La inseguretat ciutadana és el principal problema que assenyalen els barcelonins. Aquest patiment i/o sensació podria ser més descriptible: la lluita contra la delinqüència és ineficaç. Quan no hi ha prou vigilància per falta de Guàrdia Urbana i de Mossos, qui es sent segur són els delinqüents. Quan les lleis són laxas la impunitat de fet de massa maltractadors és segura. Quan els governants tenen complexos en aprovar normes contundents, en ampliar les plantilles policials i en posar a disposició de la Justícia els recursos humans i materials necessaris, es tornen en cooperadors indesitjats de la desprotecció dels ciutadans.
La delinqüència no coneix fronteres, però sí que va per barris en intensitat delictiva i tipologies. I davant d'això, l'Ajuntament ha de saber-ho i reaccionar si és que no ha sabut anticipar-se. Seria injust responsabilitzar en exclusiva a l'Ajuntament i no constatar que la Generalitat és tan o més corresponsable per les seves competències en seguretat.
Tinc la sensació que qui són responsables de garantir la nostra llibertat amb seguretat exerceixen la seva governança de forma ordinària, amb ineficàcia, però també que les seves respostes extraordinàries succeeixen davant esdeveniments greus que generen una alarma social o a colp de titular i després de notícies aparegudes als mitjans de comunicació o quan els veïns evidencien que les seves denúncies reiterades de fets delictius i actes incívics al seu barri no són escoltades.
En aquest cas, surten al carrer junts en convivència veïnal per reclamar el que mai hauria de ser precís fer-ho.
Això és el que ha succeït, i succeeix, a La Verneda Alta. Un veïnatge fart davant tanta delinqüència, okupacions i incivisme. Cansat de tanta impunitat i d'oblit en la protecció del seu quefer diari, de les seves cases i comercis i exigents.
Veïns que paguen impostos i que reclamen el bon funcionament de serveis com l'enllumenat i la neteja pública. S'han manifestat i les seves protestes han aconseguit el que era obligat, però que gairebé mai era possible, unir tota l'oposició des de ERC a Vox passant per per Junts i el PP. Units han sumat i forçat al govern municipal, al Districte i a l'alcalde a reaccionar.
Ara es tracta que actuïn, encara que ho facin tard, i que no ho facin malament. I quan la desitjada resposta municipal sigui efectiva, que ho sigui de forma continuada. D'altra banda, potser s'aturi la delinqüència i l'incivisme en l'ara immediat, però les raons actuals de la indignació i indefensió ciutadana es reproduiran de nou en el proper dia. La resposta ha de ser perseverant i no puntual i estructural i no coyuntural.
Aquesta vegada ha sigut La Verneda Alta, però podrien ser molts altres barris. Ara és un, però podria ser l'anticip de més. És un veïnat, però podrien ser també els ciutadans propietaris, els comerciants i treballadors, els vianants i els turistes, els usuaris del transport públic i tants altres.
Ni les administracions poden estar per més temps impassibles ni garantir la seguretat i l'incivisme en barris a ciutadans és un impossible. Només falta l'òbvi: determinació de govern i diligència.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant inteligència artificial
