Aquest ha estat un cap de setmana fosc a Barcelona i la seva àrea metropolitana en relació amb la seguretat. Dos tirotejos a Terrassa -relacionats entre sí, amb el resultat d'una persona morta i una altra ferida- i un tercer incident amb armes de foc el diumenge al barri de Sant Martí.

Fa una setmana va ser a Olesa de Montserrat, on es va produir una mort. Aquest 2025 començava amb l'alarma provocada per una altra exhibició de força a trets al barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs. El nexe comú entre tots ells, la presumpta relació dels seus protagonistes amb el tràfic de drogues i el crim organitzat associat a aquesta activitat.

A l'estiu de 2023, l'aleshores conseller Joan Ignasi Elena reconeixia davant del Parlament que Catalunya -tot el Llevant espanyol, de fet- té un problema derivat de la producció i tràfic de drogues. Una situació que els Mossos d'Esquadra ja havien denunciat mesos enrere. La producció de marihuana s'ha multiplicat atorgada en una legislació laxa i unes policies infradotades per lluitar contra una indústria del crim que està estenent els seus tentacles per la nostra societat.

L'exhibició d'armes de foc pels seus carrers és la conseqüència més alarmant en termes d'opinió pública, però probablement no sigui la més greu. La infiltració d'aquestes organitzacions criminals en el nostre entramat institucional és molt més perillosa, encara que no sigui tan cridanera com els tirotejos vistos en els últims mesos, inimaginables fa només un lustre.

L'exemple més il·lustratiu és la detenció, fa uns mesos, d' Óscar Sánchez Gil, el cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) a Madrid. Els seus companys van trobar 20 milions d'euros al seu xalet. A la porta, un esportiu d'altíssima gamma inabastable per a un sou de policia. Sánchez Gil es reunia en un bar situat a menys de 50 metres de distància de la Jefatura Superior de la Policia per cobrar els copets del Clan dels Balcans per fer la vista grossa davant de la seva xarxa de narcotràfic.

És, efectivament, un exemple molt plàstic. Ojalá fos l'únic. A Catalunya també s'està produint aquesta infiltració, i no creguin que es redueix a l'àmbit policial. El narc bus busca influir en tots els àmbits de l'administració. També en activitats privades que entren en l'òrbita d'aquestes organitzacions criminals, des d'advocats a gestors immobiliaris, per posar només dos exemples dels que solen assenyalar els experts en el tema.

Tradicionalment la producció a Catalunya es limitava a plantacions exteriors, de cultivadors autòctons, que usaven llavors poc adulterades genèticament i abastien a un cercle conegut. És el relat que fan els experts dels Mossos en aquest àmbit. Però aquest negoci va començar a multiplicar els seus beneficis. Assumint un risc acceptable -les penes per tràfic i venda de marihuana van dels 1 als 3 anys- els narcotraficants obtenen beneficis enormes: la inversió inicial es multiplica per cinc.

Des del 2014, grups delinqüencials que es dedicaven a altres activitats van començar a simultaniejar-les amb la marihuana. Després, van passar a dedicar-se exclusivament a aquesta droga i, en molts casos, van contactar amb organitzacions estrangeres per col·laborar en l'exportació, que dispara el marge de benefici. Així ens hem anat convertint progressivament en el productor de marihuana que acrediten els constants decomisos de plantacions.

Ho relataven els propis Mossos en l'informe El Mercat de la marihuana a Catalunya entregat a la Fiscalia fa més de dos anys per donar la veu d'alarma. En ell confirmaven la proliferació de màfies internacionals. Des d'Albània, Xina, Pakistan o República Dominicana fins a Suècia, Anglaterra o Holanda.

Els exemples de Suècia i Holanda són especialment inquietants. El país nòrdic ha passat en l'última dècada de ser el paradís de la socialdemocràcia, exemple de societat justa i segura, a liderar els rànquings de criminalitat europeus. Les màfies, moltes relacionades amb el narcotràfic, captan a joves cada vegada més joves perquè no són imputables i els posen armes de foc a les mans per defensar els seus territoris.

De Holanda procedeix la Mocro Mafia, l'organització criminal més temuda d'Europa. La mateixa que va obligar la Casa d'Oranje i tota la seguretat holandesa a dissenyar un pla especial de seguretat per evitar el segrest de la princesa Amalia. Són dos exemples de societats que hem admira i tingut com a referents, convertides en entorns inesperadament violents -encara que lluny, per descomptat, dels nivells de violència que es viuen fora d'Europa-.

Entorns en els que la inseguretat creix paral·lelament a la xenofòbia.

No es tracta d'fer alarmisme, sinó de prendre totes les mesures necessàries per evitar que la situació es degradi també aquí. L'avís dels patriarques de Sant Adrià, reconeixent que ja no controlen els joves que han protagonitzat tirotejos a La Mina, ha de ser tingut en compte.

En aquest context, és una bona notícia la convocatòria de 134 noves places de Guàrdia Urbana confirmades aquest dilluns per l'Ajuntament de Barcelona. O l'ampliació del cos de Mossos a 25.000 agents fins a 2030 per afrontar tant els nous reptes com la renovació d'una plantilla envellida.

No ho és tant que la Generalitat s'intringui en noves competències, immigració ni més ni menys, que trauran efectius molt necessaris per seguir mantenint uns nivells de seguretat ciutadana que, malgrat tot, segueixen sent envejables si mirem al nostre entorn.

Perquè, no ens enganyem, tot indica que anem cap a societats més violentes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial