Aquest diumenge, l'alcalde Jaume Collboni reclamava "lideratges clars" a l'Ajuntament de Barcelona per negociar els propers pressupostos municipals. No sembla que els seus possibles socis estiguin per la feina. Només 24 hores després, Janet Sanz, líder dels comuns al consistori -també en la jerarquia del partit- anunciava el seu comiat de la política.
Ho feia reivindicant el que al seu judici és el millor llegat del partit lila a Barcelona: les superilles que ha posat en qüestió el govern de Collboni. I assegurant que el camí està traçat dins del partit per a la negociació de les ordenances fiscals i els propers comptes municipals.
A penes un any ha durat el lideratge de Sanz al capdavant de Barcelona en Comú. L'eterna hereva d'Ada Colau - la seva mare política, Sanz dixit- marxa a finals d'any mentre arrecia la rumorologia sobre el retorn a la primera línia de l'exprefecta.
Tampoc va prosperar el lideratge de Jessica Albiach al partit. La valenciana va anunciar fa mesos la seva voluntat de concloure amb el mandat actual a la cambra autonòmica el seu periple a la primera línia política, després d'abandonar la direcció de la formació lila.
Només Candela López persevera, disposada a conservar totes les quotes de poder adquirides en aquesta nova fase dels Comuns. En contra del que s'anunciava inicialment, no deixarà l'escons al Congrés dels Diputats, ja que compatibilitzarà amb el seu paper al capdavant del partit al costat de Gemma Tarafa.
Qui ascendeix ara, però, no és López sinó Tarafa. La fins ara portaveu municipal es prefigura com la propera presidenta del grup municipal a partir del proper gener, quan està previst que Sanz abandoni definitivament les seves responsabilitats polítiques. Líder al partit i en l'àmbit que més poder ha donat als Comuns, l'Ajuntament de Barcelona.
Tarafa es converteix així en l'autèntica "tapada" d'aquest nou cicle iniciat pels comuns al novembre de 2024. Una tapada que es distingeix, sobretot, per la seva proximitat i fidelitat a Colau. Si Sanz va ser vista sempre com una futura rival, tot i que mai va arribar a ser-ho, en Tarafa veuen tots els analistes polítics a la guardonadora de les essències de Colau.
El que ens retorna al principi. Anticipa aquest comiat el retorn de Colau?
De moment, l'exalcaldessa segueix immersa en la seva particular aventura com a membre de la flotilla en favor de Gaza. Una missió lloable -qui pot qüestionar cap intent d'aportar subministraments bàsics a una població en risc de mort per inanició?- que l'ha catapultat de nou a la primera línia del debat mediàtic.
Que parlin de tu, encara que sigui malament, sentencia un clàssic adagi de la comunicació política que Colau sempre ha aplicat amb mestria. El seu paper en la flotilla té gairebé tants admiradors com detractors convençuts que es tracta d'una maniobra electoral. Però el cert és que Colau torna a estar en el candelabre.
No està clar, però, que això sigui suficient per derrotar d'aquí a dos anys un Jaume Collboni que s'ha acomodat amb notable destresa al paper d'alcalde de Barcelona. Colau compta amb l'avantatge indiscutible del coneixement ciutadà. Però conèixer no significa apreciar. I el seu pas per l'alcaldia va generar anticossos en bona part de l'electorat.
Tant és així, que Xavier Trias es va imposar en les darreres eleccions locals precisament amb la promesa de derogar la Barcelona de Colau com a principal, i gairebé únic, objectiu del seu programa.
"Ser honesta i valenta". És el consell regalat per Janet Sanz aquest dilluns a qui vulgui succeir-la al capdavant dels comuns a Barcelona. Tot un avis per a qui ha passat 14 anys ocupant càrrecs institucionals al consistori barceloní i acumula a les seves espatlles dues dècades d'activisme polític.
Sens dubte el seu successor o la seva successora, que ben podria ser la seva predecessora, haurà de fer gala d'aquesta valentia proposant un nou programa de partit. Perquè els comuns no poden viure només de les superilles, ni pretendre onejar sols la bandera de l'habitatge assequible. L'accés a l'habitatge és ja el primer problema per a la majoria dels espanyols i fins i tot el PP el situa al capdavant de les seves propostes, tot i que les receptes siguin oposades a les dels liles.
Colau, o qui agafi les regnes de Barcelona en Comú, haurà d'anar més enllà de la denúncia dels desnonaments si vol mantenir-se com a tercera força a l'Ajuntament. I Gaza, per molt que ens faci mal, no és un argument en les eleccions municipals.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
