Barcelona té una plaça dedicada a George Orwell, de la qual s'han complert ja 75 anys de la seva mort. L'autor britànic (nascut a l'Índia), el qual es deia en realitat Arthur Blair, ha aconseguit un dels majors èxits d'un escriptor: crear una expressió que es converteix en lloc comú. Aquesta expressió és “gran germà”, l'ull que ho veu tot de la seva novel·la 1984.

Orwell alertava en ella contra el control sobre la ciutadania per part dels Estats i, quan al 2001 es va instal·lar a Barcelona la primera càmera de vídeo vigilància a la via pública, bona part de l'esquerra va reaccionar alarmada contra el que es percebia com una invasió a la intimitat personal.

Paradoxes de la història, aquella primera càmera es va instal·lar a la plaça de George Orwell.

Ha passat gairebé un quart de segle i les coses han canviat tant que l'esquerra mateixa ara accepta el vídeo-control. Fa uns dies, el responsable de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, proposava d'elevar les 140 càmeres actuals a unes 500.

Ningú ha aixecat la veu contra aquesta pretensió. Al contrari, quasi s'aplaudeix.

El mateix Batlle reconeix que la percepció de la ciutadania sobre la inseguretat no és un reflex de la realitat. Que les estadístiques assenyalen que la seguretat no és un problema de màxima prioritat a Barcelona i el seu entorn. El mateix assegura el ministeri de l'Interior, les seves dades mostren una disminució del 6% dels delictes denunciats a Barcelona.

Serà com ells diuen, però aquesta mateixa setmana s'ha reunit la consellera d'Interior (conselleria que, casualitat o no, ara es diu d'Interior i Seguretat Pública), Núria Parlón, amb representants d'una desena de localitats que formen l'associació de Municipis de l'Arc Metropolità,  per analitzar aquest problema.

Formen aquesta entitat Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Igualada i Vilanova i la Geltrú. Total  més de 900.000 habitants, als quals cal afegir el milió i mig de Barcelona.

Més encara: un dia sí i un altre també es coneixen problemes de convivència a altres poblacions, Sant Adrià, El Prat, Cornellà, no representades a la reunió.

Que l'agressivitat augmenta en una societat crispada en els discursos polítics, sembla evident. Aquesta mateixa setmana el Govern català ha anunciat que busca solucionar el problema de les agressions als metges.

Dit sigui de pas, agressions que s'han multiplicat després dels retalls en Sanitat que va iniciar Artur Mas i que han perjudicat els usuaris de la sanitat pública. Ara que reclama reconeixement per la seva feina, aquí té una mostra de l'herència que va deixar.

Vagi per davant: la inseguretat del present no té res a veure amb la que s'experimentava en temps passats quan Maria del Mar Bonet va poder fer aquella cançó en què preguntava ¿què vol aquesta gent que truca de matinada?

De llavors ençà hi ha hagut un canvi radical. Durant la dictadura que no vol condemnar Vox i que el PP condemna, quan ho fa, amb la boca petita, l'enemic era el mateix Estat. La inseguretat era total. Avui es percep l'Estat (inclosos els seus representants locals, Generalitat i ajuntaments) com a garants de la seguretat personal.

Probablement per aquest motiu Batlle pot proposar instal·lar més càmeres a Barcelona sense que ni tan sols l'esquerra més dreta es rasquin les vestidures.

És cert que, com explicaven el 2001 els representants de les associacions de veïns, la càmera serveix per perseguir el delicte, però el prevé poc o gens.

Però el veritablement rellevant és el canvi de perspectiva.

Avui, quan les veus més salvatges de l'ultraliberalisme (Ayuso i els seus amics de Vox) es passen el dia denunciant la intromissió de l'Estat en la llibertat individual, resulta que la percepció de la gent va en sentit contrari.

Clar que aquestes mateixes veus posarien el crit al cel si algú anunciés una reducció de les mesures policials. El cas, com bé saben Feijóo i Puigdemont, és discrepar. Lluny per a ells la funesta mania de col·laborar a reduir tensions, lluny per a ells la funesta mania de pactar.

El seu és llençar més llenya al foc per convèncer la gent que això és un infern.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial