Barcelona lidera el negoci del souvenir, segons les estadístiques i el diari Crónica Global. Hi ha dotze mil comerços d'aquesta branca a Catalunya. La qual cosa suposa el 21% de tota Espanya.

En la recent Souvenir Expo Spain, empresaris del sector i el lobby Barcelona Oberta han clamat contra “la proliferació d'aquest tipus d'establiments i la manca de planificació comercial”.

Resposta de l'Ajuntament progressista: prohibir i prohibir més i més coses. La afició per la prohibició progressista va ser iniciada per l'enlairat regidor d'ERC, Jordi Portabella. El culpable de proteccions d'animals i bicicletes.

Es compleixen vint anys de la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina i la prohibició les corrides de braus. Va ser quan Portabella va comparar els souvenirs de braus amb els del drac de Sant Jordi.

El seu argument: “És un brau de disseny i és un error associar-lo únicament amb la cultura espanyola”. L'oficina de l'Institut de Cultura i el Museu d’Història de Catalunya van seguir venent braus i balladores flamencas.

L'any passat, el regidor d'ERC Jordi Coronas segueix la tradició inquisitorial i va proposar prohibir souvenirs i samarretes “amb missatges sexistes, homòfobs o simplement de mal gust”. Especialment, els “penes amb la marca Barcelona”.

La retallada repressiva del regidor purità és: “Devaluen els carrers més visitats de Barcelona”. Encara que més els devaluen i degraden les baralles, purgues i cartells insultants (cas Maragall i Alzheimer) del seu partit.

El 2019, el desgovern de l'alcaldessa Colau va dir estar resolt a acabar amb la venda descontrolada de souvenirs. Resultat actual, el 60% dels establiments incompleixen les normatives.

Va tenir la seva entitat l'hípocrita debat estètic dels comuns. Perquè Colau i companyia van practicar el feosisme en els seus anomenats monuments, en el seu urbanisme i en els molts trastos i pedruscos que van sembrar per la ciutat.

El "desastre lamentable que degrada la imatge de Barcelona”, segons l' republicà Coronas, es complementa amb la fal·làcia classista del creixement del turisme de luxe. Perquè ser ric no suposa, necessàriament, tenir bon gust.

Barcelona avança a València, Andalusia i Madrid, en la venda de souvenirs. Només la supera París amb la Torre Eiffel com a icona preferent. Encara que, com en tota ciutat turística s'incrusti en objectes kitsch, horteres o horrorosos.    

De ser convertit en souvenir espaterrant no se'n surt ni el Papa de Roma allà al Vaticà. Així com a Barcelona i comarques es pot adquirir un imant de nevera amb el rostre de Puigdemont.

Hi ha gustos per a tot. I sobre gustos s'ha escrit molt, digui el que digui el refrany. Per aquesta raó, el més aconsellable és complir els set manaments a l'hora de comprar-los.

Són: Originalitat. Qualitat artesanal. Relevància cultural. Emocionalitat i factor sorpresa. Utilitat i funcionalitat. Evitar articles disponibles al país d'origen. Comprar a tendes de souvenirs locals.

Encara que cadascú, caldria respectar les llibertats individuals. I acabar amb tantes prohibicions, digui el que digui els lobbies interessats i els inquisidors de la falsa progresia.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial