Catalunya acaba aquest any amb la xifra de agressions sexuals més altes d'Espanya. Segons el Ministeri de l'Interior, des del passat mes de setembre les quatre províncies catalanes superen les xifres d'aquests delictes en tot l'Estat.

Barcelona ha registrat 16 casos per cada cent mil habitants; Tarragona, 16,5; Girona, 17,9 i Lleida, 20. És la crònica sinistra d'una altra plaga anunciada. Josep Maria Campistol, director general de l'Hospital Clínic, ja ho havia avisat: "cada any creix la violència sexual a Barcelona".

La va qualificar de problema social de salut pública i va predir que l'augment d'agressions sexuals és "auténticament demencial".

Són dades objectives. No les "percepcions" darrere de les quals s'amagaven el conseller de Interior, Ignasi Elena i els seus comandaments policials de confiança. Els que van ser incapaços de detenir Puigdemont durant la seva rocambolesca visita a Barcelona.

Barrejar una cosa amb l'altra no és cosa d'extrema dreta ni de feixistes als quals culpen fins i tot de les catàstrofes còsmiques.

Perquè des de l'inici del anomenat "procés" l'actuació policial es va polititzar i es va dividir entre els caps al servei de Junts i d'ERC i els agents que pensaven que "la república no existeix, idiota".

El treball de la policia es va degradar més amb la intromissió dels Comuns, la Cup, oneigs i comandaments antisistema dedicats a boicotejar, difamar i desacreditar els cossos de seguretat. Com Ada Colau i Gala Pin desmuntant la Guardia Urbana i Jessica Albiach en els seus insults contra els Mossos d'Esquadra.

Què ha de veure aquest desgavell amb les agressions sexuals?, pot preguntar-se. Doncs que com va dir Pasqual Maragall: "A Barcelona tot està lligat i una cosa porta a l'altra".

Una cosa ha estat la pèrdua d'autoritat de la policia. Una altra, que lleis podemites com la del sí és sí han rebaixat les penes dels violadors i han excarcerlat a centenars d'ells. Després, la sensació d'impunitat. I finalment, la beateta i les modes bonistes i wokes d'ERC i companyia.

Com les activistes professionals de la Secció Femenina, amb els seus punts liles, la seva propaganda agressiva i machacona que sovint produeix efectes contraris als pretesos. O com els cartells contra la violència i les agressions sexuals a les entrades dels pobles, que distreuen els conductors i no resolen res.

Si a tot això s'hi suma la sobreinformació, l'espectacle i el xafardeig mediàtic sobre aquests crims, el camp està abonat perquè es disparin els agressors sexuals. I que es premi un documental sobre la manada de Pamplona és una paradoxa. Perquè, diguin el que diguin els que han fracassat i fracassen a l'hora d'atacar l'epidèmia de delictes contra les dones, l'efecte contagi existeix. Com va ocórrer amb les onades de suïcidis. O amb les bandes de delinqüents juvenils.

Una altra dada objectiu aportada per l'Hospital Clínic és l'edat de les víctimes. El 44% han estat menors de 25 i gairebé el 60% van ser violades. Per la seva part, la policia ha destacat que el 56% d'agressions es registren a l'entorn del domicili o en espais considerats segurs.

La qual cosa indica que les polítiques per frenar la criminalitat sexual no han funcionat bé a Barcelona ni a la resta de Catalunya i han causat l'efecte contrari.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial