseguretat, però no hi ha resultats tangibles. Junts està en primera línia amb un discurs molt rigorós, amb mesures com més autoritat per a la Guàrdia Urbana i més coordinació amb Mossos.
El Pacte de Ciutat Vella està facilitant canvis al districte?
Hi ha un pla, amb una branca propagandística, però hi ha gent que diu que ja hem perdut el Raval. Jo em resisto a dir-ho. El Raval i altres barris de Ciutat Vella no poden esperar. S'ha d'aplicar un pla de xoc multidisciplinari i interadministratiu. El Raval necessita un alcalde.
Fa unes setmanes, l'Ajuntament va presentar el Pla de Mobilitat Urbana amb la intenció de passar 250.000 desplaçaments per treball en vehicle privat al transport públic. Creu que és un pla realista?
És un pla que no es portarà a terme. Compartim la necessitat que Barcelona sigui una ciutat més amable, amb menys trànsit i més sostenible, però no es parla amb els afectats. Ens veiem amb entitats importants de la ciutat, que estan preocupadíssimes perquè aquest pla no s'ha consensuat. Tampoc es parla del problema d'origen, que és la quantitat de gent que entra i surt de Barcelona cada dia, de forma obligada i sense alternativa amb transport públic. Ens estem obsessionant, sobretot les esquerres, en com restringir la mobilitat d'aquest 10-12% de barcelonins que es mouen en vehicle. Cal transport públic intermodal, Park & Ride a les entrades de Barcelona... Mentre no arreglem la major part del problema, perjudicarem més que beneficiar.
Jordi Martí Galbis durant l'entrevista amb Metròpoli Barcelona
Mentrestant arriben les alternatives de transport públic, què passa amb els afectats per la Zona de Baixes Emissions (ZBE)?
Hem d'espavilar amb els Park&Ride i el transport públic. No hi ha excuses, tot està en mans del PSC, que ha d'accelerar els projectes. Hem de veure qui surt perjudicat amb aquesta ZBE. És molt diferent estudiar l'impacte sobre els professionals que es guanyen la vida amb un vehicle, que el cas d'una persona privada que pot tenir més o menys recursos. La solució és l'equilibri. S'ha de parlar amb operadors i entitats, amb tota la gent que participa en l'economia de la ciutat. S'ha de ser progressiu per limitar els efectes negatius que té una mesura com aquesta.
Junts està d'acord amb les restriccions als vehicles amb etiqueta B el 2028?
Si legalment és factible, val la pena ser el màxim de flexibles.
L'Ajuntament diu que el tramvia és un gran èxit, però té una capacitat limitada. És necessària la seva connexió per la Diagonal?
Hi ha alternatives millors i més barates. Hem de gastar 400 milions d'euros en una tecnologia que en quatre dies estarà obsoleta? Nosaltres optàvem per un transport públic igual de sostenible, molt més barat, i que no és depredador de l'espai públic, que és l'autobús elèctric. A més, l'operador del tramvia compta amb unes empreses privades determinades. Nosaltres jugàvem a favor de l'operador públic, TMB, que hauria gestionat autobusos elèctrics i de gran capacitat.
La dinamització cultural de la ciutat, des del punt de vista de l'administració pública, té uns límits, i ha arribat el moment en què la iniciativa privada ha pres el relleu. S'ha d'acollir aquest model a Barcelona?
Sempre hem estat adalils de la col·laboració públic-privada. Amb tot, no sols amb l'oferta cultural. L'administració pública ha de liderar i avaluar però, mentrestant, s'ha d'incloure a tots els operadors capaços de col·laborar i d'oferir el seu know-how. Els hem d'aprofitar. Fins i tot en l'àmbit urbanístic i el comercial. Tenim molts formats per a aprofundir en aquesta col·laboració.
Aquest model es pot adoptar a la muntanya de Montjuïc per a la seva transformació en un gran pol cultural?
Aquest era un dels objectius que teníem amb Xavier Trias, parlàvem de la muntanya dels museus. Es van fer planificacions urbanístiques i acords amb operadors culturals. Per tant, hi ha treball fet d'anys anteriors, no és cap invent.
Serà l'alcaldable de Junts a Barcelona en 2027?
Sempre he dit que estic a la disposició del projecte. El partit ha de decidir en els pròxims mesos la persona o persones que han de dirigir aquest projecte. L'objectiu polític compartit pel grup i pel partit és que, al maig o juny, tinguem aquesta decisió presa en funció d'una sèrie de criteris, estudis, i converses internes amb la direcció del partit a Barcelona i la direcció nacional.
Hi haurà primàries?
És una possibilitat com qualsevol altra. No hi ha cap obligació que hi hagi primàries, però si hi hagués més d'un candidat es necessitaria un sistema per a veure els qui són les persones millor posicionades. Estic a la disposició del projecte, i si haig de fer un pas endavant, el donaré. Treballant, sempre, en equip i amb l'objectiu del bé comú.
Hem d'espavilar amb els Park&Ride i el transport públic. No hi ha excuses, tot està en mans del PSC, que ha d'accelerar els projectes. Hem de veure qui surt perjudicat amb aquesta ZBE. És molt diferent estudiar l'impacte sobre els professionals que es guanyen la vida amb un vehicle, que el cas d'una persona privada que pot tenir més o menys recursos. La solució és l'equilibri. S'ha de parlar amb operadors i entitats, amb tota la gent que participa en l'economia de la ciutat. S'ha de ser progressiu per limitar els efectes negatius que té una mesura com aquesta.
Junts està d'acord amb les restriccions als vehicles amb etiqueta B el 2028?
Si legalment és factible, val la pena ser el màxim de flexibles.
L'Ajuntament diu que el tramvia és un gran èxit, però té una capacitat limitada. És necessària la seva connexió per la Diagonal?
Hi ha alternatives millors i més barates. Hem de gastar 400 milions d'euros en una tecnologia que en quatre dies estarà obsoleta? Nosaltres optàvem per un transport públic igual de sostenible, molt més barat, i que no és depredador de l'espai públic, que és l'autobús elèctric. A més, l'operador del tramvia compta amb unes empreses privades determinades. Nosaltres jugàvem a favor de l'operador públic, TMB, que hauria gestionat autobusos elèctrics i de gran capacitat.
La dinamització cultural de la ciutat, des del punt de vista de l'administració pública, té uns límits, i ha arribat el moment en què la iniciativa privada ha pres el relleu. S'ha d'acollir aquest model a Barcelona?
Sempre hem estat adalils de la col·laboració públic-privada. Amb tot, no sols amb l'oferta cultural. L'administració pública ha de liderar i avaluar però, mentrestant, s'ha d'incloure a tots els operadors capaços de col·laborar i d'oferir el seu know-how. Els hem d'aprofitar. Fins i tot en l'àmbit urbanístic i el comercial. Tenim molts formats per a aprofundir en aquesta col·laboració.
Aquest model es pot adoptar a la muntanya de Montjuïc per a la seva transformació en un gran pol cultural?
Aquest era un dels objectius que teníem amb Xavier Trias, parlàvem de la muntanya dels museus. Es van fer planificacions urbanístiques i acords amb operadors culturals. Per tant, hi ha treball fet d'anys anteriors, no és cap invent.
Serà l'alcaldable de Junts a Barcelona en 2027?
Sempre he dit que estic a la disposició del projecte. El partit ha de decidir en els pròxims mesos la persona o persones que han de dirigir aquest projecte. L'objectiu polític compartit pel grup i pel partit és que, al maig o juny, tinguem aquesta decisió presa en funció d'una sèrie de criteris, estudis, i converses internes amb la direcció del partit a Barcelona i la direcció nacional.
Hi haurà primàries?
És una possibilitat com qualsevol altra. No hi ha cap obligació que hi hagi primàries, però si hi hagués més d'un candidat es necessitaria un sistema per a veure els qui són les persones millor posicionades. Estic a la disposició del projecte, i si haig de fer un pas endavant, el donaré. Treballant, sempre, en equip i amb l'objectiu del bé comú.
