La gran manifestació contra el turisme massiu va ser un fiasco d'envergadura. Les cròniques asseguren que només 600 persones van clamar contra la major indústria de la ciutat. No va ser un èxit, sense cap dubte, perquè les postures radicals no són les postures de la majoria. No obstant això, com les meigues, 'els problemes haver-los, hay-los'. I no es poden deixar de costat com si res.
Però una cosa és afrontar un problema i una altra és intentar eliminar una indústria que dóna feina a milers de persones per compte aliè i a milers d'autònoms exhibint pistoles d'aigua contra els turistes.
Una baballaneria amb una certa dosi d'estupidesa. Primera aproximació, de totes maneres, és que ens oblidem que en l'hostaleria i la restauració hi ha treballadors que tenen unes condicions laborals que són condicions d'explotació amb salaris de misèria i jornades infrahumanes.
L'Ajuntament no pot mirar cap a una altra banda. No ho fa quan aplica la taxa turística o quan comença una creuada contra els pisos turístics. Aquí, el consistori de Jaume Collboni es juga la seva contra uns poders fàctics que no se'l posaran fàcil. La patronal de pisos turístics, des de llavors, i la patronal hotelera, amb matisos, també. El que no diuen els hotelers i els restauradors és que fan el seu "agost" durant pràcticament tot l'any.
Però tornem al primer repte. L'ajuntament ha d'actuar perquè l'ocupació en el sector no sigui un subempleo. A Barcelona, treballen al voltant de 300.000 persones en diversos milers d'establiments. Com? Intensificant la inspecció sanitària -hi ha alguns bars que no superen la inspecció més genèrica- i la inspecció laboral juntament amb el Ministeri de Treball.
L'Inspecció de Treball no és un cos de l'Estat prou dotat ni de personal ni de mitjans, però el Govern municipal hauria de posar-s'hi.
No és excusa la manca de recursos. L'Ajuntament ha de posar-se a la feina per construir algun sistema que garanteixi els salaris que marca el conveni, que es compleixin les hores, que les hores extres es paguin i que la jornada inclogui la neteja del local. No és un atac contra la patronal, perquè la majoria dels empresaris compleixen amb les normes, però sempre hi ha el llest que no es conforma amb els beneficis, beneficis molt pingües, que obté de forma legal.
No és una anècdota que treballadors del sector acabin la seva jornada, tanquin el local i el posin a punt per al dia següent. Lo que va del tancament fins al final de la jornada a compte del treballador, of course. Tampoc és una anècdota que els treballadors signen contractes de 4 o 6 hores quan la realitat és que les seves jornades no baixen de 8 amb salari de 4 o 6.
Per tant, és prioritari normalitzar les relacions laborals perquè no només s'ha de garantir l'ocupació amb dignitat sinó que s'ha de garantir la continuïtat i la professionalitat.
Sovent, i amb raó, els empresaris no troben personal qualificat. Sense dubte és cert. Moltes vegades joves estudiants s'aferrin al sector per treure uns diners. Però, cobrar poc, treballar molt, i en dies festius -que és quan el sector va com un tret- no és precisament un atractiu.
I si a això li sumem una escassa formació professional aprofundim en l'error. Consolidarem la precarietat laboral i professional. Trobar professionals exigeix formació, condicions laborals regulades i salaris dignes, que permetin viure.
No és que el turisme robí als ciutadans el pa i el futur com deien els convocants de la manifestació que defensaven un canvi de model econòmic. Però sí que haurem de posar ordre en el món laboral del sector que no està per tirar coets.
L'Ajuntament ha agafat el toro pels banyes i intenta frenar el turisme que no consumeix i causa problemes, amén d'instaurar una taxa que ajudarà a millorar la qualitat de l'oferta, però no pot deixar en l'aigüera el problema laboral. Tirant de l'Inspecció de Treball.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
