Sumen les hores de tall de corrent i em ve al cap, de manera recurrent, el vídeo de la comissària europea treient tota mena de gismos d'una bossa que per moments s'assemblava a la bossa de l'En Doraemon. Entre ells, una ràdio convencional a piles.

D'aquelles que només han de conservar els avis, la resta som massa moderns per no confiar en els nostres telèfons intel·ligents, silenciats també per la tallada de corrent.

Sense electricitat no hi ha llum, però tampoc connexions sense fil. La gent recorre Barcelona a peu davant la parada al metro. A l'Avinguda Diagonal, els vianants s'acumulen davant la botiga d'Ikea. Té wifi, aquest bé tan preuat per reconnectar-nos a la informació a la qual ens hem fet addictes. Sense connexió no hi ha xarxes. Com saber què està passant?

Mentrestant, el trànsit es complica per moments. Uns semàfors funcionen, altres no. A la ràdio ens expliquen que l'Aeroport de Barcelona funciona, té generadors que permeten mantenir la operativa. Però no hi ha connexió fluïda amb la ciutat, de manera que els viatgers s'acumulen a l'espera d'autobusos que arriben a cops de cullera.

Els usuaris del ferrocarril no han tingut tanta sort. Centenars de persones queden atrapades als trens, que no recuperaran la seva operativa aquest dilluns. El Govern anuncia que l'Estació de Sants romandrà oberta tota la nit per als viatgers que no tinguin on pernoctar.

També els hospitals compten amb generadors propis per garantir el funcionament dels sistemes essencials. Però els altres van caient, a mesura que es acumulen els minuts sense fluid elèctric.

-“Quina prova tenia programada? Sí, la densitometria encara es pot fer, baixi al soterrani dos… per les escales.”

Quan arribes, la màquina ja s'ha fet malbé, com la resta del servei de radiologia. L'energia s'encamina a serveis més essencials. Fins un altre dia.

La tallada de corrent ens retorna als anys 80 del segle passat, quan les tempestes d'estiu portaven irremeiablement retallades de llum que es resolvien amb llargues partides de cartes en família a la llum de les espelmes. Però ja no som aquells. Ara necessitem estar connectats, i la inquietud s'anirà allotjant en el nostre cervell, tot i que intentem distreure'l amb la lectura o qualsevol activitat al marge del fluid elèctric.

La tallada de corrent ens retorna també aquell hormigueig incòmode en la panxa que es va fer gairebé permanent en la pandèmia de la Covid. Aquesta sensació d'inseguretat que genera la pèrdua del que donàvem per descomptat.

Aleshores era la llibertat de moure'ns al nostre aire o la seguretat perduda dels nostres llars. Ara, aquesta desconexió que ens posa davant l'espill de la nostra addicció a internet.

No tot és dolent. La tallada de corrent treu la gent al carrer, també als parcs on es multipliquen famílies i solitaris en cerca de sol. Els nens obligats a jugar a l'aire lliure, mentrestant els adults recuperen els llibres, el paper. O es miren als ulls. Sense pantalles interpòstes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial