Si és veritat que obres són amors, Barcelona ha de ser una de les ciutats més enamorades del món. Fins a 300, sumades grans i petites, urgents i a llarg termini. El dolent és que no són un amor d'estiu: duren i duren i duren.

Barcelona pot mirar-se a l'espill de les grans capitals. A Berlín, hi va haver un temps en què les samarretes de record reproduïen grues i cartells en els quals s'indicaven desviaments de trànsit. Aquell era una bogeria. Pràcticament com la Barcelona d'ara. I en allò dels terminis, la cosa va per allà.

El altar de Pérgam, que dóna nom al museu que l'acull, està tancat al públic des de 2013. Les previsions d'obertura apunten a l'any 2027, encara que no es descarta que s'ajorni fins a 2030. Una obra gairebé tan eterna com la barcelonina línia 9 del metro, que porta més de 20 anys i ningú intueix el seu final.

Al costat d'aquests desgavells, allò del camp del Barça -que duplica ja el temps inicialment previst i el que et rondaré morena!-, és una broma dolenta. No es podia esperar menys tenint al capdavant del club a Joan Laporta. La manca de serietat personificada.

Les obres són, clarament, necessàries. Un altre assumpte és com es realitzen i la consideració (o la manca de consideració) que tenen les administracions i les empreses que les executen cap al ciutadà que temporalment les pateix.

Una de les grans artèries afectades avui és el carrer de Muntaner. Juntament amb el de Balmes, on també hi ha obres, una de les principals vies que porten des de la zona de la muntanya al mar. Ningú discuteix la necessitat de la intervenció. Un altre assumpte molt diferent és el cuidat (o la manca de cuidat) amb què es realitza.

De moment, els cotxes no poden circular, però l'espai reservat inicialment per al vianant s'ha vist, immediatament, envaït per bicicletes, patinets i fins i tot motos sense que el consistori, en la seva major part de vacances, hagi fet gairebé res per posar fi a aquest abús.

I això que, en aquest punt de la ciutat, s'ha reservat pas als vianants, perquè és més que habitual que es facin obres als carrers de la ciutat sense que pràcticament es tingui en compte que els vianants han de passar per allà. Uns a peu, altres, amb carros, mules o cadires de rodes.

Abans d'intervenir, no es consulta la Guardia Urbana sobre la idoneïtat dels espais reservats per a l'obra i com garantir els moviments dels ciutadans? Perquè deixar aquesta decisió a l'atzar dels operaris sembla escassament oportú.

Qualsevol que passegi per Barcelona podrà comprovar que els operaris que treballen tallant rajoles ho fan sense mascareta, i que els que utilitzen martells elèctrics no porten protecció auditiva. Segurament perquè la prevenció laboral no és la primera de les preocupacions de les empreses subcontractades fins gairebé a l'infinit.

Si els treballadors no reben aquest tipus de formació (i la inspecció de treball no ho detecta, tot i estar a simple vista) com els donaran formació sobre assumptes viaris?

El tall dels carrers es fa per on més convé a la intervenció, reduint l'espai dels vianants per lliurar-lo a les màquines i, sovint, reservant lloc perquè aparquin els cotxes dels encarregats de l'obra.

Qui entén de mobilitat, es suposa, és la policia local, haurien de ser ells, per tant, els qui decidissin la distribució d'espais i qui després revisessin si es respecten aquestes distribucions. Després de tot, són els guàrdies els encarregats de garantir el dret d'un barceloní a moure's per la ciutat sense greus inconvenientzies, sense haver de donar salts per evitar ficar-se en una sarraina o ser atropellat en plena vorera per un vehicle de mobilitat unipersonal.

Si un ciutadà fa obres a casa seva necessita una llicència d'obres i, de vegades, la Guardia Urbana comprova que aquest permís s'adeqüi als treballs realitzats, si inclou reserva d'espai pel material d'enderroc i si aquest material ocupa el carrer més enllà del raonable. Succeeix el mateix amb les obres públiques? Serà que ara cabe tot perquè és estiu? Milloraran les coses quan els regidors tornin del seu merescut descans?

Continuarà?

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial