Se'ns van les Clares del Monestir de Pedralbes. Només queden tres religioses i aquest dissabte han fet les maletes per instal·lar-se al monestir que l'orde té a Vilobí d’Onyar.

L'escassetat de vocacions --que no de feligreses com han publicat alguns mitjans, el que fa enrogir-- ha impedit la renovació generacional i provocat el tancament de les instal·lacions que estaven a punt de complir 700 anys des de la seva fundació per la reina Elisenda de Moncada, esposa de l'expansiu rei d'Aragó, Jaume II, també Comte de Barcelona. El convent va passar per moltes vicissituds al llarg de la història. L'actual data de 1970.

Les Clares són tota una institució. Totes les parelles que es casen donen els seus ous a les monges confiteres per evitar que el seu casament quedi deslluït. No només les parelles. El PSC, de la mà del gran Josep María Sala, feia la seva ofrena a les Clares perquè la tradicional, i anual, Festa de la Rosa de la Pineda de Gavà no es veiés deslluïda. Un any no es van endur els ous i va passar el previst.

Un xàfec va impedir el 1999 l'acte socialista en el qual havia de debutar Joaquín Almunia. Tota una premonició. Pasqual Maragall es va sacsejar el sambenito fent una roda de premsa, més que improvisada, a La Pava, el restaurant de l'autopista de Castelldefels quasi de parada obligatòria. Un mes després va guanyar les autonòmiques en vots però va haver d'esperar al 2003 per ser president. A

lmunia va dimitir sis mesos després de les eleccions de l'any 2000. El que tenen els ous de les Clares. Per cert, al PSC no es obliden de portar els ous a les Clares. Ara veurem com s'ho enginyen.

Fins i tot l'alcalde Collboni ha hagut de sortir a la palestra en aquest tema. L'ajuntament ha garantit que el consistori seguirà pujant al monestir cada any per Santa Eulàlia --no sembla que es desamortitzarà el convent com el 1835-- i que mantindrà la tradició del menjar de mató, encara que segurament no es podran tastar les pastes que feien les monges.

Jaume Collboni ha expressat el seu desig que l'orde pugui trobar noves integrants per tornar al monestir però l'escassetat --o nul·litat-- de vocacions ho fan gairebé impossible encara que avui encara hi ha en la segona ordre franciscana poc menys de 9000 monges en gairebé 900 convents. Les clares se'n van perquè volen. Així ho ha decidit l'orde.

La manifestació que es va muntar davant l'adéu de l'alcalde que deia que la marxa de les monges era forçosa em va deixar perplexe. ¿Forçosa? ¿De debò? Anem que no se les hi heu, se'n van seguint les instruccions de la seva ordre. Massa ociós, sens dubte.

La qüestió és què faran les parelles casadores? Sense ous no hi ha garantia que una tempesta ensulsi un dia important, duri el que duri. En això de la duració del matrimoni, els ous s'hi posen de perfil. Per això, pren importància la decisió de l'alcalde d'estudiar com mantenir viva la tradició mentre no hi hagi monges al convent. Aquest estudi requereix rapidesa perquè des del dissabte el convent està buit.

I em pregunto, si està buit, ¿no es podria estudiar la cessió de part de les instal·lacions de l'església per a habitatge social? No fa gaire un sacerdot em confessava la seva decepció amb la cúpula de l'església perquè li havien sol·licitat cedir un monestir abandonat a l'ajuntament per fer habitatge social per a persones vulnerables. A Mallorca, per ser concrets. Li van dir que nanai i es va sentir frustrat.

Segur que les Clares tampoc estan per la feina però l'abandonament del monestir comportarà el seu deteriorament. ¿Millor tancat que cedit? ¿Quantres propietats de l'Església estan tancades que podrien complir una funció social a Barcelona? Em temo que unes quantes. ¿On queda la funció social de l'Església?

I a sobre sense ous. No consta que el 1835, 1909 o 1936 quan Barcelona es va quedar sense Clares que baixessin el nombre de casaments. Sense ous es pot viure, encara que et mullis, sense habitatge no. Excepte Casa Orsola, aquesta només és per privilegiats.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial