D'un temps cap aquí es parla d'expats com a sinònim de turistes de mitjana estada, és a dir de més de 15 dies o d'un mes.

També s'aplica per parlar dels anomenats nòmades digitals, que són personatges amb un altre perfil i que, efectivament, acostumen a aterrar també en destins turístics com Barcelona.

Es parla d'ells igualment en referir-se a professionals afincats a l'àrea metropolitana de Barcelona, gent que ve a treballar en llocs executius, que es desplacen amb la família, que han de buscar escoles, habitatge i, si és possible, feina per a la parella.

En aquests casos, l'estada no és inferior a tres anys. Cap multinacional suggereix als seus executius una trasllat tan important i costós que acostuma a suposar un canvi d'idioma per un període de temps més curt.

Aquesta última és l'acepció correcta del terme. Expatriats: gent que marxa a treballar a l'estranger en molt bones condicions que inclouen habitatge d'alt standing, sanitat privada i escoles d'elit, si pot ser, internacionals.

No obstant això, l'expressió expats s'emplea ara per definir visitants disposats a pagar per un habitatge una tarifa diària similar a la d'un hotel de mitja pèl sempre que sigui cèntric i inclogui serveis de connectivitat i neteja.

Els acadèmics del turisme tampoc acaben de distingir molt bé. La diferència és important perquè les plataformes d'allotjament exploten la figura dels nòmades digitals, joves que es guanyen la vida amb la programació informàtica, el disseny de webs i amb altres tasques tècniques, que exerceixen feines adaptables al treball a distància. D'alguna manera, la fan seva i l'estenen a l'activitat turística en general.

Hi ha agències molt serioses que s'encarreguen de difondre percentatges de visitants expats, d'increment en les xifres d'habitatges llogades per aquests viatgers, però no ofereixen una dada concreta. Són fake news creades per difondre la falsa sensació que aquest visitant ha substituït al turista clàssic.

Distingir entre turista, expat, expatriat o, fins i tot, emigrant és important. En aquests moments, les autoritats tracten de discernir quin tipus de client pot signar un contracte de lloguer de temporada i a qui cal oferir-ne un residencial.

Si, com diu la propaganda, Barcelona està desbordada per expats que viuran aquí menys de 12 mesos estaria justificat que el mercat ofereixi més contractes de lloguer de temporada que indeterminats, com succeeix ara.

L'elasticitat de preus per el turista que opta per allotjar-se en un pis durant uns dies en lloc d'una habitació d'hotel afecta negativament al mercat del lloguer residencial.

Ho encareix i expulsa els nadius. Per això, els contractes no residencials han d'estar ben acotats i impedir que s'apliquin als residents.

Per això cal aclareixar els termes: què és un expat i què un turista. Els propietaris de pisos de lloguer tenen llibertat per optar per l'activitat temporal o la residencial. Però no per fer trampes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial