Em hauran d'explicar molt bé això. Per què el ministeri de Cultura ha pagat 7,2 milions d'euros per la Casa Gomis? El tema dels 7.2 milions roça el malbaratament. La propietat volia vendre una casa als voltants de l'aeroport perquè no els servia per a res.

El soroll dels avions feia impossible que fos la residència d'una família. Una residència privada situada en un entorn protegit i que, per tant, no es podia ni posar un test. Insisteixo en la pregunta, què hi ha darrere d'aquest pagament excessiu? Perquè, la propietat ni la podia llogar i menys vendre a un particular.

Ara ens venen que a la Casa Gomis es farà un centre cultural, però la incògnita segueix estant en el preu. Per què s'han pagat 7,2 milions, el doble del que oferia AENA fa un any.

Sens dubte, la compra de la casa en qüestió és una pica a Flandes per part del ministeri de Cultura, contrari a l'ampliació de l'aeroport. El ministre Ernest Urtasun ha donat el seu cop de mà, s'ha fet el progre, amb els diners de tots, segurament encoratjat per Jordi Martí, secretari d'estat de Cultura, i antigament mà dreta d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona, i per Maria Corrales, la seva cap de gabinet, i també col·laboradora de l'exalcaldessa. Jugada dels Comuns? Té tota la pinta. Fins i tot ho reconeixen sense cap mena de vergonya.

El curiós és que des del Govern d'Espanya no s'hagi posat el crit al cel davant d'una jugada com aquesta que comporta un sobrecost de més de 3 milions d'euros per la compra d'una propietat burgesa per part dels Comuns, per impedir una ampliació aeroportuària que posaria Barcelona a la Champions.

Alguns, els Comuns, estan empenyuts a què sigui de segona divisió i no reparin en despeses per impedir-ho. L'única lectura política és que els Comuns juguen a tenir veu i vot en el projecte d'ampliació que, per cert, mai ha posat en perill ni la casa ni els accessos.

Encara veurem manifestacions dels protectors d'uns ocells inexistents, dels conservadors d'una llacuna artificial com La Ricarda, dels que no han mogut un dit en la restauració i conservació d'un espai natural deteriorat per la inanició de dècades, en favor de la Casa Gomis. No per recuperar els diners pagats de més i sense cap sentit concret, més enllà de posar pals a les rodes i servir a l'objectiu final d'entorpir una necessitat: ampliar l'aeroport.

Segons la pàgina web de l'Ajuntament de El Prat el gran objectiu és que ara es podrà visitar la Casa Gomis. De debò? Visitar-la per reflexionar sobre les relacions humanes i la naturalesa, diuen a la web de l'ajuntament controlat pels Comuns. Una reflexió cara, senyors i senyores, que s'assembla més al timo de la estampita que a una reflexió. Perquè per reflexionar no cal el malbaratament.

M'agradaria que l'alcalde de Barcelona donés la seva opinió. També el president de la Generalitat, el president del Govern, el president d'AENA i, en general, tots els partits polítics. Per menys, s'alça el crit al cel, però davant d'un escàndol majúscul s'ha posat sordina. Tampoc la societat civil ha dit la seva. 7,2 milions d'euros, recordin.

De moment, Ajuntament i Generalitat es mantenen en un perfil baix perquè els treballs de la comissió d'ampliació continuen. El que resulta psicodèlic és que s'entengui la compra per interès patrimonial.

A la família els ha tocat la loteria. Digues que el gros de Nadal i el del Nin. I també m'agradaria que Ernest Urtasun ens expliqués amb pèls i senyals el perquè del pagament del sobrepreu per una casa que no li quedava més remei que languir.

Tant que se parla de la necessitat d'habitatge ens gastem aquest pastís per sanejar un compte corrent privat amb el pretext de reflexionar sobre la naturalesa. Només els recordo als adalils de la casa que la inauguració es va fer el 1963. O sigui, el de patrimoni no es cola. No és una vivenda històrica ni aporta massa en res. Anem, a un altre gos amb aquest os.

Però no es enganyin. Els Comuns estan al que estan. No a l'aeroport, no als pressupostos de Barcelona que deixen al marge inversions de calat en els barris i, no es enganyin, no als pressupostos de la Generalitat. Diuen que es volen reinventar. Em sembla fins i tot bé, però no a costa de reventar el creixement de Barcelona i el seu entorn.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial