Els comuns estan en desbandada. Jordi Martí va ser el primer en abandonar el vaixell per buscar acomodació a la catifa ministerial madrilenya. Llavors es va marxar Ada Colau, mai satisfeta de ser regidora a l'oposició. Va preferir això de salvar a tot ésser vivent i ara busca protagonisme a la flotilla de Gaza per després recalar com a tertuliana a TV3.
Abans també es van anar Gerardo Pisarello, Jaume Asens, Laura Pérez, Joan Subirats o Eloi Badia. Ara li ha tocat el torn a Janet Sanz. Diu que se'n va per motius personals però fa un parell de mesos ens va dir que els comuns anaven a presentar una candidatura il·lusionant amb un projecte col·lectiu.
O el projecte ja no és col·lectiu o si ho és Janet Sanz ja no hi comptava en ell i per a ella va deixar de ser il·lusionant. Veurem què succeeix amb els comuns perquè estan al límit del precipici i empesos a donar un pas endavant. Les eleccions de 2027 poden ser d'infart. Ara l'esquerra té 26 regidors, però l'actitud dels comuns que van caminant per la legislatura en mode enfadissat ha impedit una majoria sòlida. Una majoria que està en qüestió per al 2027.
L'auge de l'extrema dreta hauria de fer reflexionar l'esquerra barcelonina i deixar-se de veleïtats. En aquests moments, només Collboni serà candidat. Ni ERC ni els comuns ho tenen i esperar que Vox i Aliança Catalana no trenquin els actuals equilibris municipals és viure en la inopia.
Barcelona necessita un govern fort. Dèbilitar l'equip municipal per tàctiques de vol ras pot posar una pista d'aterratge a l'extrema dreta.
També faria bé, el líder del PP, Dani Sirera, en prendre nota de la situació. Tornarà a ser candidat però Vox amenaça amb el sorpasso. Els ultras ja barregen un nou líder, Juan Garriga, per substituir a Gonzalo de Oro Pulido per agafar impuls. Les enquestes donen un avenç de Vox sobre el PP i això es pot repetir a Barcelona. Aliança Catalana també donarà la batalla a Barcelona i tot i que no té candidat pot no necessitar-lo per pujar com l'escuma.
I amb aquest panorama, els comuns no només no donen ni pa ni aigua a l'alcalde sinó que estan immersos en una profunda crisi. L'esquerra del PSC no desapareixerà, però assajos de laboratori els poden deixar en la irrelevància.
A Junts també. La seva estratègia de quant pitjor millor els ha situat en la marginalitat en l'actual mandat i el 2027 pot ser pitjor. Primer perquè sense Trias res serà igual. D'entrada perdran suport empresarial però l'ascens de Aliança Catalana els pot diezmar. I, per acabar-ho d'adobar, segueixen esperant que Puigdemont, un líder a la baixa que ha perdut fins al seu victimisme, desfulli la margarida i posi algú als comandaments d'un vaixell que va a la deriva.
Queden uns dos anys i tot està per fer. El 2027 no es guanyarà per gestió sinó per política. I l'esquerra sap fer política. PSC i ERC han arribat a acords interessants.
Estaria bé que els comuns deixin de marejar-se i s'apuntin a un carro perquè l'adversari no és Jaume Collboni, l'adversari, més aviat enemic, és l'ultradreta. Cal aturar-la amb política i ja. No val seguir al límit del precipici, perquè quan arribin empentant alguns donaran aquest pas fatídic. Apostem per la política i per una esquerra que pensi.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
