Caldrà repetir-ho moltes i tantes vegades com sigui necessari. Ho va dir el Nobel de Literatura André Gide (1869-1951): “Res perjudica més a una causa, per excel·lent que sigui, que certes exageracions dels seus defensors”.

Ho va ratificar Thomas Sowell (1930), economista, filòsof polític i escriptor nord-americà: “L'activisme és una forma en què les persones inútils es senten importants”.

I va advertir: “Inclús si les conseqüències del seu activisme són contraproduents per aquells a qui diuen ajudar i danyar el teixit de la societat en el seu conjunt”.

Prenen nota Collboni i les seves comparses activistes. Perquè ha rebut la felicitació i agraiment dels terroristes de Hamàs pel seu antisemitisme i la seva judeofòbia. Horrorós honor.

Quan Collboni era imberbe, futurs socialistes i convergents admiraven Israel com un poble triat i perseguit. Com el català. Un país petit i envoltat de països hostils.

Israel era llavors el referent d'esquerres pels seus kibbutz. I el de dretes per la seva potència econòmica i la influència d'importants jueus en l'economia mundial i a Catalunya.

Els seus admirats kibbutz són assentaments on s'hi viu de manera col·lectiva, s'autogestionen i comparteixen els mitjans de producció i les riqueses. Allà van anar a formar-se futurs líders polítics catalans. Molts després, els Mossos d'Esquadra.

Collboni i les seves “persones inútils” ignoren la gran quantitat de cognoms catalans de arrels jueves. Des de Pujol fins a Roca, segon cognom de Salvador Illa. I Cuadrado, el segon de l'alcalde, és d'origen jueu sefardita.

El suposat alcalde de tots els barcelonins insulta i menysprea els jueus barcelonins. Lucint la seva incultura sobre el riquíssim patrimoni històric i cultural que van deixar, deixen i es conserva a la ciutat.

La causa antijueva i antisemita s'ha perjudicat a si mateixa i a Barcelona com a ciutat desgermanada de Tel Aviv. Els jueus, com els catalans, són molt seus. Respónen als atacs.

Mostren, de passada, que els activists “són contraproduents per aquells a qui diuen ajudar i danyar el teixit de la societat en el seu conjunt”. Barcelona, en aquest cas.

El que avisa no és traidor. Netanyahu, acusat de crims de guerra, va advertir: “Cridar viva Palestina lliure és com cridar Heil Hitler.” Té llibertat d'opinió. I presumpció d'innocència.

La causa de l'alcalde i els seus inútils boicots a tot el que sigui israelià, iguala a Barcelona als 28 estats membres de l'ONU que no reconeixen Israel. Quinze pertanyen a la Lliga Àrab. I deu no àrabs a l'Organització de Cooperació Islàmica.

En aquesta llista no hi ha ni una democràcia. Des d'Afganistan, Iran, Iraq i Iemen, fins a Yibuti, al cuell de les quals amenacen dos alfanges i una llança. Són països plens de criminals de tota mena que violen tots els drets humans.

Però els activistes pro-palestins, els seus patrocinadors, les seves amistats terroristes i altres sectes woke tenen gran capacitat de llenguatge i d'imaginaris per amagar la realitat.

Per això perjudiquen tan greument a la salut democràtica, a la llibertat i a Barcelona.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial