A la Barceloneta un grup de ciutadans va detenir un individu que va intentar robar a una família. A Sants, el primer moviment contra la temptativa d'ocupar l'edifici de l'antiga Escola del Carme va procedir del veïnat. Després va intervenir la Guardia Urbana.
Al metro actua de forma il·legal però perfectament localitzable una " patrulla ciutadana" que, com a mínim, alerta els usuaris contra l'actuació dels carteristes habituals. És el principi de la fi de la legalitat. El salvini qui pugui.
La juxtaposició d'aquests fets pot generar la impressió que Barcelona és una ciutat poc segura, la qual cosa, segons les estadístiques policials, no és cert. Però les sensacions, quan es generalitzen, acaben provocant reaccions emocionals escassament desitjables.
No serà perquè a Barcelona no hi hagi cossos policials. N'hi ha a preus.
En certs àmbits actuen els anomenats cossos de seguretat de l'Estat: Policia Nacional i Guardia Civil. Després hi ha els Mossos d'Esquadra. També la policia portuària. I la Guardia Urbana, més els vigilants de la zona blava. Sis agrupacions policials o parapolicials públiques a les quals cal sumar milers de guaris de seguretat d'empreses privades.
Això tenint en compte que a Barcelona no intervenen els agents forestals, que s'assemblen molt a un cos de seguretat. Ells mateixos han demanat aquesta consideració en diverses ocasions.
Els economistes parlen d'economia d'escala. Es suposa que l'agrupació del personal que realitza funcions similars estalvia despeses i redona en una major eficiència. És aquesta una possibilitat barcelonina? Té sentit que hi hagi tants cossos policials, algun dels quals no se sap ni quina funció tenen?
D'entrada en quan enlloc, l'eficàcia policial està posada en dubte. I la prova més pal·pable és la resposta espontània (i indeguda) dels ciutadans prenent-se la justícia per la seva mà perquè no creuen massa en la justícia oficial.
I si s'hi mira bé, això és part del problema policial: un sistema legal tan garantista que acaba beneficiant al delinqüent i perjudicant a la víctima.
La persecució anunciat a reincident amb més de mig centenar de detencions, que queden al carrer i els saluda el jutge, fa que la policia es desmoralitzi i que els ciutadans acabin creient que falla la policia on fallen altres aspectes de la legalitat: els legisladors i també els jutges.
Els cossos de l'Estat estan per a coses molt específiques. Sobretot, les fronteres i aduanes. Els altres fan de tot, llevat els del port que no es sap bé a què es dediquen. De vegades es repeteixen. Fins i tot la Guardia Urbana de Barcelona va arribar a disposar d'una unitat d'intervenció en competència directa amb els Mossos d'Esquadra.
Allò que no pot ser és que l'aplicació de la justícia depengui del coratge dels ciutadans. Està bé col·laborar amb les institucions, però no fer la seva feina. En aquest sentit, la web municipal que recomana denunciar l'estacionament indegut de les motos és un disbarat. Però la Guardia Urbana ho té difícil: els seus agents van gairebé sempre en cotxe.
Així no hi ha manera. Hi ha una recomanació mèdica contra les cardiopaties: "Poca llit, poc plat i molta sola del sabatilles". Aplicar l'última de les recomanacions a la Guardia Urbana, fent-la realment un cos de proximitat seria, probablement, de gran utilitat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
