Demà, dijous, comença la festa major de Sant Antoni, la primera del calendari anual de Barcelona: del 16 al 26 de gener, 11 dies embutits de 150 actes amb els quals celebrar el patró del barri. La majoria d'ells es celebren en el que seria la seva ametlla central -plaça Conxa Pérez, Jardinets de l’Alguer i avinguda Mistral-, els espais que es van empassar l'envelat i els sorollosos cavallets, el marró més important de l'efemèride.

Aquest és el calendari oficial, en el qual no apareix la fira d'atraccions, en funcionament ja des del passat cap de setmana: 15 dies de carrousel, saltamartins i casetes amb un enorme soroll per al gaudi de tots i totes.  

Els veins veuran talls als seus carrers, que es convertiran en l'escenari de bicicletades, cercaviles, correfocs, curses populars i la Cavalcada dels Tres Tombs. No només podran gaudir-ho el cap de setmana, també en els dies laborables.

I podran deleitar-se amb diferents concerts, que independentment de l'hora en què comencin acabaran a les dues de la matinada. L'Ajuntament anota una crida a la prudència en el programa: “Mantenir la bona convivència és cosa de tots, quan tornis a casa, recorda respectar el descans dels veïns i veïnes”.

Però, ¿és coherent que una institució que organitza aplecs musicals fins a les dues de la matinada en ple hivern s'atreveixi a parlar del descans dels veïns? Personalment, diria que no.

Fa quatre anys, l'ajuntament va posar en marxa el Programa de la Reducció de la Contaminació Acústica 2021-2030, que inclou la pacificació dels carrers i “campanyes de sensibilització en l'oci nocturn” per mitigar el soroll, que en aquesta zona de l'Eixample -el districte més exposat- estava entorn dels 65 decibels el 2022, quan l'OMS assenyala que el límit saludable està en els 53.

Els baròmetres municipals indaguen de forma displicent sobre la contaminació sonora. De fet, les enquestes semestrals no pregunten directament per la qüestió: en la resposta oberta sobre defectes de la ciutat, el soroll apareix en boca del 0,5% dels consultats, d'on es podria deduir que els importa més aviat poc.

Paradòxicament, l'excés d'automòbils privats als nostres carrers preocupa l'0,4%, una dècima menys. Tanmateix, el nostre consistori fa anys que s'esforça en obres, eliminació d'aparcaments i vianalització de carrers per expulsar els cotxes.

L'alcaldia sap, no obstant això, que el 50% dels barcelonins diuen que el seu barri és molt sorollos i que un altre 25% es queixa de la penetració del bullici exterior a les seves cases. Em pregunto per què la ciutat no els atén, i per què dedica recursos econòmics i de plantilla a l'organització d'uns festejos tan locals com intensos, reiterats i vetustos. ¿A qui beneficien?

Si l'ajuntament funcionés amb criteris empresarials, el balanç d'aquests esforços seria negatiu, la qual cosa forçaria un replantejament. Les associacions de veïns són favorables i promotores de la gresca urbana, però la seva vinculació pressupostària a l'ajuntament condiciona la seva credibilitat en aquest assumpte, com la del propi Ajuntament.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial