Collboni porta dos anys governant l'Ajuntament i a jutjar per l'opinió dels ciutadans no ho està fent malament, tot i que es troba en una situació precària sortejant pals a les rodes de tots colors. Collita un ampli aprovat i si realitzessin eleccions guanyaria els comicis. Seria la primera vegada que els socialistes s'imposessin des de 2007, 18 anys després.

No obstant això, convé no llançar campanes al vol. Cert que amb els números que es desprenen de l'enquesta Collboni pot seguir en possessió de la vara de comandament, però dos anys són una eternitat en política. Hi ha diferents variables a tenir en compte que influiran en aquests dos anys.

La primera és la manca de lideratge a Comuns, ERC i Junts. Els tres partits estan decapitats.

Elisenda Alamany és la secretària general dels republicans i la líder del grup municipal, però no cal oblidar que va perdre les primaries i per a l'actual direcció de l'agrupació local no és del seu grat.

La pregunta retòrica és serà Alamany la candidata o ERC apostarà per un candidat/a alternatiu? En política els experiments amb gasosa però no descartin que les bravies aigües procel·loses del món republicà s'agitin encara més quan hagin de definir el seu cap de files. Ara les coses no van bé, però poden anar a pitjor si el candidat/a és un desconegut.

Menys desconegut serà el candidat dels Comuns. Ada Colau, aquella alcaldessa que només s'anava a presentar dues vegades i es va presentar tres, ara barreja presentar-se una quarta vegada. De moment, està a la sala de màquines negant el pa i la sal a Collboni però poc més.

Una altra pregunta serà ben rebuda la seva candidatura després del plantó d'aquests quatre anys? La fidelitat del vot dels Comuns és alta, però alta també és el seu balta de penetració en sectors clau que els van donar la victòria el 2015 i 2019. Que la CUP entri al consistori no és bona notícia i que es quedi a les portes tampoc perquè competeixen en vot.

Junts rep un vot de càstig per la seva política del gos del hortolà. Ni menja ni deixa menjar. L'home de Puigdemont al consistori és Josep Rius, que no sembla entusiasmat amb la política municipal perquè manté el seu càrrec de portaveu del partit. Jordi Martí no té possibilitats. No hi ha candidat i tots miren a Puigdemont per veure a qui ungeix.

Amb el pas del temps està assegurat que serà un paracaigudista que no estarà a l'altura de Xavier Trías i, el més important, ja no colarà que Junts és un partit transversal. Caldrà explicar-li fins i tot el tema del 30% en promoció d'habitatge.

Aquestes incògnites poden ajudar a Collboni. 12 regidors està molt bé però l'objectiu hauria de ser igualar la representació de Jordi Hereu el 2007: 14 regidors. Seria un coixí necessari per poder governar de manera desassossegada. Si els seus adversaris s'equivoc en poden dibuixar un escenari idoni, però si encerten té assegurat un calvari quatre anys més.

La dreta espanyolista no es mou. PP i Vox estan com estaven. Dani Sirera ha posat ordre al partit i ha abandonat les boutades de Bou, però Feijóo no ajuda. La termeritat de Feijóo de construir un partit nacional sense Catalunya deixa els seus sense eines ni arguments. Lluny queden aquells 9 regidors d'Alberto Fernández Díaz.

L'enquesta també ens diu que Aliança Catalana està aquí. A unes dècimes d'entrar. En dos anys és possible que tingui els vots i això perjudicarà a Junts, però també a ERC i tot i que no ho creguin a la CUP.

Les tres forces independentistes poden ser camp de cultiu per a l'extrema dreta independentista i deixar-los varats. Desentendre's de l'actual govern serà un error que pagarà car.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la tecnologia d'intel·ligència artificial