Un matí de juliol al jardí de la Biblioteca Clarà. Una dona descansa en un dels bancs; aprofita la treva oferida pel termòmetre després de les tòrrides temperatures de juny i intenta gaudir de la tranquil·litat d'aquell entorn.
Impossible. En el mateix jardí, prohibit als gossos, un home juga amb el seu animal de companyia llançant-li una pilota. Fins que el gos, convençut que és el rei de l'espai i compta amb un carisma irresistible, col·loca la pilota empapada de baves sobre els dits descalços de la dona, el primer pensament de la qual és que va ser un mal moment per posar-se aquelles sandàlies.
-'¿És seu el gos?', li pregunta a l'home.
-'Sí', respon l'interpel·lat. '¿Li molesta?' Afegeix, igualment convençut, que ningú podria resistir-se a les moneríes del seu gossito.
-' Doncs sí, i hauria de saber que en aquest espai no poden entrar gossos, i menys sense corretja', respon la interpel·lada.
¡Bam! Es va trencar la màgia. L'home reacciona amb una barreja d'improperis i al·lusions als okupes i s'allunya de la dona, però no marxa del parc. El seu gos, per tant, tampoc.
L'Ajuntament de Barcelona va anunciar a finals de 2022 que per primera vegada a la història, el nombre de gossos a la ciutat superava el dels nens: 172.971 davant 165.482 menors de 12 anys. I aquí seguim, aprenent a conviure amb la massificació gossera heretada de la pandèmia; és a dir, de la decisió encara per explicar que els gossos tenen dret a un passeig diari, però els nens no.
Després de la constatació que hi ha més gossos que nens, l'autoritat competent es va afanyar a aprovar una nova ordenança per regular l' . No pels gossos en si mateixos, sinó per l'aparent falta d'educació d'alguns -bastants- dels seus propietaris.
No és que els actuals propietaris de gossos siguin més incívics que els de fa una dècada. Més aviat és una qüestió de quantitat, no de qualitat. Amb un gos per cada deu persones a la ciutat, comença a ser difícil no xocar amb les seves femtes -de les miccions millor no parlem-. Tampoc és menor el conflicte en espais públics com els parcs, antany pensats per a nens i ara ocupats pels gossos. I les seves deposicions.
El passat juliol, 16 treballadors de l'Ajuntament de Barcelona van dedicar dos dies a visitar punts de concentració de gossos per repartir 2.000 bosses de recollida d'excrements. I, ja de pas, instruir els seus propietaris en el bon ús de l'espai públic, que no consisteix precisament en convertir el conjunt de la ciutat en un pipi-can.
Tot això convenientment acompanyat d'actuacions per facilitar la vida dels gossos i els seus propietaris, com la implantació d'un centenar d'espais on els gossos poden anar lliures. Perquè això és una altra cosa. En contra del que pensen alguns, a Barcelona els gossos han d'anar lligats. Per molt educats que creguin tenir-los els seus propietaris.
Nosaltres ens estalviarem el debat sobre l'accés de gossos a terrasses i locals de restauració, a tendes de roba i fins i tot d'alimentació o en àmbits laborals.
Entenc -encara que no ho comparteixi- que els seus propietaris optin per tractar els gossos com a persones. Però res no els dona dret a obligar a aquells que no tenim gos a compartir aquesta filosofia de vida. Ni en un restaurant, ni al probador de roba d'una botiga, ni en el treball.
La Guàrdia Urbana va multar el 2024 a un total de 341 persones per portar el gos lliure. És el resultat de la nova ordenança sobre protecció, tinença i venda d'animals, que l'Ajuntament de Barcelona va implementar a finals de 2023 per " ordenar " els usos del carrer després de constatar l'evolució demogràfica de la ciutat.
La multa és de 100 euros, però els agents poden elevar-la a 300 si l'animal causa algun tipus de perill per a altres persones o per a l'entorn o fins a 600 si l'animal està lliure en un parc infantil. La mateixa quantitat que pot assolir la decisió molt incívica de deixar-se les femtes del seu gos al terra.
Prenin nota. Si no és per respecte als 'no propietaris de gossos' que sigui almenys per por a les multes.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
