L'any vinent el Tour de França tindrà la seva sortida a Barcelona. He de reconèixer que ja no sóc un aficionat al ciclisme, ni al Tour. Em vaig quedar amb Eddy Merkx, Luis Ocaña, Perico Delgado, Raymond Poulidor i el gran Miguel Indurain. Amb l'ocàs d'Indurain va arribar el meu ocàs com a fan del ciclisme, però em congratulo sincerament que el Tour posi Barcelona en el mapa mundial.

No ens hauria de sorprendre perquè el 2023, el candidat Collboni va dir que la seva opció era "recuperar la millor Barcelona" situant-la "en el lloc que li correspon en el concert de les ciutats europees". I en això està l'alcalde. La projecció mediàtica del Tour és important, com ho va ser la Copa d'Amèrica o la Fórmula 1.

Aquests actes són importants, però també ho és la projecció social de Barcelona a Europa liderant a 12 ciutats que urgen un pla europeu d'habitatge. Es va aprovar un pla de xoc on s'exigia l'accés directe a fons europeus i que la construcció de pisos quedi exclosa de les normes fiscals, com la despesa en defensa. No és poc.

Collboni ha repetit fins a la sacietat una màxima "Si li va bé a Barcelona, també li anirà bé a Espanya". I a Barcelona li va bé. El consum s'ha recuperat, l'atur s'ha reduït i la taxa d'activitat està per sobre de l'85%. Es crea ocupació i de qualitat.

La instal·lació a la ciutat dels centres tecnològics de les empreses -el sector farmacèutic n'és el gran exemple- genera una ocupació de qualitat i, el més important, estable.

S'ha declarat la batalla als pisos turístics, una primera pedra per regular el turisme, juntament amb altres mesures com la reducció de creuers, alhora que amb el gremi de restauradors es segueix negociant compaginar l'oci amb els veïns, les terrasses, posant l'èmfasi en un sector important per a l'economia local.

I també, com no, vol recuperar l'impuls social. Barcelona havia quedat grogui. El món de la cultura fugia de Barcelona a Madrid per una qüestió de supervivència.

L'arribada de Salvador Illa a la Generalitat i de Collboni al consistori han assentat les bases d'una indústria audiovisual potent, però l'alcalde vol anar més enllà a la ciutat. Recuperar el teatre i s'ha llançat en tromba per recuperar Can Pistoles, la Foneria dels Canons i el Folies Bergère.

Res més i res menys. Barcelona recuperarà el seu pols cultural el 2027. El Molino i El Apolo van ser els primers i amb el final a la remodelació de les Rambles arribarà la vida al nostre teatre de barraca, l'Arnau que es va anomenar Folies Bergère; la Foneria dels Canons, es convertirà en un complex dedicat a la investigació, experimentació i desenvolupament de projectes artístics i digitals, amb un espai expositiu obert a la ciutadania que dinamitzarà la part baixa de l'emblemàtic passeig barceloní, al final de les Rambles al costat del Museu de Cera; i Can Pistoles, el Teatre Capitol. Els que tenim una edat ho anomenàvem així perquè era el paradís de les pel·lícules de l'Oest.

Altres que no tenen aquesta edat i que semblen que no tenen ni idea, han posat en qüestió que l'Ajuntament es quedi amb el Capitol. És una operació d'especulació urbanística, va dir la senyora Sanz. Vaja, que es recuperi el Capitol per a la ciutat i que el consistori es quedi amb 19 milions, dels quals cinc es destinaran a la seva necessària renovació. La senyora Sanz hauria d'explicar-nos si sap que la cultura no és gratis i on veu l'especulació, més enllà de les seves desafortunades declaracions.

No hi ha pitjor cec que el que no vol veure, sens dubte. L'economia funciona, Barcelona és referent internacional i la vida cultural torna en forma. Si afegim que els indicadors de neteja i seguretat comencen a funcionar, es pot concloure que Barcelona va bé i està en el mapa.

La habitatge segueix sent una assignatura pendent, sense oblidar la bretxa social. Barcelona té cada vegada més persones sense sostre. Cal donar una solució i no és un tema baladí.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la inteligència artificial