Els ocults motius de la cruenta guerra dels comuns contra Collboni
El partit de Janet Sanz i Ada Colau augmenta la virulència i la intensitat de les seves campanyes i el PSC ho atribueix al nerviosisme dels sondejos negatius
Els comuns redoblen la pressió sobre Collboni per l'habitatge
Existe algun motiu pel qual els comuns s'han posat de perfil contra la feina de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en una sèrie de successives campanyes contra la gestió municipal? Des de les files del PSC s'apunta a que el nerviosisme dels comuns es deu a que els sondejos interns els vaticinen un ensurt enorme en les municipals del 2027.
Des de les files dels comuns es nega la major i s'afirma que només es reivindiquen les estratègies i projectes que havia posat en marxa Ada Colau i que són les contràries a les que aplica Collboni. “Està desmantellant els èxits socials de la etapa d'Ada Colau”, llisquen els de Barcelona en Comú (BeC).
Acusacions creuades
Les campanyes contra la política de vivenda i del turisme de Collboni posen nerviosos els de Colau, que acusen els socialistes de “vendre's” als lobbies econòmics. “No és cert que estiguem desmantellant res -expliquen fonts del PSC-. En matèria de turisme, estem fent el que Colau no va tenir l'atzar de fer, que és regular els pisos turístics”.
Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Ecologia de Barcelona / EP
Allò mateix ocorre en la política de vivenda. “En aquest camp, no van solucionar res i nosaltres estem prenent mesures i arreglant el sector. Estan dolents perquè els hem arrabassat les banderes que tenien: en vivenda estem sent molt més efectius. Però també en temes com el turisme, la neteja o la seguretat”.
Enduriment de BeC
Des de BeC, es mantenen en les seves i fan cas fort del seu “coherència, al defensar ara els mateixos postulats amb els que vam néixer fa més de 10 anys. En els temes sensibles i que més afecten als ciutadans, Collboni ha donat l'esquena als veïns. Es té desmantellant l'estat del benestar i de polítiques ciutadanes que nosaltres havíem posat en marxa”.
Els comuns han endurit les seves postures en tots els temes i han anat canviant els límits de les peticions, desbordant els seus posicionaments per posar en aprets a Collboni i que hagi de prendre mesures que Colau mai havia ni plantejat, com destinar el 50% de la vivenda nova a lloguer social (l'anterior alcaldessa es conformava amb el 30%).
La tenalla amb la dreta
Des de les files socialistes, es fa èmfasi que els comuns busquen voluntàriament aliances amb la dreta representada per Junts. Fa pocs dies, els de Colau van proposar als de Puigdemont la reprovació de Laia Bonet, cosa que van dur a terme. “Però és que en cada votació, Barcelona en Comú s'alinea amb Junts i voten junts”, subratllen.
La situació, segons algunes fonts consultades, recorda “la famosa tenalla que el comunista Julio Anguita va fer amb un PP que per aquell llavors pilotava José María Aznar per fer caure a Felipe González”. La estratègia del Califa andalús va portar al col·lapse del PCE a nivell d'Espanya i a la seva pràctica desaparició a Extremadura.
Sondejos poc amables
A Barcelona, adverteixen les fonts, pot ocórrer alguna cosa semblant. “En un moment en què l'ultradreta està en auge, a Barcelona es demostra que és possible una aliança d'esquerres, com la d'ERC i el PSC. Però els comuns prefereixen pactar amb la dreta abans que amb nosaltres. Els ciutadans no els importen ni un rave”, acusen des de les files socialistes. “Han de fer-se notar d'alguna manera”, enfatitza un alt dirigent del PSC.
El cert és que, tot i que des de BeC ho neguen, hi ha alguns sondejos que són poc amables amb els comuns i fins i tot apunten a que ni encara que al 2027 es presenti de nou Ada Colau puguin traur un resultat airos. Els seus regidors poden veure's mermats de manera molt important.
“Ja estan en campanya”
Per això els socialistes sospiten que aquest és el veritable motiu del nerviosisme dels comuns. “Ja estan en campanya electoral, encara que les eleccions siguin d'aquí a dos anys i mig. No ho tenen totes consigo i els vaticinis són negatius. Necessiten remuntar el vol”, diuen al PSC.
Miting dels comuns al districte de Sant Martí de Barcelona / METRÓPOLI
“No ens guiem per qüestions electoralistes, sinó pel nostre propi programa. Les nostres exigències són les de sempre i les que apliquem quan governem”, asseguren des de les files dels comuns
De fet, la seva pròpia dinàmica els fa sentir-se més còmodes a l'oposició que en el govern. No s'ha d'oblidar que, durant l'etapa de Colau, BeC es comportava moltes vegades com si fos un partit d'oposició mentre la seva cap era la que manava a l'Ajuntament. En resum, contraprogramava al carrer la gestió que Colau desplegava al consistori.
La importància del 2027
Però, sigui com sigui, sí reconeixen que la batalla de Barcelona del 2027 serà crucial pel futur de l'organització i consideren que és el principal repte de futur que té el partit a curt termini i que, per tant, han de fixar tots els seus efectius en ell. Per això la intensitat de les campanyes per reivindicar el seu programa electoral.
Des del PSC s'apunta a que, si tinguessin les coses tan clares i opcions de treure un bon resultat, les campanyes serien menys virulentes. “Estan desesperats”, atien des de les files del PSC. I per fer més mal, asseguren que “en aquests moments, els comuns adoleixen d'una manca de lideratge palmaria, el que també els fa actuar com un poll sense cap”. Enfatitzen, així, que “Colau està més fora que dins i comencen a sentir-se rumors que potser ho pensa i no es presenta com a alcaldessa el 27”.
Reproven, també, la diferent vara de mesurar que té el grup parlamentari del Parlament i el grup municipal, on “Janet Sanz vota sistemàticament contra Collboni, mentre Jessica Albiach pot arribar a acords amb Salvador Illa a nivell de Catalunya”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
