Arrenca un curs polític d'alt voltatge a nivell nacional i català. Però a Barcelona les coses estan igualment renyides, encara que la bronca no arribi als decibels de la política madrilenya. Arribats a la meitat del mandat, Jaume Collboni haurà d'apretar l'accelerador en l'autèntic examen final de qualsevol alcalde que es preciï: les obres. Aquelles que han submergit alguns accessos en el caos.

Una de les màximes del govern local del PSC ha passat per demostrar que Barcelona es reactivava de nou amb els socialistes. El que es tradueix en transformacions de gran abast que exigeixen obres, encara que moltes d'elles, inevitablement, fossin herència del govern anterior. Aquí està la reforma de Via Laietana, la malaurada rehabilitació de Pi i Margall o la transformació de la Meridiana.

Projectes tots ells meravellosos en els renders presentats pels arquitectes i enginyers que els van idear, que es converteixen invariablement en font de queixes veïnals quan les màquines estan sobre el terreny.

Així les coses, Collboni afronta el nou curs amb 280 obres en marxa. I donant les gràcies perquè aquest estiu s'han completat un centenar de reformes, recuperant la mobilitat corresponent. Encara que moltes vegades aquesta recuperació arribi amb descomptes, com en la pacificació dels Jardinets de Gràcia.

El consistori ha tingut el bon criteri de reobrir la Ronda de Dalt abans de l'operació retorn. Ja ho va fer el 2024. Però el festival de carrers tallats per obres i desviaments impossibles a Sant Gervasi, per exemple, obligaran a María Eugènia Gay -comissionada de Collboni davant els patricis del barri- a multiplicar-se per apagar els més que previsibles incendis que provocaran talls com el de la carrer Muntaner.

Els propis membres del ple municipal patiran en pròpies carns els efectes de l'afany transformador de la ciutat amb les obres de Les Rambles. Auguro més d'una airada intervenció de l'oposició en aquest sentit.

Altres fronts obertes són les obres del Túnel de la Rovira, les de la Línia 8 que tanquen el trànsit a Urgell i afecten de ple la Diagonal, o l'eterna connexió de la Línia 9 pels barris de muntanya. Ho relatava aquest dilluns Sofía Díaz. Aquest curs serà una autèntica prova de foc per al govern municipal. De com la supera, i de quantes obres es puguin donar per conclòs el proper setembre, dependrà en bona mesura el seu destí en les properes eleccions.

No hi ha dubte que l'inici de curs de la seva predecessor, Ada Colau, ha estat més simpàtic. La líder dels Comuns, que segueix desfullant la margarida d'una nova candidatura- s'ha llançat a la mar integrada en la Global Sumud Flotilla acompanyada -o acompanyant- a personatges de relleu com l'activista Greta Thunberg o l'actriu Susan Sarandon.

També pel dirigent d'ERC Jordi Coronas, un altre inesperat llop de mar al timó res menys que d'un Bribón. Ja sabeu, un d'aquests velers que en el seu dia havia tripulat Juan Carlos I, i que amb tanta fruïció criticaven aleshores els republicans.

Que la flotilla té un objectiu eminentment propagandístic ho demostra el fet que zarpos el diumenge del port de Barcelona. Per tornar una hores després al mateix port pel mal temps.

Les previsions meteorològiques no enganyaven, amb avisos de pluja intensa i mar de fons llançats tant per Aemet  -agència espanyola de meteorologia- com per Meteocat -la contrapart catalana-, perquè no hi hagués dubtes. Però la festa està preparada, l'escenari pels inevitables concerts muntat i a punt el passeig de l'exalcaldessa.

No hauria de sorprendre, i tampoc menysprear aquest fet als ideòlegs de la flotilla. El seu primer objectiu és denunciar la situació de fam insuportable provocada per Israel a Gaza. Evitar qualsevol temptació de desviar el focus sobre la indecència d'una població civil diesmada davant els ulls impasibles del món. Tan impassible davanter la fam com davant l'assassinat sistemàtic dels periodistes que intenten explicar-la des de Gaza.

Tan lloable objectiu ha servit també per a retornar Colau al primer pla polític. Just a dos anys de les eleccions municipals. Sense que el seu partit hagi estat capaç de decidir si vol intentar ni tan sols un nou lideratge a Barcelona. ¿Qui pot somiar un relaçament millor?

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial