La Unesco va decidir fa uns anys (2015) que Barcelona mantenía una estreta relació amb la literatura i la va nomenar ciutat literària. Jo crec que ens havíem guanyat el reconeixement de sobres, com a capital cultural espanyola des de sempre i més enllà, però sempre fa il·lusió que la teva ciutat natal sigui reconeguda pel seu amor als llibres en comptes de com un d'aquells llocs on es llencen cabres des dels campanars.
Encara que des de la Transició Madrid s'ha posat les piles, Barcelona encara ostenta el primer lloc en quant a publicació de llibres a Espanya. I enguany, en reconeixement als nostres mèrits, la Fira del Llibre de Guadalajara, al Mèxic (creada l'any 1987), ha triat Barcelona com a ciutat convidada. Tot i que encara falta una mica per a la Fira (Jalisco, del 29 de novembre fins al 7 de desembre), aquest dimarts va tenir lloc una taula rodona al respecte a la Casa Seat, com a part de les jornades BCN Desperta, que promou des de fa tres anys Crònica Global, Metròpoli Oberta i El Español.
En realitat, jo m'havia acostat a la Casa Seat per saludar a l'editor de Crònica Global i d'aquest diari, a veure si cauria un dinar d'aquells de posar-se al dia i tal (èxit total: demà es garrepa), però ja que estava per allà, vaig assistir a la taula rodona sobre Barcelona com a ciutat literària que moderava l'editora Eva Moll i que comptava amb la presència de l'editor Miguel Aguilar (Random House), l'escriptor de novel·la negra Carlos Zanón (també director del certamen Barcelona Negra, després del decés del seu creador, el llibreter Paco Camarasa) i la periodista Anna Guitart, coordinadora de l'expedició barcelonina a Guadalajara. Em va semblar excessivament breu, però així van les coses en aquest tipus d'esdeveniments, on triomfa el cèlebre lema de Celia Cruz Quítate tú pa ponerme yo.
Unanimitat total entre els panel·listes: Barcelona és una ciutat tremendament literària. Ho és, de fet, qualsevol ciutat que hagi generat literatura ambientada als seus carrers. Molta literatura. Malgrat els esforços del gran Bernard Minier per posar la seva ciutat, Lió, al centre del mapa negre i criminal amb algunes novel·les excel·lents, no es pot dir que aquesta ciutat francesa pugui comparar-se amb Nova York, Londres, París o Barcelona en quant a producció literària.
Està bé que la nostra ciutat hagi acceptat la invitació mexicana i que un munt d'escriptors locals puguin veure món i, potser, incrementar les seves vendes. Inaugurarà la temporada d'actes el gran Eduardo Mendoza, i l'acompanyaran una sèrie de celebrities encara per determinar, però em sembla especialment rellevant l'interès d'Anna Guitart per dur-se de viatge a joves autors en català per als quals, va dir, el nostre estimat ajuntament implementarà unes ajudes per a la traducció al castellà de les seves obres, la qual cosa els permetrà accedir a un públic més ampli (també els mariners de L'Escala traduïen les seves havaneres al castellà, amb l'objectiu de seduir la cubana més propera: no hi ha res de deshonrós en això).
Ja veurem com surt l'expedició barcelonina al Mèxic (tot i que espero que millor que a la flotilla d'Ada Colau i Greta Thunberg, que a aquest pas arribarà a Gaza quan ja sigui el resort per ricatxons somiat per Donald Trump, aquest estadista exemplar).
Intueixo que bé. Anna Guitart es pren molt seriosament la seva feina com a periodista cultural (recordem les seves esplèndides entrevistes a escriptors al Canal 33), i a l'espera de veure la llista de passatgers que acompanyen Eduardo Mendoza, tot sembla indicar que la travessia pot arribar a bon port.
Que així sigui. Pel bé de la nostra estimada (i literària) ciutat.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
